Ornit¨°leg Solsona

La literatura catalana ha estat poc donada a recrear-se en el m¨®n muntanyenc. Ho pensava mentre llegia All¨° que va passar a Card¨®s, l¡¯excel¡¤lent novel¡¤la de Ramon Solsona. Certament hi ha hagut V¨ªctor Catal¨¤, amb aquella fita senyera de Solitud i dels Drames rurals, per¨° el m¨®n de l¡¯alta muntanya s¡¯ha mantingut prou inexplorat pels nostres escriptors. Al Pa¨ªs Valenci¨¤ ha passat si fa no fa el mateix: l¡¯¨²nica obra que em ve al cap ¨¦s L¡¯ambici¨® d¡¯Aleix, d¡¯Enric Valor, on recrea l¡¯acci¨® en les muntanyes de la Marina Baixa.

Aix¨ª les coses, novel¡¤les com la de Solsona s¨®n una sorpresa, i s¡¯enfronten a un univers nou en molts sentits. El Pirineu catal¨¤, un escenari ¨²nic i incomparable, ha estat ben poc treballat. Fa uns anys, vaig ressenyar Dos ta¨¹ts negres i dos de blancs de l¡¯escriptor Pep Coll. Ja aleshores manifestava la troballa d¡¯aquell magn¨ªfic escenari, i alhora trobava a faltar una literatura m¨¦s muntanyenca. Pep Coll, en aquesta excepcional novel¡¤la, aconseguia copsar el parlar del Pallars, amb uns personatges versemblants, plens d¡¯humanitat i de vida, de carn i ossos: gent de vegades ferrenya i dif¨ªcil, de poques paraules, de car¨¤cter esquerp i encofurnat. L¡¯escriptor de Pessonada no ha deixat pam del Pirineu sense trepitjar, i all¨° s¡¯hi veu de seguida. Aquell ¨¦s el paisatge i aquell el paisanatge.

Ara Ramon Solsona s¡¯endinsa per la vall de Card¨®s: Solsona t¨¦ un do especial per a captar la manera de pensar dels seus personatges i transportar-la d¡¯una manera h¨¤bil i identificativa. En L¡¯home de la maleta fixava la manera de parlar dels barcelonins, empedrada de castellanismes, de localismes, de formes i tics familiars. En All¨° que va passar a Card¨®s segueix aquest m¨¨tode, i aprofitant la construcci¨® d¡¯unes presses al riu, per a l¡¯edificaci¨® de centrals hidroel¨¨ctriques, i l¡¯allau de treballadors arribats de tot Espanya, crea una vertadera polifonia de veus. Tant se val que siguen andalusos, extremenys o catalans, tant se val que siga la Gu¨¤rdia Civil, el rector o el botiguer de Ribera de Card¨®s: tots tenen la seua manera, el seu tarann¨¤ ling¨¹¨ªstic i, per aix¨°, mentre llegim sentim i entenem. Entenem el que va significar per a aquells llogarets d¡¯alta muntanya l¡¯arribada d¡¯aquella gernaci¨® de treballadors, i com des d¡¯aleshores tot va canviar, tot es va modificar i res va tornar a ser igual.

La novel¡¤la avan?a seguint la investigaci¨® de la mort d¡¯un Gu¨¤rdia Civil, amb adulteri incl¨°s, i ¨¦s un bon motor per a mantenir l¡¯atenci¨® del lector. Per¨°, al meu parer, la grandesa d¡¯aquesta novel¡¤la rau en l¡¯elenc de personatges i en la seua parla: els germans Dinamita, Jaume de la Fusta, el sergent que tots coneixen com el Grapau: cadasc¨² d¡¯ells t¨¦ el seu registre, perfectament definit i fixat. I aquella cridadissa de veus resulta impressionant. Solsona, com un bon ornit¨°leg, que distingeix tan sols pel seu cant les diferents esp¨¨cies d¡¯ocells d¡¯un bosc, ha sabut fixar i identificar les veus d¡¯aquells dies a les muntanyes asprives del Card¨®s. I el resultat ¨¦s formidable.