La for?a centr¨ªpeta

Italo Calvino deia que ¡°la prova del temps¡± servia per distingir entre els llibres que en el moment de la lectura divertien indiscutiblement ¡ªper¨° que de seguida s¡¯oblidaven¡ª i els que, per unes raons complicades i tot sovint misterioses, encara que envellissin, sempre tenien alguna cosa a dir a totes les edats i a totes les generacions. Quan l¡¯octubre de fa vint anys va arribar a les llibreries el cinqu¨¨ recull de contes de Quim Monz¨®, tothom va celebrar que entr¨¦s en una fase de maduresa personal i que liter¨¤riament depur¨¦s encara m¨¦s els recursos estil¨ªstics i narratius: amb les seves frases curtes conjuntava l¡¯acrob¨¤cia i la prestidigitaci¨®, aconseguia que la celeritat de les escenes de cop i volta s¡¯interromp¨¦s i qued¨¦s com suspesa a l¡¯aire gr¨¤cies a la selecci¨® exacta dels detalls significatius, i el sentit del ritme de cada conte ¡ªglacial¡ª no esdevenia mai previsible ni gratu?t, sin¨® que admirava, impactava o sorprenia.

Els lectors que fins llavors nom¨¦s havien sabut veure la seva obra com un joc gratu?t, i creien que es devia a la simple voluntat d¡¯entreteniment, van descobrir que a Guadalajara Monz¨® els raonava per qu¨¨ la vida encara podia ser m¨¦s dura del que havien imaginat, que els somnis i la recan?a pels desitjos fuga?os i les ocasions perdudes eren tan sols unes estrat¨¨gies per emmascarar uns pressentiments o unes conviccions, que cada dia s¡¯assemblava molt a l¡¯angoixa i que constitu?a un laberint sense sortida possible: les aparences, el dest¨ª i la mort hi apareixen de forma obsessiva.

Potser els contes de Guadalajara que m¨¦s costen de creure que han superat la prova del temps siguin els que reelaboren mites cl¨¤ssics, les relectures de llegendes populars, els que practiquen la intertextualitat; de totes maneres, Calvino deia que, a vegades, el pas dels anys li feien venir ganes de llegir uns textos que havia considerat avorrits i que llavors se li revelaven extraordinaris. ?s inq¨¹estionable, per¨°, que aqu¨ª s¡¯hi troben alguns dels contes m¨¦s exemplars de Monz¨®: El dia de cada dia, per exemple, un elogi de la ficci¨® i del poder de la paraula a trav¨¦s de la hist¨°ria d¡¯un mentider compulsiu i de la necessitat de la gent del poble per creure¡¯s coses inversemblants; o La for?a centr¨ªpeta, on cada vegada que el protagonista vol sortir al repl¨¤ de casa seva, de cop i volta es troba una altra vegada al rebedor, a punt de sortir. Com que una virtut de les faules i els ap¨°legs ¡ªque ¨¦s el que s¨®n la majoria de contes de Monz¨®¡ª ¨¦s l¡¯ambig¨¹itat i la multiplicitat interpretativa, el primer podria relacionar-se amb els avatars judicials d¡¯Artur Mas i Francesc Homs; el segon, ¨¦s clar, amb el bucle reiterat de cada 11 de setembre a Barcelona.