El rondo emocional d¡¯Iniesta

Andr¨¦s Iniesta salta al terreny editorial per oferir un relat commovedor del nen que va ser a Fuentealbilla i de la persona que ¨¦s. Per aix¨° tria un metaf¨°ric rondo en qu¨¨ companys, rivals, entrenadors, fam¨ªlia, amics i periodistes il¡¤luminen el seu striptease biogr¨¤fic. Iniesta s¡¯expressa com juga. I per donar vida a aquest rondo imaginari es recolza en l¡¯ofici de Ramon Besa i Marcos L¨®pez, dos dels periodistes m¨¦s ben informats sobre el Barcelona, la selecci¨®, el futbol i l¡¯esport i que han seguit els seus passos m¨¦s de prop.

Iniesta no es limita a revelar els seus pensaments m¨¦s ¨ªntims sobre el gol que va donar el Mundial a Espanya, o sobre el dia en qu¨¨ va decidir abandonar Albacete per ingressar a la Masia, o quan va quedar fora de l¡¯alineaci¨® inicial de la final de la Champions el 2006, o sobre el transcendental gol en l¡¯¨²ltim minut al camp del Chelsea el 2009. Iniesta desgrana les seves reflexions m¨¦s ¨ªntimes sobre el futbol i sobre la seva vida, per¨° anhela una mirada panor¨¤mica, de 360 graus. No concep la seva autobiografia sense el contrapunt extern, el de molts que l¡¯han acompanyat al llarg de la seva vida i de la seva carrera, comen?ant per Mari, la mare que el va parir, com titula l¡¯¨²ltim cap¨ªtol del llibre.

M¨¢s informaci¨®n

Iniesta: ¡°Siempre he competido con los mejores¡±

La otra cara de Andr¨¦s Iniesta

Las caras de Iniesta

Les p¨¤gines es xopen de ll¨¤grimes al tercer, ¡°La nit m¨¦s trista¡±, la de la seva entrada a la Masia. Aquell episodi, la p¨¨rdua de la innoc¨¨ncia, era una bestreta dels mals moments als quals es va haver de sobreposar, inclosa la p¨¨rdua d¡¯un fill. La frase m¨¦s esgarrifosa l¡¯escriu Iniesta al vuit¨¨ cap¨ªtol, titulat ¡°A la vora de l¡¯abisme¡±. Just quan arrossega una lesi¨®, i durant la pretemporada als Estats Units, li comuniquen la mort del seu amic Dani Jarque, capit¨¤ de l¡¯Espanyol. ¡°No s¨¦ si sona massa fort, per¨° ¡®entenc¡¯, entre cometes, les persones que en un moment determinat fan una bogeria¡±. Jessica, la v¨ªdua de Jarque, demana un impossible. ¡°No vull que la meva part del llibre entristeixi¡±. Explica com, un any despr¨¦s de la mort de Dani, es posa per primera vegada davant la tele per veure un partit. ¡°Intu?a que alguna cosa havia de passar¡±. I va passar. Va marcar Iniesta. I Jessica es va tapar la cara i es va posar a plorar. La seva mare va haver d¡¯insistir perqu¨¨ mir¨¦s, perqu¨¨ vei¨¦s la dedicat¨°ria a Dani a la samarreta que Andr¨¦s va mostrar al m¨®n sencer.

Iniesta, una mica profeta, posseeix el do de transmetre la seva fe i la seva confian?a. A l¡¯elaborada confecci¨® de la samarreta amb la dedicat¨°ria a Jarque, s¡¯afegeixen una s¨¨rie de vaticinis. Despr¨¦s d¡¯un Mundial sub-17 el 2001, va signar una altra samarreta amb Fernando Torres en la qual deia: ¡°Algun dia tu i jo guanyarem un Mundial¡±. Al seu representant, Ramon Sostres, amo?nat perqu¨¨ el dia de la final del 2011 davant del Manchester havia d¡¯anar a un casament, el va tranquil¡¤litzar tot predint un 3-0 i va ser un 3-1. En l¡¯entrenament previ a la final de l¡¯Eurocopa del 2012 va anticipar a Jordi Alba que guanyarien It¨¤lia per 4-0. Aix¨ª va ser.

Ramon Besa i Marcos L¨®pez, dos periodistes d¡¯ofici i dels m¨¦s ben informats sobre el Bar?a i l¡¯esport, il.luminen el ¡®striptease¡¯ biogr¨¤fic d¡¯Iniesta

M¨¦s que un auguri, va ser tota una prova del seu car¨¤cter la manera com va entrar al vestidor de Guardiola, despr¨¦s de l¡¯estrena del t¨¨cnic amb una derrota davant el Num¨¤ncia i un empat davant el Racing. ¡°Ho guanyarem tot! Estem en el bon cam¨ª. Seguim aix¨ª, d¡¯acord? Juguem que t¡¯hi cagues. No canviem res, si us plau¡±, va implorar. De la mateixa manera es va abra?ar a Del Bosque despr¨¦s que es consum¨¦s l¡¯eliminaci¨® d¡¯Espanya al Mundial del 2014, un dels moments m¨¦s delicats en la carrera del seleccionador.

Es mostra agra?t amb Van Gaal. ¡°Va deixar Riquelme a la banqueta i em va posar a mi¡±. Tenia 18 anys. Per¨° no ¨¦s complaent. Se sincera: ¡°En el poc temps que hi van ser (Antich i De la Cruz), no vaig jugar ni amb l¡¯un ni amb l¡¯altre. El mateix em va passar el primer any amb Rijkaard¡±. ¡°Ramon, crec que em mereixo jugar¡±, li va dir al seu representant quan es dirigia a l¡¯escenari de la final de la Champions. I sobre la seva sortida de l¡¯Albacete: ¡°Vaig tenir la impressi¨® que, dins del club, alguns van voler deixar-nos a mi, i sobretot a la meva fam¨ªlia, com els dolents de la pel¡¤l¨ªcula¡±.

El llibre trenca etiquetes que li van posar. Era golejador, tenia i t¨¦ una capacitat aer¨°bica destacable, ¨¦s tossut i t¨¦ els seus moments de mala llet. Qui llegeixi La jugada de la meva vida, podr¨¤ saber m¨¦s coses del jugador perqu¨¨ tamb¨¦ coneixer¨¤ m¨¦s b¨¦ la persona. I perqu¨¨, com diu Agust¨ª Gasol, el pare de Pau i de Marc, en totes les hist¨°ries hi ha una cara B.