Discreci¨® i silenci

Diversos autors com Kafka, Musil, Hesse, Zweig, Bernhard o Canetti van apreciar la literatura del su¨ªs Robert Walser (1878-1956). La novel¡¤la L¡¯ajudant ¨¦s un dels seus llibres primerencs i el segon d¡¯una trilogia central en la seva obra, completada amb Els germans Tanner i Jakov von Gunten, novel¡¤les escrites totes a la primera d¨¨cada del segle XX.

Walser ¡ªheterodox de les lletres, escriptor secret amb obra, l¡¯home que va perdre el barret abans de caure mort a la neu despr¨¦s de passar 25 anys en un sanatori a Herisau¡ª va escriure aquesta novel¡¤la a partir d¡¯una experi¨¨ncia pr¨°pia. Com el seu personatge Joseph Marti ¡ªjove de 24 anys¡ª, Walser havia exercit feines de dom¨¨stic i secretari al servei d¡¯un enginyer, en una mansi¨® sumptuosa. La novel¡¤la pot semblar d¡¯entrada una an¨¤lisi de les relacions de necessitat i tensi¨® m¨²tues d¡¯un amo i el seu servent. Aviat ens adonem que Marti admira de deb¨° el seu amo Tobler, home que ha dissenyat i tractat de comercialitzar una s¨¨rie d¡¯invents estrafolaris. Tobler s¡¯anir¨¤ arru?nant, per¨° aix¨° no afecta Marti, que encara es mostra m¨¦s i m¨¦s sol¡¤l¨ªcit en les seves tasques, les quals seran cada cop m¨¦s quotidianes i senzilles. Es mantindr¨¤ sempre admirat per l¡¯enginy i el geni del seu amo, mentre al mateix temps resulta alg¨² estimat per la dona i els quatre fills de l¡¯enginyer, que interpreten amb estupor aquesta fidelitat, ja que ells tamb¨¦ s¡¯allunyaran de Tobler.

Per¨°, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯admiraci¨® i l¡¯extravag¨¤ncia, de qu¨¨ ens parla aquesta novel¡¤la que posa al centre un personatge modest, humil, gaireb¨¦ subm¨ªs, amb llampades de saviesa i enteniment, for?a semblant a com ho s¨®n molts personatges de Walser? Aquest ajudant estaria dotat per a feines i somnis alts, per¨° Walser sempre va tenir a gala la classe petitburgesa a qu¨¨ pertanyia, la tasca esborradissa i sense llu?ssor de cada dia, i pensava, com li va dir al seu amic Carl Seelig, ¡°que les empreses grans i audaces s¡¯han de realitzar amb la m¨¤xima discreci¨® i en silenci, perqu¨¨ al contrari es corrompen i desvirtuen el foc que tot just comen?ava a sorgir¡±.

La prosa de Walser ¨¦s cuidada, d¨²ctil i lleument l¨ªrica, ens diu tamb¨¦ Seelig, potser aqu¨ª un fet no tan visible com en els llibres de proses breus de l¡¯autor, segurament el g¨¨nere literari que m¨¦s identifica el su¨ªs. La dist¨¤ncia del narrador, que entra i surt del cap dels personatges, crea un to molt peculiar. ??s ironia o humor germ¨¤nics, all¨° que fa tan personals alguns passatges de l¡¯autor? De vegades els personatges, sobretot l¡¯ajudant, parlen de fets quotidians com si estiguessin fent alguna par¨¤bola, com si anessin m¨¦s enll¨¤ del sentit natural de les paraules. Walser es va comen?ar a traduir sistem¨¤ticament en castell¨¤ a l¡¯editorial Alfaguara als anys vuitanta i, passat el temps, ja s¡¯ha vist que algun subtext d¡¯aquests llibres era intradu?ble.

S¡¯ha dit sovint que el su¨ªs ¨¦s un escriptor per a escriptors, fet que sol indicar singularitat, per¨° matisada. La lectura de la trilogia esmentada al principi ens aboca a un novel¡¤lista de fusta, inserit en una tradici¨® narrativa, sens dubte apta per a un lector que no necessita complexitats liter¨¤ries.

Edicions del 1984, amb la publicaci¨® d¡¯aquesta obra, completa la feina que fa uns quinze anys van fer Quaderns Crema (Jakov von Gunten) i Proa (Els germans Tanner) per incorporar Walser als nostres cat¨¤legs. Una novel¡¤la recomanable.