Xiuxiueig

L¡¯abstracci¨® informal italiana dels anys cinquanta va exercir una influ¨¨ncia enorme en l¡¯art catal¨¤ i espanyol de l¡¯¨¨poca, bastant m¨¦s que l¡¯expressionisme abstracte nord-americ¨¤, tret dels casos d¡¯Esteban Vicente i Juan Guerrero, perqu¨¨ llavors vivien a Nova York i s¡¯hi havien integrat. La petja intensa de Lucio Fontana, Piero Manzoni o Alberto Burri es troba de diferents maneres en les obres immediatament posteriors d¡¯Antoni T¨¤pies, Rom¨¤ Vall¨¨s, Joan Vilacasas o Enric Panasdur¨¤ ¡ªquan va deixar l¡¯abstracci¨® geom¨¨trica, els primers anys seixanta¡ª i tamb¨¦ en alguns membres del grup madrileny El Paso, com Manolo Millares, Luis Feito, Manuel Rivera o el tangencial Luc¨ªo Mu?oz. Els italians aportaven un sentit est¨¨tic i un gust refinat per les textures molt diferent del gest en¨¨rgic i el cromatisme contundent dels americans, i la seva obra va connectar molt b¨¦ amb la sensibilitat meridional, tot i que uns (Millares, Feito o Rivera) hi afegirien drama, i uns altres (T¨¤pies) un reeixit impuls de transcend¨¨ncia.

Joan Furriols (Vic, 1937) pertany a una segona generaci¨® informalista que enlla?a, per¨°, amb membres de la primera, perqu¨¨ alguns d¡¯aquests van comen?ar tard a fer abstracci¨®, com ara Josep Guinovart o Albert R¨¤fols Casamada. Les obres primerenques de Furriols, per¨°, les de finals dels anys cinquanta, ja estan immerses en l¡¯abstracci¨®, perqu¨¨ llavors l¡¯informalisme s¡¯estava consolidant de pressa i era m¨¦s accessible inscriure-s¡¯hi sense haver de patir el gran dilema de triar entre figuraci¨® o abstracci¨®, com havien sofert els seus antecessors. Tot i amb aix¨°, el m¨®n acad¨¨mic recalcitrant encara regnava i tardaria molts anys a acceptar la modernitat.

A El Quadern Robat, la galeria que, de la m¨¤ d¡¯Anna Belsa, ha heretat la l¨ªnia m¨¦s oberta de la reconvertida Artgr¨¤fic de la Joan Prats, hi ha dues d¡¯aquestes obres inicials de Furriols, en la petita retrospectiva dedicada al pintor, escultor i assemblatgista de Vic. Obres i espai encaixen a la perfecci¨®, tot sembla fet a mida. 17 obres sense t¨ªtol, nom de l¡¯exposici¨®, ¨¦s un viatge circular al m¨®n de Furriols. Comen?a amb una fusta i un ferro perforats, a la manera de Burri i de Fontana, en els quals s¡¯estableix un joc est¨¨tic entre la distribuci¨® dels forats i el dibuix i la textura dels materials, deixats tal qual, sense p¨¤tina, vern¨ªs ni pintura, lluint a base de b¨¦. Despr¨¦s, per¨°, tot i que la part formal es desplega de manera harm¨°nica i molt coherent, els materials abandonaran la realitat per esdevenir de forma gradual aparen?a mitjan?ant el maquillatge de la pintura, en una el¡¤lipsi que recupera la continu?tat a partir dels anys noranta. Al final, el cartr¨® esdev¨¦ metall, i les esponges i el pl¨¤stic, pedra, en un joc ir¨°nic de l¡¯artista sobre si mateix. Primer tot era el que era i despr¨¦s res ser¨¤ el que sembla, per¨° visualment tot segueix essent igual. L¡¯italianisme continua en Furriols, i les seves pedres d¡¯esponja, de suau i estudiat cromatisme apagat, remeten a les formes flonges i allunyades de les natures mortes de Giorgio Morandi. Tamb¨¦ planeja en les capses vitrina exposades (el millor de la tria) la discreci¨® po¨¨tica de Joseph Cornell, per¨° sense cap refer¨¨ncia simb¨°lica, m¨¦s enll¨¤ del misticisme c¨°smic que poden desprendre els objectes grisosos i monocroms de vibrant picallejat.

Francisco Bores (Madrid, 1898 - Par¨ªs, 1972) tamb¨¦ ¨¦s un artista que pintava en veu baixa. Un cop va assolir un estil propi, al Par¨ªs dels moderns de finals dels anys vint, no se¡¯n va moure i va desplegar una est¨¨tica de formes sinuoses i planes, a mig cam¨ª entre la figuraci¨® i l¡¯abstracci¨®, amb colors entonats, sense estrid¨¨ncies. Una producci¨® molt personal que es reconeix al primer cop d¡¯ull i mant¨¦ un gran paral¡¤lel amb la d¡¯Andr¨¦ Beaudin, un dels artistes de la segona generaci¨® de pupils del marxant Andr¨¦-Henri Kahnweiler que tamb¨¦, en un moment donat, va tenir Bores sota contracte. Dolors Junyent presenta 13 obres de Bores, entre teles, guaixos i dibuixos, la majoria de petit format, en un recorregut que va del 1929 al 1970. ?s una exposici¨® senzilla, sense pretensions, en la qual destaquen alguns interiors dels anys quaranta i cinquanta i, tamb¨¦, dos papers m¨¦s grans del 1970, d¡¯un any abans de morir, que mostren molt b¨¦ com l¡¯artista madrileny va saber mantenir el to fins als darrers moments.

JOAN FURRIOLS, 17 OBRES SENSE T?TOL

El Quadern RobatC¨°rsega, 267, Barcelona

Fins divendres?

BORES, MESTRE DE LA FIGURACI? I L¡¯ABSTRACCI?

Dolors Junyent Galeria d¡¯ArtArag¨®, 268. Barcelona

Fins al 28 d¡¯octubre?