L¡¯oracle de la mala mem¨°ria

Amb l¡¯assagista nord-americ¨¤ David Rieff participem al congr¨¦s de Saviesa i Coneixement que organitza la Cadena Ser a C¨°rdova. El p¨²blic ocupa totes les butaques del teatre G¨®ngora i assisteix amb inter¨¨s al debat, participa en el col¡¤loqui i repr¨¨n amb duresa els quals no s¨®n del seu grat. S¨®n la prova d¡¯una vitalitat reconfortant. Al cap i a la fi, aqu¨ª del que es tracta ¨¦s de discutir.

David, que amb la seva placidesa i sorna desmenteix el t¨°pic de l¡¯enervat ve¨ª de Manhattan, aborda el punt crucial cr¨ªtic dels dilemes europeus amb el seu escepticisme sofisticat. L¡¯objecte de la conversa ¨¦s con¨¨ixer la visi¨® que t¨¦ un intel¡¤lectual americ¨¤ dels nostres conflictes. En comen?ar la xerrada els enumerem en desordre: el Brexit, els refugiats, el burquini, l¡¯euro, la responsabilitat a la guerra de S¨ªria, el poder d¡¯Alemanya¡­

Com a referent d¡¯autoritat cito la cr¨ªtica que va fer Hans Magnus Enzensberger de l¡¯embull burocr¨¤tic de la Comissi¨® Europea i de l¡¯entramat d¡¯organismes que despleguen la seva agenda legislativa al marge del Parlament Europeu. L¡¯informe cr¨ªtic d¡¯Enzensberger, que es va rebre com la queixa d¡¯un intel¡¤lectual enutjat, no s¡¯ha desmentit i no sembla que cap representant a la cambra comuna s¡¯hagi fet ress¨° de les seves acusacions serioses contra la indol¨¨ncia, la ceguesa pol¨ªtica o la complicitat dels gestors europeus.

Respecte al burquini, la q¨¹esti¨® es va tractar com si la pe?a femenina fos l¡¯espai crucial de les nostres contradiccions. Es considera que el mocador o el vel no ¨¦s un s¨ªmbol religi¨®s, sin¨® la marca d¡¯una submissi¨®: la dona musulmana ha estat obligada a amagar i dissimular (per raons que ens semblen summament enigm¨¤tiques) l¡¯exist¨¨ncia del seu cos (el cabell, el rostre, els pits, les cames). D¡¯altra banda, la democr¨¤cia ha de garantir el lliure albir dels seus ciutadans i si les dones volen cobrir-se segons les seves creences o seguint el costum popular als seus pa?sos d¡¯origen, la llei no els ho ha d¡¯impedir. Llavors sorgeix la pregunta: el burquini, que embolcalla la dona des de la coroneta del cap fins als turmells, l¡¯estableix la doctrina d¡¯una fe mis¨°gina o la coerci¨® patriarcal que exerceix el poder¨®s entorn que les envolta?

Com que David Rieff pensa al marge del dictamen que emet el que ¨¦s pol¨ªticament correcte, les seves reflexions ens agafen sempre desprevinguts. Cal llegir els seus llibres com si fossin una recepta. Doncs no hi ha cap exercici intel¡¤lectual m¨¦s recomanable: posar-nos en q¨¹esti¨®, procurar-nos una confrontaci¨® intel¡¤ligent amb les idees alienes, furgar en la penombra de les nostres prefer¨¨ncies i fer trontollar les sacrosantes conviccions de l¡¯ego.

Potser sigui en l¡¯assumpte de la mem¨°ria hist¨°rica on Rieff ¨¦s m¨¦s pertorbador. A parer meu, estem obligats a oferir reparaci¨® moral als qui van ser les v¨ªctimes derrotades i sacrificades a la Guerra Civil. Crec que hem de treure els afusellats de les tombes furtives on els van llan?ar i rehabilitar-los amb un homenatge col¡¤lectiu. I crec que aquesta operaci¨® hauria d¡¯haver-la dut a terme fa anys la dreta conservadora espanyola. Aquest gest hauria estat d¡¯una pot¨¨ncia c¨ªvica admirable. Per¨° no es va fer llavors, quan tocava fer-ho: durant la Transici¨®, i cada dia l¡¯oblit ¨¦s m¨¦s irreparable. David Rieff afirma en el seu assaig (Contra la memoria, Debate) que la mem¨°ria pol¨ªtica ¨¦s la causa d¡¯un nou conflicte, ja que inevitablement actua com a acusaci¨® i greuge contra els altres.

Male?t sigui. Hem tornat a fer tard.