Adam i Eva

Hi havia una vegada un parad¨ªs terrenal on Jahv¨¦ va col¡¤locar els nostres primers pares. Era un m¨®n de pura del¨ªcia, sense el mal, sense el sofriment i sense la mort i, a m¨¦s a m¨¦s, no calia treballar. Una veritable bicoca, vaja! Nostre Senyor va dir a Adam i Eva que podien menjar els fruits de tots els arbres del parad¨ªs tret d¡¯un: l¡¯arbre de la ci¨¨ncia. Amb aquestes, no va trigar a venir el dimoni, disfressat de serp, que els va temptar. Com que tots dos van gosar menjar la fruita prohibida, Jahv¨¦ els va degradar a una brutal condici¨® inferior, a ells i a tota la futura humanitat. I ara, per culpa de la serp, d¡¯Eva i d¡¯Adam, tots estem castigats a guanyar-nos el pa amb la suor del front, a haver de suportar el mal, el sofriment i la mort.

D¡¯aquesta hist¨°ria tan sinistra, que vaig aprendre de petit, sempre m¡¯ha sobtat que Nostre Senyor ho organitz¨¦s d¡¯aquesta manera. Per qu¨¨ ell, coneixent el futur, va dictar aquella prohibici¨® si ja sabia el terror¨ªfic final de la pel¡¤l¨ªcula? Per¨° el m¨¦s interessant d¡¯aquesta hist¨°ria, crec jo, ¨¦s que l¡¯arbre de la ci¨¨ncia proporcionava coneixement, i es veu que a Jahv¨¦ no li agradava gaire que Adam i Eva es fessin gaire savis.

La hist¨°ria ve a tomb perqu¨¨ fa poc he sabut que la Generalitat de Catalunya s¡¯est¨¤ comportant com Jahv¨¦. No tolera que els estudiants del pa¨ªs vulguin saber m¨¦s i els ha imposat un c¨¤stig si gosen mossegar la fruita de l¡¯arbre prohibit, que ¨¦s una segona matriculaci¨®. Si ho fan, han de pagar un quaranta per cent m¨¦s de la matr¨ªcula, cosa que exclou justament els que, sense ser fills de pares rics, tenen m¨¦s inter¨¨s per aprendre. No s¨¦ de quin cervell ultradisminu?t ha sortit aquesta normativa. No crec que s¡¯hagi vist mai que d¡¯una manera tan expl¨ªcita la pol¨ªtica catalana prohibeixi el desig de saber m¨¦s. Vegeu, si no, el Decret de la Presid¨¨ncia 268/2016 del 5 de juliol.

Penso que tot aix¨° ve de lluny. A Catalunya, el poder, del signe que sigui, pol¨ªtic, cultural o eclesi¨¤stic, no tolera el talent. Des de Verdaguer fins a Ferrater, els millors escriptors i intel¡¤lectuals han estat vexats, explotats i maltractats per la mediocritat. I a la que surt una veu discordant, que mostra la m¨¦s petita dissensi¨®, immediatament apareix el poder (o qualsevol dels seus sequa?os) per fer callar aquestes veus, sovint d¡¯una manera sibil¡¤lina. ??s el resultat de la mediocritat, satisfeta de viure en la mediocritat? ?O ¨¦s potser la reminisc¨¨ncia de l¡¯avara povert¨¤ que ens atribu?a Dante? Quina precisi¨®, si ho interpretem com una pobresa intel¡¤lectual que, a m¨¦s a m¨¦s, ¨¦s avara! ?s a dir: que frueix estant submergida en la pobresa de la mediocritat i exigeix que tots ens hi mantinguem submergits. Si hi ha alg¨² que pensa que la independ¨¨ncia pot posar remei a aquesta pat¨¨tica tradici¨®, sisplau, que m¡¯ho expliqui. Tinc ganes d¡¯aprendre.