El mur que separa Junts pel S¨ª i la CUP

La CUP ha llan?at a les xarxes socials un v¨ªdeo per defensar la seva decisi¨® de pujar la pressi¨® fiscal a les rendes m¨¦s altes amb un extracte d'una entrevista d'Artur Mas, a Catalunya R¨¤dio, d'aquest dilluns, on afirma: "Ja hem pujat els impostos. No podem convertir Catalunya en un pa¨ªs d'hiperpressi¨® fiscal. Si hem de pujar-los perqu¨¨ a la CUP se li passa pel cap, la meva resposta ¨¦s no". Sota el lema Qui pot dir que no a que qui m¨¦s t¨¦ m¨¦s pagui? el v¨ªdeo est¨¤ farcit d'intervencions de diputats de la CUP ¨CEul¨¤lia Reguant, Benet Salellas i Anna Gabriel¨C que sostenen que les classes altes no realitzen el mateix esfor? fiscal que les populars. I Gabriel acaba amb una frase demolidora en al¡¤lusi¨® directa a l'expresident: "Espero que deixem de donar veu als sectors minoritaris que no volen que els gravem sobre la seva riquesa, que ¨¦s molta, molt¨ªssima, massa".

El v¨ªdeo, de quatre minuts, mostra la dist¨¤ncia que separa Junts pel S¨ª i els anticapitalistes en la negociaci¨® dels Pressupostos, vitals despr¨¦s que Puigdemont advert¨ªs que convocaria eleccions si no s'aprovaven. La CUP sospita que el sector m¨¦s neoliberal de l'antiga Converg¨¨ncia va frustrar al maig un possible acord amb el Govern catal¨¤ per poder aconseguir un pacte en pol¨ªtica fiscal. Despr¨¦s d'aquesta fractura, el debat de Pol¨ªtica General va reflectir dos mons oposats: Puigdemont va defensar que la pressi¨® fiscal que pateix Catalunya ¨¦s per culpa de l'"espoli" de l'Estat i es va mostrar contrari a acceptar les peticions dels cupaires.

La diverg¨¨ncia va quedar palesa en les propostes de resoluci¨®: la CUP va proposar aplicar nous trams en l'IRPF o modificar els l¨ªmits en la franja superior i reduir les deduccions existents; eliminar el m¨ªnim exempt de l'Impost de Patrimoni i reformar l'impost de Successions i Donacions als l¨ªmits del 2008, abans de ser reformat pel Tripartit. La proposta va tenir 36 vots a favor ¨Cels de la CUP, PSC i Catalunya S¨ª que ¨¦s Pot¨C i 98 en contra, entre ells els de Junts pel S¨ª. No va tenir millor sort la seva idea d'impulsar un projecte de llei de creaci¨® d'impost de grans fortunes; un altre sobre les rendes del capital o el de modificar la taxa tur¨ªstica per destinar-la a fons socials.

L'¨²nica aproximaci¨® en aquest cap¨ªtol ¨¦s que el Govern catal¨¤ est¨¤ disposat a recuperar els tributs propis declarats inconstitucionals (com l'impost sobre nuclears i el de dip¨°sits bancaris) o el dels pisos buits (pendent de sent¨¨ncia) aix¨ª com avan?ar cap a la fiscalitat verda reformulant impostos sobre grans establiments comercials. El Departament d'Economia ja va anunciar al juny aquestes iniciatives dies despr¨¦s del naufragi dels Pressupostos. La CUP l'havia reclamat durant la negociaci¨®, finalment frustrada. I no era gratu?ta: als anticapitalistes els semblava una incoher¨¨ncia proclamar la desobedi¨¨ncia davant del TC i despr¨¦s que el Govern retorn¨¦s als bancs 2,4 milions d'euros.

Aquesta ¨¦s, de moment, l'¨²nica concessi¨® de Junts pel S¨ª encara que la CUP confia que al final el Govern far¨¤ un gest. Esquerra Republicana, de fet, ¨¦s receptiva a apujar la pressi¨® fiscal pel tram alt. En qualsevol cas, Puigdemont va defensar de manera molt ferma que el problema de Catalunya no se solucionava amb un punt m¨¦s amunt o a baix de l'IRPF sin¨® en l'"espoli fiscal" dels 11.000 milions d'euros que surten i no tornen. "La gran fortuna de Catalunya ¨¦s l'Estat", va assenyalar apuntant com a met¨¤fora que aix¨° era el que devia gravar-se. Les an¨¤lisis s¨®n diferents perqu¨¨ mentre el president va posar l'accent en aquest d¨¨ficit, la CUP, malgrat "compri" l'evid¨¨ncia del d¨¨ficit, no vol associar-lo a la seva reivindicaci¨®. "No assumirem un debat entre d¨¨ficit fiscal o fiscalitat", va avisar Benet Salellas, que va recalcar que mentre la pressi¨® en els trams mitjans i baixos ¨¦s forta, no ho ¨¦s tan en els alts, als quals se'ls podria aplicar molta m¨¦s. No va oblidar tampoc recordar que el Govern, per exemple, inverteix 21 milions d'euros al Circuit de Montmel¨®, quan podrien gastar-se en pol¨ªtica social.

Sota la premissa de refer¨¨ndum, rep¨²blica i fiscalitat, la CUP centrar¨¤ aquest ¨²ltim any de legislatura a aconseguir la reivindicaci¨® d'una millor distribuci¨® de la riquesa. Apel¡¤la al fet que la majoria de ciutadans, segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opini¨®, est¨¤ a favor amb la m¨¤xima que pagui qui m¨¦s t¨¦ i per tant no ¨¦s nom¨¦s un anhel de les seves bases. Salellas va acabar el seu discurs apel¡¤lant a l'exdiputat David Fern¨¤ndez, que va enlluernar bona part de l'exConverg¨¨ncia ¨Ccomen?ant pel propi Artur Mas¨C recordant el que ell deia: "Tenen la m¨¤ estesa per desenvolupar el proc¨¦s, construir un pa¨ªs p¨²blic i el puny tancat per a les retallades, la privatitzac¨ª¨® i els serveis als poderosos. Era la posici¨® de David Fern¨¤ndez i la de la CUP avui. Per tant, ja ho saben: m¨¤ estesa i puny tancat".