Narrar la teva pr¨°pia malaltia

Jos¨¦ Morillo ¨¦s un jove a qui li han diagnosticat esclerosi m¨²ltiple. El mes passat, el curtmetratge que ha realitzat va rebre el primer Premi Sol¨¦ Tura per a obres audiovisuals sobre l¡¯alzheimer i altres malalties neurodegeneratives. Vaig ser a la gala dels premis a la Filmoteca i vaig veure com rebia el guard¨®. Semblava una persona de poques paraules, no va fer un parlament precisament quilom¨¨tric. El que no havia vist, encara, era el seu curtmetratge. El t¨ªtol, Semiotizaci¨®n m¨²ltiple, gaireb¨¦ espanta. Al¡¤ludeix, ho explica la pel¡¤l¨ªcula, a una m¨¤quina abstracta audiovisual que s'utilitza per a l'acceptaci¨® de la malaltia, un modulador de l'emoci¨®. El seu propi film. A partir d'aqu¨ª, Morillo construeix un relat sobre la seva malaltia, llegit lentament, s¨°briament, sense dramatismes, sobre unes imatges que no busquen la il¡¤lustraci¨® redundant del que escoltes. Un relat sense regals sentimentals, obert a la lucidesa i al desassossec. No ¨¦s precisament una crida a miseric¨°rdies. Brutal. El podeu veure al Facebook del premi i a YouTube.

Hi ha moments que et porten a la Susan Sontag que va parlar de la relaci¨® metaf¨°rica amb les nostres malalties i les alienes. En Morillo no hi ha pretensions acad¨¨miques. Es tracta de construir un relat per explicar-se a si mateix, que l¡¯ajudi i ens ajudi. Comen?a narrant com el travessen els enunciats socials que envolten el malalt, com es va trencant buscant consol en la pena social que despr¨¨n. ¡°Esclau de les teves patologies, tu ja no ets tu, ets la teva malaltia, les seves pors, la medicaci¨® i les seves ressaques...¡±. ¡°?s una malaltia sense imatges en les seves primeres etapes, per aix¨° et disfresses de tu mateix¡±, continua. Explica al film que pots estar rient per¨° plores, ¡°vius en l'autoengany, no saps a quin punt arribar¨¤ la degradaci¨® f¨ªsica¡±. Per¨° Morillo combat el discurs de la pena. ¡°No lluitis contra l'esclerosi m¨²ltiple, lluita amb ella¡±. Per l'autor, la seva obra ¨¦s una resist¨¨ncia davant del feixisme de la malaltia, una ter¨¤pia per acceptar la malaltia com a pot¨¨ncia ¡°que em lliga a la vida en un joc a cegues amb l'atzar¡±. Enunciat en segona persona, en l'elaborada mem¨°ria universit¨¤ria del projecte (el film ¨¦s un treball de finalitzaci¨® de grau), l'autor escriu que posa certes dist¨¤ncies ¡°en l'estudi de mi mateix i el que aix¨° implica. S¨®c subjecte d'estudi i el subjecte que estudia¡±.

Morillo va fer Comunicaci¨® Audiovisual i ha obert un estudi a Ja¨¦n dedicat al disseny gr¨¤fic i la producci¨® audiovisual. Des que va comen?ar les lectures preparat¨°ries (Sontag, Foucault i Deleuze, inclosos) han passat dos anys. ¡°Inicialment el treball havia de ser una amalgama de conceptes te¨°rics¡±, per¨° en el proc¨¦s de reflexi¨® va arribar a la conclusi¨® que si havia d'acceptar la malaltia havia d'exposar-se ell mateix, ¡°pel bo i pel dolent¡±. El proc¨¦s emocional, comenta, ¨¦s complicat. ¡°Al principi acceptes el discurs de la pena, poses la malaltia com a escut fins que arriba un moment que intentes encaixar-la en la teva vida¡±. Els discursos socials sobre el malalt pesen m¨¦s del que sembla. ¡°Et situen en un espectre de la societat del qual ¨¦s dif¨ªcil sortir. Costa lluitar contra l'encasellament, no fer-li cas¡±. La creaci¨® del film, complicada i gratificant, explica, li ha servit per acceptar el que ¨¦s. ¡°Agafar les regnes de la meva vida i que no sigui la malaltia la que et guia¡±. Morillo no es planteja plans a molt llarg termini i al film un dels temes inevitables ¨¦s el de la degradaci¨® f¨ªsica i mental. De fet, hi ha m¨¦s d'una imatge de ru?nes arquitect¨°niques com a met¨¤fora visual de la finitud del cos i la ment en l'esdevenir de la malaltia.

Al principi acceptes el discurs de la pena fins que arriba un moment que intentes encaixar la malaltia en la teva vida

El premi est¨¤ patrocinat per les fundacions Uszheimer i Pasqual Maragall (que fa poc ha inaugurat una nova seu per acollir la investigaci¨® sobre l¡¯alzheimer) i Minimal Films. Albert Sol¨¦ ¨¦s el seu inspirador. Sol¨¦ ¨¦s l'autor d'una altra pe?a descomunal en la filmografia sobre la malaltia. Bucarest, la mem¨°ria perduda (2008). El relat de com l'alzheimer va anar esborrant el seu pare, Jordi Sol¨¦ Tura.

A la gala del premi tamb¨¦ es va projectar el documental My beautiful broken brain, l'autobiografia de Lotje Sodderland, una noia que va patir un ictus sever i, amb el tel¨¨fon m¨°bil, va filmar la seva pr¨°pia, i parcial, recuperaci¨®. Per exemple, la tasca del reaprenentatge de la lectura o l'escriptura o habituar-se a una distorsi¨® visual. Va comen?ar sola i despr¨¦s la va acompanyar una amiga cineasta. Lotje va anar enviant els seus v¨ªdeos a un cineasta que admirava, David Lynch, que, al final, es va convertir en productor del film que t¨¦ distribuci¨® des de Netflix. S¨®n dos casos en els quals el mateix malalt es converteix en narrador dels seus patiments i lluites. ¡°L'habitual¡±, subratlla Sol¨¦, ¡°¨¦s que sigui un cineasta qui organitza la mirada sobre el malalt¡±. Aqu¨ª, ¨¦s el malalt qui es fa l¡¯amo del discurs sobre la seva pr¨°pia malaltia.