El llegat de Tarradellas

En una conversa amb el Grup Period¨ªstic Barcelona, mantinguda a la tardor del 1985, el llavors expresident Josep Tarradellas va dir, entre altres coses, la seg¨¹ent: ¡°La gent s¡¯oblida que a Catalunya governa la dreta; que hi ha una dictadura blanca molt perillosa, que no afusella, que no mata, per¨° que deixar¨¤ un llast molt fort¡±. I en un altre moment de la conversa Tarradellas tamb¨¦ va dir que l¡¯acci¨® de govern que desenvolupa Jordi Pujol est¨¤ impregnada d¡¯aquesta filosofia: ¡°Nosaltres som formidables i Madrid sempre s¡¯equivoca¡±.

Una cr¨°nica d¡¯aquesta conversa, signada per Jos¨¦ Antich, es pot consultar a El PA?S del 2 de novembre del 1985. Han passat molts anys, gaireb¨¦ 31. Des de la perspectiva d¡¯avui aquestes paraules de Tarradellas adquireixen valor prof¨¨tic.

Aquest recordatori ve al cas perqu¨¨ s¡¯ha obert al p¨²blic l¡¯Arxiu Montserrat Tarradellas, amb seu al Monestir de Poblet, on estan dipositats els m¨²ltiples documents (escrits, cartes, diari, notes¡­) que va anar acumulant el veter¨¤ pol¨ªtic catal¨¤ al llarg de la seva longeva vida. Per commemorar aquesta obertura al p¨²blic, la setmana passada es va inaugurar a l¡¯Arxiu de la Corona d¡¯Arag¨® l¡¯exposici¨® ¡°President Tarradellas¡±, patrocinada pel CLAC (Centro Libre Arte y Cultura), una activa fundaci¨® cultural que en menys de dos anys ja ha adquirit un perfil propi i ha trobat el seu espai al m¨®n de la cultura, les arts i el pensament.

Que el CLAC organitzi aquesta exposici¨® revela aquest perfil. M¨¦s encara per les paraules pronunciades en la inauguraci¨® pel director i la presidenta del CLAC. El director, Andreu Jaume, conegut cr¨ªtic literari i editor, va destacar l¡¯esperit d¡¯unitat sense ¨¤nim de revenja amb el qual va retornar Tarradellas a la seva terra. La seva c¨¨lebre salutaci¨® des del balc¨® de la pla?a de Sant Jaume, despr¨¦s d¡¯aterrar a l¡¯aeroport del Prat, ha passat a la hist¨°ria: Ciutadans de Catalunya! Ja s¨®c aqu¨ª. No es va dirigir als catalans sin¨® als ciutadans de Catalunya, un terme democr¨¤tic, no identitari. Teresa Freixes, presidenta del CLAC i catedr¨¤tica de Dret Constitucional de la UAB, va ressaltar aquest sentit institucional de Tarradellas, la seva categoria d¡¯home d¡¯Estat, no d¡¯home de ¡°naci¨® (irredempta i victimista) sense Estat¡±, que ¨¦s el que despr¨¦s han estat Jordi Pujol, Artur Mas i ara, m¨¦s que mai, o potser igual que sempre, Puigdemont.

Tarradellas va ser des de sempre una personalitat controvertida. Ho va ser quan, juntament amb el grup del diari L¡¯Opini¨®, va trencar amb el llavors president Maci¨¤ i amb ERC. Ho va ser en oferir-se a col¡¤laborar amb el president Companys despr¨¦s del cop d¡¯estat militar del 18 de juliol, quan va passar a ocupar un controvertit per¨° decisiu c¨¤rrec a la Generalitat durant la Guerra Civil. Ho va ser en el llarg exili, amb assumptes de la seva vida encara foscos, que potser poden aclarir-se investigant a l¡¯Arxiu. I ho va ser, finalment, al seu retorn de l¡¯exili, en ser el primer president de la Generalitat de Catalunya. Personatge pol¨ªtic controvertit i canviant, no hi ha dubte. Per¨° en el seu exili a Fran?a, durant m¨¦s de trenta anys, va aprendre molta pol¨ªtica, es va assabentar que un Estat era una organitzaci¨® seriosa, no un grup de boy scouts, i que el president de la Generalitat no era el cap de colla.

Em pregunto qu¨¨ diria ara davant la situaci¨® catalana. Tinc pocs dubtes. En veure que moltes autoritats catalanes, auton¨°miques i municipals, comen?ant per les que estan m¨¦s amunt, se salten les lleis amb desvergonyiment i, a m¨¦s, reclamen tenir dret a la impunitat al¡¤legant que han estat triats pel poble, Tarradellas pensaria que estem a punt d¡¯un greu enfrontament. Ell sabia que si en comptes que el poble controli el poder, l¡¯¨²nica cosa que vol el poder ¨¦s estar legitimat pel poble per fer, sense lleis que ho impedeixin, el que vulgui, les regles de la democr¨¤cia s¡¯han invertit: de la democr¨¤cia hem passat al populisme, una altra cosa. Ho va aprendre a Fran?a, ho va saber des de sempre.

Per¨° el Tarradellas que va aterrar al Prat el 1977 sabia el que es feia, des de la relativa llunyania coneixia la Catalunya real, la Catalunya que s¡¯expressava en llibertat. Per aix¨° la dictadura blanca es va dedicar a construir una altra Catalunya, per arribar on som. Ning¨² va fer cas dels advertiments de Tarradellas. A m¨¦s de l¡¯Arxiu, aquest va ser el seu gran llegat.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.