El Parlament d¨®na suport que els condemnats pel setge no vagin a la pres¨®

La Mesa del Parlament ha donat suport al fet que els condemnats pel setge a la Cambra catalana?el juny del 2011 no ingressin a la pres¨®. El m¨¤xim ¨°rgan de govern ha considerat que la sent¨¨ncia del Tribunal Suprem comporta "penes desproporcionades" per als vuit acusats, que van ser condemnats a tres anys de pres¨®. El Parlament ha informat que aquesta decisi¨® es va prendre en una reuni¨® dimarts passat, 11 d'octubre, amb tots els vots a favor, excepte una abstenci¨® del vicepresident segon, Jos¨¦ Mar¨ªa Espejo-Saavedra (Ciutadans).?

Aquesta sent¨¨ncia del Tribunal Suprem va veure la llum el juliol del 2014, i va enfrontar en aquell moment els actuals socis de Govern, l'antiga CiU i la CUP. El conseller de Presid¨¨ncia, Francesc Homs, va aplaudir l'acci¨® dels magistrats i va considerar que aquells fets "no podien passar sense cap conseq¨¹¨¨ncia".

La mateixa Generalitat va demanar que ingressessin a la pres¨® les quatre persones que, suposadament, van bloquejar la comitiva en la qual circulava el vehicle oficial del president de la Generalitat, Artur Mas. El Parlament, d'altra banda, va exigir penes de pres¨® per a les 20 persones que l'Audi¨¨ncia Nacional va mantenir imputades.

La CUP, en canvi, va reaccionar a la sent¨¨ncia del Tribunal Suprem amb "profunda indignaci¨®". El llavors diputat Quim Arrufat va qualificar la resoluci¨® de "desproporcionada" i va criticar els elogis d'Homs. "Ens fa vergonya el concepte que aquest Govern t¨¦ de just¨ªcia; est¨¤ als ant¨ªpodes de la idea de just¨ªcia que tenim a la CUP", va declarar en el seu moment.

Dos anys despr¨¦s d'aquestes declaracions, els anticapitalistes mantenen la seva posici¨® mentre que els membres del Govern de Junts pel S¨ª la modifiquen radicalment. El grup parlamentari integrat per membres de l'antiga CDC i ERC, ¨¦s el soci de la CUP des de les passades eleccions del 2015. Aquest canvi de posicionament s'ent¨¦n en clau pol¨ªtica com un acostament entre les dues formacions per part dels diputats de Junts pel S¨ª.?

La Mesa del Parlament ha manifestat "el seu suport a la demanda dels familiars del no-ingr¨¦s a la pres¨® de les persones condemnades". En els propers dies, la Cambra comunicar¨¤ l'acord a la defensa dels afectats perqu¨¨ en tinguin coneixement.

Anys de just¨ªcia

Els fets del setge al Parlament s'emmarquen en el context del moviment de protesta del 15-M que va sorgir durant la primavera del 2011. Durant els dies 14 i 15 de juny, diverses associacions van convocar una concentraci¨® davant del Parlament de Catalunya en ocasi¨® de l'aprovaci¨® dels Pressupostos per a aquell any, en protesta per la reducci¨® de la despesa social. M¨¦s d'un miler de persones van anar ?a la mobilitzaci¨®, que va ser reprimida pels cossos de seguretat.

Bona part del Govern, entre els quals el president de la Generalitat, Artur Mas, va haver d'accedir al recinte del Parlament en helic¨°pter. Els diputats van ser increpats i esbroncats mentre intentaven accedir al ple convocat a les 10 del mat¨ª.

El juliol del 2014, l'Audi¨¨ncia Nacional va absoldre 19 dels 20 acusats del setge a la Cambra catalana. La sent¨¨ncia va exculpar tots els processats per delictes contra les institucions de l'Estat, atemptat i associaci¨® il¡¤l¨ªcita, i va al¡¤legar l'exercici del "dret fonamental de manifestaci¨®" i la primacia de la "llibertat d'expressi¨®". Nom¨¦s un dels manifestants va ser culpat per pintar una creu a l'esquena de la diputada socialista Montserrat Tura.

Per¨° el Tribunal Suprem va anul¡¤lar el mar? del 2015 aquesta absoluci¨® dictada per l'Audi¨¨ncia Nacional i va condemnar vuit dels processats pel setge al Parlament a tres anys de pres¨® per un delicte contra les institucions de l'Estat.

Els magistrats van assenyalar que l'exercici de la llibertat d'expressi¨® i el dret de reuni¨® no podien operar com a elements "neutralitzants" d'altres drets indispensables, com en aquest cas el "dret de participaci¨® dels ciutadans a trav¨¦s dels seus leg¨ªtims representants en ¨°rgan legislatiu".

La setmana passada, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg va admetre a tr¨¤mit la demanda dels joves condemnats pel setge al Parlament de Catalunya. El TEDH investigar¨¤ si la just¨ªcia espanyola ha vulnerat el dret fonamental dels condemnats a rebre un judici just.