Redempci¨®

Roser Mart¨ªnez Rochina t¨¦ 89 anys, viu al Guinard¨® en un edifici de portes primes amb agafadors grans i ¨¦s una de les nostres pioneres de la fotografia, en el sentit que probablement va ser la primera dona que en l¡¯¨¤mbit espanyol es va dedicar de manera professional a escriure cr¨ªtica fotogr¨¤fica. El seu veritable nom ¨¦s Redempci¨®, aix¨ª la va anomenar el seu pare al camp valenci¨¤, a Bruaga, i al seu germ¨¤ el va anomenar Amor, i a la seva altra germana Acracia, per¨° despr¨¦s de perdre la guerra els van batejar i els van posar Rosario, Amador i Ana. ¡°El meu pare era un anarquista idealista, d¡¯una puresa cristiana sent ateu¡±.

Redempci¨®, la seva bata grana cordada fins al coll, els botons daurats, els seus tres anells misteriosos, les sabatilles de tenir els peus calents. Els objectes antics que ha anat trobant als encants i ara adornen la casa. Els llums sensacionals. Un imponent bast¨® de pastor que va comprar a Manresa li fa de guardi¨¤ rere la porta. Est¨¤ asseguda al costat d¡¯un bra? del sof¨¤, i a la paret de davant, la companyia de tot all¨° pel qual ha lluitat: la fotografia. Les ampliacions magn¨ªfiques i emmarcades de Forcano, de Marca, de Domingo Bisbal... Ella tamb¨¦ va ser fot¨°grafa de manera ocasional. ¡°Per¨° he valorat m¨¦s les imatges dels altres. Seguir-les era com anar descobrint la vida¡±. Parla de si mateixa i aix¨ª explica qui era el seu pare. Juli¨¢n, un idealista que estimava el teatre i els versos. I el seu germ¨¤, a la pres¨®, en penyora pel pare fugit, i els dijous de portar-li el menjar a la pres¨®, el cam¨ª en un ruquet fins a Ll¨ªria, i el tren a Val¨¨ncia. Un Nadal, el pare va tornar en secret al poble i el van enxampar i tamb¨¦ el van empresonar.

¡°Quan em vaig comprar la meva primera c¨¤mera anava fent fotos per Bruaga i un que em va veure m¡¯ho va retreure. No tens res a fer?, em va dir, i vaig pensar: Deu ser idiota!¡±. Redempci¨® parla de vegades contenint les ll¨¤grimes i de vegades deixant anar el riure. ¡°La meva mare volia que cos¨ªs. Per¨° a mi m¡¯agradava llegir i m¡¯amagava el llibre sota la costura. Quan se n¡¯anava el treia, per¨° ella tornava i em deia: ¡®Ja est¨¤s amb el llibre?¡¯. De tant llegir-los, em sabia de mem¨°ria Machado, Rub¨¦n Dar¨ªo...¡±.

En arribar a Barcelona va aprendre a escriure a m¨¤quina i va trobar feina d¡¯administrativa. Va escriure contes i va guanyar un premi en un centre cultural del carrer Jonqueres. Primer va ser el viatge sola a Par¨ªs, sense con¨¨ixer ning¨², sense saber l¡¯idioma. ¡°Imagina¡¯t, una noia sola. Me¡¯n vaig anar de nit al tren. Em va encantar. Jo no s¨¦ si all¨¤ era tan bonic tot o ¨¦s que jo ho portava per dins¡±. I en tornar va comen?ar a freq¨¹entar l¡¯Agrupaci¨® Fotogr¨¤fica de Catalunya, on li van sortir les col¡¤laboracions per a premsa a El Noticiero Universal. Van seguir Arte Fotogr¨¢fico, Diorama, Nueva Lente, assessorar a Negra Industrial... Amb els comentaris d¡¯exposicions, les entrevistes a fot¨°grafs, els jurats de premis, va poder deixar la feina d¡¯oficinista. Ara guanyava m¨¦s diners i aviat va arribar a pagar aquest pis on ha viscut sempre independent. ¡°Quan llavors l¡¯hi vaig explicar al meu pare, em va dir que estava molt content perqu¨¨, sent dona, m¡¯havia pogut obrir cam¨ª en la vida sense necessitat de cap home¡±.

Aquests dies Redempci¨®, b¨¦, amb el seu altre nom, forma part d¡¯una petita exposici¨® sobre pioneres de la fotografia, que hi ha a la biblioteca Xavier Benguerel del Poblenou. ¡°Ah, doncs no ho sabia! M¡¯han posat aqu¨ª? Es deuen haver pensat que m¡¯he mort!¡±. I riu.