Amb el cap ben posat

Arribo a la porta del Born i una senyora se m¡¯acosta assenyalant-me l¡¯est¨¤tua. Tinc por que m¡¯engegui una diatriba pol¨ªtica indignada. Vaig pensant de pressa possibles respostes per sortir indemne del pas, per¨° aviat descobreixo que m¡¯he precipitat. La senyora nom¨¦s somriu i em comenta: ¡°Mira, ja veus, t¡¯han decapitat¡±. Li torno el somriure i responc qualsevol cosa improvisada i no gaire brillant. Espero que no m¡¯ho tingui en compte. No estava preparat. Fa 24 hores aquest espai era un camp de batalla de s¨¨rie B i m¡¯ha acabat suggestionant. En canvi, ara, a la pla?a del Born, l¡¯¨²nic que no t¨¦ el cap a lloc ¨¦s Franco. El de dalt del cavall.

?s dimarts a la tarda i el p¨²blic que envolta les est¨¤tues i que visita l¡¯exposici¨® a la sala interior del Born es comporta com fem tots en qualsevol exposici¨®: mira, passeja per davant de les fotografies, espera amb impaci¨¨ncia que faci lloc el qui fa m¨¦s de cinc minuts que est¨¤ impassible davant d¡¯una vitrina, i si cal, elogia o critica (criticable, per exemple, la mida dels textos que acompanyen les imatges: qui sap si ¨¦s una manera de fer mem¨°ria hist¨°rica d¡¯un r¨¨gim que desconfiava dels qui llegien massa).

La mostra parla de tres est¨¤tues, dues del franquisme i una de la rep¨²blica. Per¨° el General¨ªsimo decapitat ¨¦s el que m¨¦s crida l¡¯atenci¨®. Vaja, d¡¯aix¨° es tracta. D¡¯aconseguir que ens hi acostem ¨Cf¨ªsicament, vull dir, no en sentit metaf¨°ric¨C i ens adonem del que va significar el franquisme i tota la seva enormitat terrible i monumental. La mem¨°ria hist¨°rica funciona aix¨ª, reproduint o revisant les imatges, els documents i els objectes del passat, analitzant-los i mirant d¡¯aprendre¡¯n, per evitar repetir els errors i per saber-se protegir dels perills. Per¨° si no recuperem les imatges poca mem¨°ria podrem fer. Els qui no ho van patir en viu i en directe, per descomptat que no se¡¯n faran una idea aut¨¨ntica nom¨¦s amb les paraules.

Confio que s¡¯imposar¨¤ la visi¨® tranquil¡¤la de l¡¯exposici¨®. Tinc arguments per pensar-ho. Fa m¨¦s de deu anys que, per culpa meva, la gent rep directament a casa la imatge de Franco, eq¨¹estre o a peu dret, per¨° amb el cap a lloc ¨Cf¨ªsicament, vull dir, no en sentit metaf¨°ric¨C, proferint bestieses de fatxa sense fissures. I diria que hi ha hagut sempre m¨¦s riure que indignaci¨®. No pas riure c¨°mplice, sin¨® riure alliberador, venjatiu si voleu, riure que tamb¨¦ ¨¦s mem¨°ria hist¨°rica, d¡¯una manera o altra.

El Caudillo de Pol¨°nia ha estat als menjadors dels catalans, o on sigui que tinguin instal¡¤lada la tele, i, segons les reaccions, no ha incomodat i, per descomptat, no ha generat franquistes. Tal vegada alg¨² podria empatitzar amb un tipus que diu ¡°estoy a favor de la desmembraci¨®n, pero no de Espa?a, de los cuerpos de los individuos. Rojos, por supuesto.¡±? Impossible.

El Franco eixelebrat de Pol¨°nia no ha generat indignaci¨® perqu¨¨ la gent sap distingir la realitat i la ficci¨®. El Franco decapitat del Born tamb¨¦ est¨¤ all¨¤ com una ficci¨®, una representaci¨® del passat que ja no hi ¨¦s i que podem interpretar amb perspectiva.

Dins del Born, mig amagat entre cortines, hi ha un altre Franco, un cap sense cos que l¡¯artista Eugenio Merino va col¡¤locar un dia en una nevera de Coca-Cola. Llavors els indignats van ser els franquistes, els mateixos que tamb¨¦ han demanat que se suspengui l¡¯exposici¨® del Born. Aquests s¨ª que tenen motius per rebutjar la revisi¨® del passat, i la mem¨°ria. Aquests no riuen.