Art malgrat la Gran Guerra

La I Guerra Mundial (1914-1918), en la qual es van veure involucrades les grans pot¨¨ncies industrials i militars del moment, el conflicte m¨¦s gran que s'havia viscut mai, tal com reflecteixen els seus 8,5 milions de morts a Europa, 1,4 a Fran?a, un dels pa?sos m¨¦s afectats en tots els sentits, on tots els seus homes, entre 18 i 40 anys, van ser cridats a files, i van deixar ciutats com Par¨ªs mig buides. I els que no van anar al front vivien els horrors de la guerra reflectits en les imatges que revistes i diaris publicaven del front i dels seus efectes de mort i destrucci¨®.

L'ambient b¨¨l¡¤lic d'aquest conflicte, en fotografies i en una enorme projecci¨®, ¨¦s el recurs escenogr¨¤fic sobre el qual gira el muntatge de Cubisme?i guerra. El cristall dins la flama, exposici¨® inaugurada ahir dijous al?Museu Picasso de Barcelona, en la qual?es mostren 68 obres procedents de quaranta museus, com el MoMA, el Metropolitan, la Tate o el Reina Sofia, signades per autors com Pablo Ruiz Picasso, Juan Gris, Diego Rivera, Henri Matisse, Maria Blanchard, Georges Braque, Fernand L¨¦ger (l'¨²nic que va anar al front), Henri Laurens, Jacques Lipchitz, tots artistes estrangers, massa grans o no aptes per anar al combat, que van viure el conflicte a uns 100 quil¨°metres de dist¨¤ncia.

Tots es van negar a reflectir la guerra i van mantenir vives les possibilitats que entre el 1911 i el 1914 va obrir el cubisme, la primera avantguarda i el primer isme del segle XX. ?s el que defensa el comissari de l'exposici¨® Christopher Green, especialista en L¨¦ger, Gris o Picasso, que ha treballat en el tema des del 2008, reunint obres ¡°plenes de vida¡±, com a forma d'¡°escapisme i refugi¡±.

El recorregut ¨¦s cronol¨°gic ¨Camb la intenci¨® que l'espectador associ? l'avan?ament de la guerra amb l'evoluci¨® art¨ªstica del grup¨C, malgrat que tots van treballar de forma individual. D'entrada, sorpr¨¨n l'abund¨¤ncia d'obres de Picasso?(13) i de Gris?(14), per¨°, sobretot, les set obres cubistes del mexic¨¤ Diego Rivera, associat m¨¦s a l'est¨¨tica muralista que li ha donat fama internacional.

El recorregut comen?a amb les obres creades el 1913 i 1914, com Cap d'home, de Picasso, que dialoga amb les primeres obres cubistes de Rivera, com el rostre doble que pinta del seu amic Lipchitz o els meticulosos collages de Gris, que comen?a a afegir retalls i cap?aleres de diaris i elements de l'actualitat. La sala del 1915 rep la immensa obra mestra de Gris,?Natura morta davant d'una finestra oberta, pla?a Ravignan, que conserva el Museu d'Art de Philadelphia, una interpretaci¨® de la vista que el madrileny veia des del seu estudi de Par¨ªs, una ciutat sense enllumenat p¨²blic, fosca i tenebrosa, sota els efectes de la propera guerra.

L¡¯¨²nica dona

L'exposici¨® mostra com Picasso podia fer alhora obres cubistes, com l'enorme Arlequ¨ª i dona amb collaret?¨Cque ve del Pompidou i que el pintor va fer a Roma despr¨¦s d'escapar-se de Par¨ªs seguint el ballet rus de Serguei Di¨¤guilev, amb el quals despr¨¦s va arribar a Barcelona, on va pintar El passeig de Colom¨C,?i al mateix temps retrats realistes, com el que va fer a L¨¦once Rosenberg, el galerista que va pagar la n¨°mina a molts dels artistes del grup, i que va fer possible que seguissin treballant. A la mateixa sala es poden veure les tres ¨²niques obres de Blanchard, l'¨²nica dona del grup, com Dona amb guitarra, en la qual desafia el cubisme teatral del malagueny. La mostra reuneix peces conegudes, com La guitarra, de Gris, la colorista L'estufa, de L¨¦ger, la tamb¨¦ impressionant maternitat de Rivera (un dels escassos exemples de figura humana completa) o la nova concepci¨® espacial de Matisse en obres com Flors i cer¨¤mica.

Al final del recorregut, a la sala del 1919, Rivera marca el final tamb¨¦ del per¨ªode amb El matem¨¤tic, en qu¨¨ la figura realista del personatge apareix en la penombra ¡°recordant el seu hom¨°nim itali¨¤¡±, en refer¨¨ncia a Jos¨¦ Ribera,?Lo Spagnoletto, segons el comissari Green.