El crim organitzat es bolca en la marihuana

El crim organitzat ha posat els ulls en la marihuana. Aquells que fins al moment centraven els seus esfor?os a traficar amb coca?na i hero?na, aprofiten les seves infraestructures per vendre, distribuir i exportar aquesta planta. ¡°Comen?a a ser un negoci seductor, tant per la rendibilitat econ¨°mica com per la penal, amb penes baixes¡±, explica l¡¯intendent dels Mossos d¡¯Esquadra Xavier Porcuna. La policia catalana ha detectat en l¡¯¨²ltim any ¡°estructures delictives m¨¦s desenvolupades, una venda que es fa pensant en el mercat europeu¡±. En els primers vuit mesos del 2016, els Mossos han intervingut 8,38 tones de marihuana, la qual cosa suposa un increment del 50% en relaci¨® amb el 2015 (5,5 tones).

Una bona part dels qui es dediquen a exportar marihuana de Catalunya a Europa, sobretot a Fran?a i a It¨¤lia, s¨®n d¡¯Europa de l¡¯Est, segons fonts policials. Ells tenen els diners i la infraestructura per moure la droga, que compren a conreadors locals, la immensa majoria espanyols, que solen tenir petites plantacions, esquitxades per tot el territori. Entre abril i setembre, la Gu¨¤rdia Civil i els Mossos van detenir 52 persones d¡¯una organitzaci¨® liderada per lituans acusats d¡¯assortir Europa de marihuana i armes.

Girona t¨¦ un paper clau en l¡¯entramat per la seva localitzaci¨®, a la frontera amb Fran?a. La majoria de detencions (192 dels 698 detinguts el 2016) i de localitzaci¨® de plantacions (40 de les 128) han estat en aquesta la prov¨ªncia. Habitualment, els conreadors porten la mercaderia fins a la frontera. All¨¤ es guarda en pisos o magatzems fins que alg¨² de l¡¯organitzaci¨® la recull, i passa la frontera, assumint el risc de ser detectat a Fran?a, on les penes pel tr¨¤fic de marihuana s¨®n molt m¨¦s severes, segons aquestes mateixes fonts. Altres vegades, la droga passa amagada en camions de mercaderies, o qualsevol cotxe que copia el model go fast, popularitzat pels traficants d¡¯haixix: conduir sense parar fins a la frontera a gran velocitat.

En els ¨²ltims anys, Catalunya, i la resta de l¡¯Estat, s¡¯ha convertit en el viver de marihuana d¡¯Europa. Algunes fonts ho atribueixen a certa tradici¨® en el cultiu de la planta. Altres, al preu de la droga: un gram a Espanya costa 5,52 euros mentre que la mitjana europea ¨¦s als 11,85 euros, segons els informes anuals de l¡¯ONU sobre drogues que maneja la policia catalana. En alguns pa?sos, el gram pot arribar els 23 euros.

Els Mossos, no obstant aix¨°, no han detectat baralles entre organitzacions criminals pel control de la marihuana, encara que s¨ª que hi ha m¨¦s viol¨¨ncia a petita escala. ¡°Els robatoris violents i les agressions estan a l¡¯al?a¡±, explica l¡¯intendent Porcuna, que ho atribueix a discussions pel preu, a baralles entre conreador, traficant i comprador¡­ ¡°Una miscel¡¤l¨¤nia¡±, resumeix. A Girona en els ¨²ltims tres anys, cinc persones han mort en disputes pel cultiu de la droga; al setembre, dos homes es van matar a ganivetades per una plantaci¨® casolana a Santa Coloma de Gramenet; a Masquefa, la policia investiga l¡¯assassinat d¡¯una dona de 37 anys relacionat possiblement amb el cultiu de marihuana.

Fonts de diferents cossos policials coincideixen que la viol¨¨ncia es deu en part al fet que delinq¨¹ents que fins ara es dedicaven a atracaments, a robatoris violents o a estirades, veuen en la marihuana una sortida f¨¤cil, poc castigada i que a m¨¦s no es denuncia (un conreador de marihuana no anir¨¤ a la policia si li roben). De nou a Girona, el tr¨¤fic de marihuana va ocasionar un tiroteig al barri de Sant Joan de Figueres a l¡¯abril. Diversos ciutadans francesos es van enfrontar a trets amb gitanos per una partida de marihuana que no estava clar qui havia de pagar, segons altres fonts. Miraculosament, ning¨² va resultar ferit, per¨° l¡¯incident va requerir un fort desplegament policial durant diversos dies.

Una altra de les claus de l¡¯auge de la marihuana ¨¦s que no es dep¨¨n de tercers. Aix¨ª com amb la coca?na i l¡¯hero?na el prove?dor ¨¦s fora, ¨¦s un mercat tancat i franquiciat, on ¨¦s complicad¨ªssim fer-se un lloc, la marihuana la pot conrear qualsevol i comprant legalment les llavors, fertilitzants, una presa de llum, un llum de sodi, extractors, un sistema d¡¯humidificaci¨®, un regadiu¡­ ¡°No ¨¦s complex d¡¯aconseguir¡±, constata Porcuna, que assenyala a m¨¦s que ja no hi ha una estacionalitat: la marihuana es conrea tot l¡¯any.

I es fa en qualsevol lloc: des d¡¯un soterrani amagat amb 1.000 plantes, al qual s¡¯accedeix per una escala secreta dins d¡¯un armari, com va passar en una operaci¨® a Canyelles, fins a una plantaci¨® oculta enmig d¡¯un bosc que cal esbrossar per trobar-la. Moltes vegades, l¡¯olor ¨¦s el principal delator dels traficants; altres, ¨¦s l¡¯helic¨°pter dels Mossos, que detecta la plantaci¨®, amagada entre altres tipus de cultiu. Aix¨ª va passar a Rasquera, on els agents investiguen l¡¯exalcalde Bernat Pellisa per un camp amb 200 plantes. Quan era alcalde, Pellisa va proposar crear una gran plantaci¨® legal per proveir els clubs cann¨¤bics.

Un altre indicador clar ¨¦s el consum desorbitat de llum. Nom¨¦s a Girona, Endesa ha tallat el subministrament a m¨¦s de mig centenar de pisos amb preses il¡¤legals, alguns d¡¯ells al barri de la Font de la P¨®lvora. Altres vegades, la policia descobreix a posteriori la plantaci¨®, quan interv¨¦ per exemple en un incendi. ¡°Despr¨¦s resulta que ha estat un calefactor o un llum que ha fet un mal contacte¡±, resumeix Porcuna. El 7 d¡¯octubre, dos homes van fer saltar enlaire un pis a l¡¯Hospitalet de Llobregat quan intentaven transformar marihuana en resina d¡¯haixix, un proc¨¦s perill¨®s per la volatilitat de les subst¨¤ncies inflamables. Un d¡¯ells va resultar ferit de gravetat.

La soluci¨® a aquest ¡°intens¡± increment del cultiu i del tr¨¤fic de marihuana, en paraules de l¡¯intendent dels Mossos, ¨¦s complicada. L¡¯explicaci¨® fonamental per a la policia ¨¦s que penalment, com que la marihuana est¨¤ considerada una droga que no perjudica greument la salut, t¨¦ un c¨¤stig gaireb¨¦ simb¨°lic per als traficants. ?s d¡¯un a tres anys de pres¨®, per¨° si les parts pacten i es conformen, acaba quedant en mesos, es queixen fonts policials. Potser elevar les penes, suggereixen, canviaria el panorama. L¡¯opci¨® contr¨¤ria seria la de la legalitzaci¨®. ¡°?s una cosa que no em correspon a mi valorar¡±, afirma Porcuna.

Amb informaci¨® de Marc Rovira i Marta Rodr¨ªguez