L¡¯est¨¤tua de Franco porta cua

L¡¯est¨¤tua de Franco ja no ¨¦s a l¡¯exterior del Born, on formava part de l¡¯exposici¨® municipal Franco, Vict¨°ria, Rep¨²blica, Impunitat i espai urb¨¤. Inaugurada el 17 d¡¯octubre, l¡¯est¨¤tua ha durat quatre dies, en qu¨¨ ha rebut pintades de tota mena i, finalment, ha estat tombada per grups contraris a la seva ubicaci¨®. L¡¯Ajuntament ha decidit retirar-la. Hi ha estat quatre dies. Per¨° el debat fa l'efecte que durar¨¤ una mica m¨¦s.

Aquest dilluns, Antoni Puigverd (La Vanguardia) considera que la ¡°baralla insomne que enfronta l¡¯independentisme i els comuns per la direcci¨® pol¨ªtica catalana ha trobat un pretext m¨¦s en la pol¨¨mica exposici¨®¡±. L¡¯articulista recorda que la majoria dels catalans no van ser antifranquistes ¡°i el nacionalisme catal¨¤ en concret va callar molt. Va callar per raons ben comprensibles: afusellaments, exili...¡±. I afegeix: ¡°Ara b¨¦, voler convertir ara aquest silenci en un crit heroic nom¨¦s t¨¦ un nom: farsa. I enderrocar l¡¯escultura del dictador 40 anys despr¨¦s de la seva mort fara¨°nica reclama un adjectiu: grotesca¡±. Jordi ?vole (El Peri¨®dico) lamenta que el debat protagonitzat pels partits aquests dies ¡°no servir¨¤ per reduir les llistes d¡¯espera sanit¨¤ries¡±. Salvador Sostres (Abc) escriu que els nacionalistes i l¡¯esquerra continuen vivint del fantasma de Franco. ¡°Finalment l¡¯han matat, despr¨¦s de 41 anys intentant dissimular que se¡¯ls va morir al llit¡±. Sostres assegura que l¡¯independentisme i l¡¯extrema esquerra s¨®n ¡°el m¨¦s franquista que ens queda¡± (sic). ¡°Franco ha justificat les seves vides, la seva mediocritat , les seves ren¨²ncies¡±.

Diumenge, Joan Tapia escrivia a El Peri¨®dico que l¡¯est¨¤tua decapitada a la pla?a del Born ¡°era una oportuna i intel¡¤ligent provocaci¨®¡± ¨C¡°s¡¯ha vist que potser excessiva¡±¨C per revisar el franquisme. Trias, recorda l¡¯articulista, va privilegiar uns usos simb¨°lics al Born i ara Ada Colau, per unes setmanes, ha privilegiat la mem¨°ria hist¨°rica del 39 per sobre de la del 1714. ¡°?s potser una batalla pel domini cultural entre dues visions politicoideol¨°giques¡±. I acaba: ¡°Polemitzar sobre el 1939 o el 1714 no ¨¦s un tema banal, per¨° parlar de restituci¨® de la veritat t¨¦ una perillosa tend¨¨ncia dogm¨¤tica¡±. L¡¯articulista enyora el gran pacte del 1992 que va projectar la ciutat al m¨®n. ?lex S¨¤lmon (El Mundo) creu que l¡¯excitaci¨® viscuda al Born demostra que a Catalunya ¡°sempre l¡¯ha posat catxonda el general Franco¡±. Segons l¡¯autor, no es pot impulsar la retirada d¡¯est¨¤tues o plaques franquistes i despr¨¦s exposar-les a la pla?a p¨²blica com a reclam. Una contradicci¨® que l¡¯Ajuntament no ha sabut explicar. Segons el periodista, una altra explicaci¨® superficial de la tensi¨® viscuda ¨¦s la guerra entre Junts pel S¨ª i Barcelona en Com¨². V¨ªctor-M. Amela (La Vanguardia) afirma que hem tombat una est¨¤tua ¡°per no muntar tribunals de la veritat. ¡°No ens hem dit encara el que haur¨ªem de dir-nos i seguim avergonyits¡±. Joan de Sagarra, al mateix diari, coincideix amb Vict¨°ria Combailia, que va criticar la pobresa de l¡¯exposici¨®. Sagarra discrepa de l¡¯opini¨® de Francesc Marc-?lvaro que dijous, a La Vanguardia, va dir que les est¨¤tues eren un gol dels assessors de Colau que, d¡¯aquesta manera, han tapat, durant uns dies, els problemes d¡¯un ¡°Ajuntament que no sap cap on va¡±. Per Sagarra, la retirada de l¡¯est¨¤tua ¨¦s un gol que els assessors han marcat, automarcat, a Colau. Per Jordi Graupera (Ara), el Franco escap?at ¨¦s una met¨¤fora perfecta ¡°d¡¯una ciutat que no t¨¦ govern ni oposici¨®¡±.

Dissabte. El Peri¨®dico va publicar un editorial. ¡°La fuga? pres¨¨ncia de l¡¯est¨¤tua del dictador al Born demostra l¡¯exc¨¦s de simbolisme en la vida pol¨ªtica¡±. Ho pateix l¡¯autoritat municipal, que mira de redirigir els actes de vandalisme com si tot form¨¦s part d¡¯una performance premeditada. Pateixen de simbolisme els independentistes que s¡¯apropien del Born i tamb¨¦ ho pateixen el PP i Ciutadans, que insisteixen a negar la necessitat d¡¯afrontar la realitat del franquisme. Joan Oll¨¦ creu que Dal¨ª, Bu?uel i el doctor Guillotin ¡°haurien flipat a l¡¯un¨ªson davant de la contund¨¨ncia gore del Caudillo a la salsa 1789, per¨° uns quants llepafils 1714 que confonen el qu¨¨txup amb la sang de Guifr¨¦ el Pil¨®s se¡¯ns van incendiar per la pres¨¨ncia a Terra Santa d¡¯un quadr¨²pede amb a penes mig genet, com el vescomte migpartit d¡¯Italo Calvino¡±. La Vanguardia tamb¨¦ feia editorial, on contemplava una lamentable funci¨® de les est¨¤tues a Barcelona: s¨®n boc expiatori de les suposades faltes del personatge que rememora. El diari lamenta que l¡¯Ajuntament no hagi fet autocr¨ªtica amb tot el que ha passat al Born. Daniel V¨¢zquez Sall¨¦s (El Mundo) afirma que l¡¯est¨¤tua es va convertir, fins que la van retirar, en un exemple d¡¯art urb¨¤ (pintades, banderes, nines inflables...). Les vicissituds d¡¯aquesta est¨¤tua ¡°han passat a formar part de la hist¨°ria de Barcelona¡±. De fet, la CUP es va mostrar disconforme amb la retirada, vol que torni al carrer perqu¨¨ la ciutadania pugui seguir ¡°interactuant-hi¡±. L'Abc titulava la seva informaci¨® d¡¯aquest dia amb un ¡°Ada Colau s¡¯ha picat els dits a Barcelona amb el franquisme¡±.

Per¨° tota la setmana passada, el tema ha generat molta literatura. Francesc Canosa (Ara) defensava que el Born no ¨¦s lloc per mostrar el dictador fent h¨ªpica. Ho ¨¦s per explicar la substituci¨® de sant Galdric (patr¨® de la pagesia catalana fins al 1714) per sant Isidre. Francesc-Marc ?lvaro, a l¡¯article ja esmentat, contemplava un combat d¡¯hegemonies entre comuns i independentistes. ¡°L¡¯independentisme ha de ser intel¡¤ligent i no solament reactiu davant d¡¯aquest repte¡±. Es pot voler la independ¨¨ncia i admetre que la mem¨°ria del 1714 ha de conviure amb la del 1939. Tamb¨¦ Emma Riverola parla de guerra ideol¨°gica i critica que l¡¯independentisme hagi volgut convertir el Born en un santuari ideol¨°gic. ¡°Els temples que se¡¯ls paguin els fidels de cada credo¡±.

Dimecres, Antoni Puigverd (La Vanguardia) ironitzava amb un pa¨ªs que es va acomodar al franquisme i ara, 40 anys despr¨¦s, ¡°pot fer el gest heroic de llan?ar ous a les est¨¤tues de Franco¡±. Sebasti¨¤ Alzamora (Ara) defensava que els discursos imaginatius sobre assassins de masses com Franco s¨®n un luxe nom¨¦s a l¡¯abast de societats que han tingut l¡¯oportunitat de fer net del dolor i les ferides del passat. ¡°?s obvi que no ¨¦s el nostre cas¡±.

Dimarts, Pilar Rahola (La Vanguardia) presentava una Colau que actua amb sup¨¨rbia i arrog¨¤ncia. ¡°Sembla com si estigu¨¦s dotada d¡¯un revengisme ideol¨°gic ¨Cpassat per un revisionisme hist¨°ric molt propi¨C que no necessita una majoria m¨¦s ¨¤mplia per imposar-se amb prepot¨¨ncia¡±. El Peri¨®dico feia un a favor i en contra. Jordi Punt¨ª recordava que en altres pa?sos els manuals de la iconocl¨¤stia recomanen airejar les est¨¤tues de dictador o tirans. ¡°?s evident que la repressi¨® dels s¨ªmbols en un soterrani fosc, com si no existissin, no ¨¦s la millor manera de fer just¨ªcia al passat totalitari¡±. Les est¨¤tues, diu, han de fer avergonyir els botxins i no pas les v¨ªctimes. Andreu Pujol Mas, en canvi, sostenia que hi ha hagut un inter¨¨s a relativitzar la import¨¤ncia del Born com a memorial d¡¯una realitat nacional. ¡°?s m¨¦s c¨°mode aigualir-lo que cercar resposta a les preguntes que genera¡±. L'Ara feia un editorial on lloava la iniciativa del Parlament de Catalunya per deixar sense efecte les sent¨¨ncies dels judicis sumar¨ªssims fets entre el 1938 i el 1975, iniciativa en qu¨¨ independentistes i comuns van coincidir. En canvi, al Born hi ha hagut divisi¨® entre els partits de tradici¨® antifranquista. ¡°Tots plegats paguem la falta de valentia durant anys per fer llum i fer net sobre el passat dictatorial¡±. L¡¯editorial d¡¯El Punt Avui afirmava que ¡°la necess¨¤ria reflexi¨® sobre la infame dictadura ha comportat divisi¨® entre antifranquistes, a la qual cosa cal afegir la que sembla ja una obsessi¨® en la confrontaci¨® entre la mem¨°ria hist¨°rica antifranquista i la de la desfeta nacional del 1714, amb un ¨²s sectari de les instal¡¤lacions del Born. La mem¨°ria hist¨°rica ha de ser compartida, especialment entre els antifranquistes i imposar una visi¨® ¨¦s simplement fer un mal servei a la den¨²ncia d'aquells temps foscos¡±. I suggeria altres llocs per a l¡¯exposici¨®: La Model, Via Laietana...

A les cap?aleres digitals, J.M. Sole i Sabat¨¦ (El Nacional) sostenia que ¨¦s ¡°ignor¨¤ncia pura, o mala fe, negar que els sectors i les classes populars que van deixar-hi la pell defensant amb les armes Barcelona i Catalunya el 1714, van ser els mateixos sectors populars i classes socials ¨Camb tots els matisos de 300 anys de difer¨¨ncia¨C que des del 1936 van lluitar contra el franquisme durant la Guerra Civil i que en la llarga dictadura van seguir resistint¡±. Vicent Partal (Vilaweb) escrivia que ¡°l¡¯¨²nica ra¨® de posar Franco a la porta del Born era provocar els nacionalistes i castigar, embrutant-lo, aix¨° que algunes de les veus m¨¦s prepotents dels comuns no dubten a qualificar de ¡®Valle de los Ca¨ªdos del nacionalisme catal¨¤¡¯. Ens van dir que hav¨ªem d¡¯esperar a veure l¡¯exposici¨® per a entendre el muntatge. Per¨°, una volta vista, hom s¡¯adona que ¨¦s tan poca cosa, ¨¦s tan prima, que encara s¡¯ent¨¦n menys la pres¨¨ncia de les est¨¤tues a la porta¡±. Naci¨® Digital recollia una piulada sarc¨¤stica de Rufi¨¢n: "Franco, s¨¦ fuerte", en refer¨¨ncia al missatge que li va enviar Mariano Rajoy a Luis B¨¢rcenas.

Per sarcasme, el de Sergi P¨¤mies a La Vanguardia: ¡°Proposo que els Cobis (que avui ja no superarien el filtre de la consci¨¨ncia animalista del Consistori) siguin convenientment decapitats a la manera de l¡¯est¨¤tua eq¨¹estre de Franco¡±. I, per acabar, una coincid¨¨ncia de dos articulistes, Emma Riverola (El Peri¨®dico) i Jaume V. Aroca (La Vanguardia): El Born no ¨¦s de ning¨², ¨¦s de la ciutat.