L¡¯amena?a del PSOE al PSC

El ja vell desig d¡¯alguns sectors socialistes de replantejar el model d¡¯articulaci¨® entre el PSOE i el PSC amb l¡¯objectiu de convertir el segon en una federaci¨® m¨¦s del primer ha ressorgit amb for?a amb la crisi provocada pel canvi de posici¨® sobre la investidura de Mariano Rajoy. En aquesta ocasi¨® hi ha alguna cosa relativament nova en la resposta que ha provocat. La novetat consisteix que, ara, la direcci¨® del PSC ha respost, per boca del seu primer secretari, Miquel Iceta, que si el PSOE vol modificar el protocol de relacions entre tots dos partits, nom¨¦s ha de plantejar-ho. Asseure¡¯s a la taula i parlar. I a veure qu¨¨ surt.

No ¨¦s cap secret per a ning¨² que l¡¯actual direcci¨® del PSC ¨¦s la m¨¦s identificada amb el PSOE que hi hagi hagut mai. Dif¨ªcilment podria haver-n¡¯hi alguna que ho fos m¨¦s. I consti que de totes les anteriors, totes, cap va voler mai, ni des de lluny, una ruptura entre tots dos partits. A l¡¯inrev¨¦s, ni tan sols un greuge que podria considerar-se end¨¨mic ¨Cla restituci¨® del grup parlamentari propi al Congr¨¦s dels Diputats, que el PSC ent¨¦n com una deslleialtat de les successives direccions del PSOE¨C ha derivat mai en amena?a de ruptura. El frac¨¤s reiterat dels intents de recuperar-lo i tornar a la situaci¨® que hi havia entre el 1977 i el 1979, quan Ernest Lluch era el portaveu del PSC al Congr¨¦s dels Diputats, no ha amena?at tampoc mai la unitat socialista.

En la crisi pol¨ªtica provocada a Catalunya per la sent¨¨ncia del 2010 del Tribunal Constitucional sobre l¡¯Estatut d¡¯autonomia, una bona part del PSC es va sentir frustrada i decebuda pel que va considerar una dolosa passivitat del PSOE i del seu Govern en el tram final del proc¨¦s. Aquella decepci¨® es va saldar amb l¡¯escissi¨® del que va ser anomenat el sector m¨¦s catalanista del partit. El PSC va quedar afeblit, per¨° la seva direcci¨® no va moure gens les posicions fundacionals sobre la relaci¨® amb el PSOE, que daten del 1978. L¡¯escissi¨® no es va concretar en una for?a capa? de disputar l¡¯espai pol¨ªtic i el desastre electoral que el PSC va sofrir a partir de llavors ¨¦s paral¡¤lela a la registrada pel socialisme a tot Espanya.

Succeeix no obstant aix¨° que en algunes federacions del PSOE est¨¤ molt arrelada la idea que si en comptes d¡¯existir un partit socialista a Catalunya i un altre a Espanya nom¨¦s n¡¯hi hagu¨¦s un i aquest fos el PSOE, les coses els anirien millor. Per aquest motiu cada vegada que hi ha algun desacord entre PSC i PSOE, per la ra¨® que sigui, alcin la veu dirigents socialistes d¡¯Extremadura, Andalusia, Ast¨²ries i d¡¯altres federacions i opinin que el PSC s¡¯ha de comportar com una organitzaci¨® regional m¨¦s del PSOE o assumir que el PSOE n¡¯aixequi una de pr¨°pia a Catalunya i concorri com a tal a les eleccions.

Aquest ¨¦s tamb¨¦ ara el fons dels advertiments llan?ats per alguns dirigents del PSOE si el PSC es nega a donar suport a la investidura de Mariano Rajoy. Han sonat a la boca dels guanyadors d¡¯aquesta crisi interna les paraules t¨ªpiques de final del di¨¤leg pol¨ªtic en els conflictes intrapartidaris greus: disciplina, reglament, unitat. I si no, atenir-se a les conseq¨¹¨¨ncies. ?s a dir, c¨¤stig, expulsi¨®, ruptura.

Els qui llancen aquestes amenaces semblen partir de la idea que el PSOE podria obtenir directament per a les seves candidatures el mateix suport electoral que obt¨¦ el PSC en unes eleccions legislatives. Com que mai s¡¯ha fet la prova, nom¨¦s hi poden haver especulacions sobre el que succeiria si es dugu¨¦s a terme la ruptura. El que s¨ª que hi ha ¨¦s una experi¨¨ncia an¨¤loga il¡¤lustrativa. El 1999 l¡¯Esquerra Unida (IU) de Julio Anguita va decidir trencar amb els seus federats d¡¯Iniciativa per Catalunya (ICV) i competir electoralment amb ells pel mateix espai pol¨ªtic, que fins llavors havien representat conjuntament. Creien que almenys el 60% d¡¯aquell electorat els faria costat. Van trencar. Es van presentar a les eleccions amb les seves sigles. No van arribar al 3% i van quedar sense cap diputat. La primera tasca que es va imposar despr¨¦s va ser aconseguir la reunificaci¨®. Per¨° des de bases m¨¦s febles, esclar.

La idea que el PSOE per si sol aconseguiria el mateix que ha aconseguit amb el PSC des del 1979 ratlla la categoria de pensament m¨¤gic. Simplement, seria una resta amb el resultat d¡¯afeblir els socialistes en la segona comunitat m¨¦s poblada d¡¯Espanya.