Vel¨¢zquez o Jacques Louis David

Hi ha moltes coses de les quals parlar, tot parlant de fotografia. Sense haver de filar prim, en tindria prou de portar aqu¨ª les tert¨²lies amb les amigues fot¨°grafes. A elles no se¡¯ls passa res, i diuen coses que fan moure una mica el periscopi estret amb qu¨¨ mirem el m¨®n. Aquella tarda els vaig proposar sortir a visitar la m¨¦s reeixida exposici¨® de fotografia a Barcelona. Tothom en parla, i potser haur¨ªem de parlar-ne aqu¨ª tamb¨¦. Em va sorprendre la seva resposta indolent:

¡ªOh, quina mandra! Aquesta no, que ja l¡¯hem vista!

Les miro amb curiositat... No les deu estar rosegant aquell cuquet de competitivitat que porta tot fot¨°graf a dins?

¡ªQu¨¨ heu de dir, si tothom en diu meravelles?

¡ªNo ¨¦s estrany ¡ªresponen alternant les seves opinions per torns en la frase¡ª. No ¨¦s estrany que li agradi a tothom, ja que aix¨° ¨¦s el que ara est¨¤ de moda: la cara rentada amb el Photoshop, les persones convertides en models publicitaris, perfectes, sense arrugues, sense p¨¨ls, sense gestos gaireb¨¦, com d¨¦us d¡¯un Olimp de c¨°mic. Som retratistes d¡¯una altra ¨¨poca... Ens agraden les hist¨°ries que es poden intuir a trav¨¦s dels posats, les experi¨¨ncies viscudes que es desprenen dels gestos i de les arrugues. El retrat com a testimoni. Per¨° quan el model mira a c¨¤mera sabent que quedar¨¤ convertit en paper cuix¨¦ i se sotmet a la mirada d¡¯un fot¨°graf a qui li mou la voluntat de descobrir ¡°la bellesa¡±, encara que sigui la m¨¦s oculta de les belleses, la vida interior de les persones queda arraconada, s¡¯apaguen els desitjos i desapareix el seu costat fosc.

No cal conformar-se amb les opinions. M¡¯aixeco del sof¨¤ i me¡¯n vaig tot sola a pensar per a mi mateixa l¡¯exposici¨® d¡¯aquest mestre indiscutible de la fotografia de moda que sempre ens ha explicat relats contemporanis en el breu espai de les millors revistes...

Creuant la Diagonal em sorpr¨¨n un enorme mural il¡¤luminat al capdamunt del Palau Robert, on hi ha l¡¯exposici¨® de Manuel Outumuro. ?s el Mart de Vel¨¢zquez! El reconec perfectament amb el seu elm, la seva cara enfosquida, la posici¨® deixada de la m¨¤, tot just sostenint el cap, pensatiu, nost¨¤lgic i un p¨¨l fracassat. Un cop dins, el busco en la desfilada de famosos. Qu¨¨ ha passat amb el realisme i la psicologia de Vel¨¢zquez? Davant meu hi ha la fotografia de mida natural de l¡¯actor Quim Guti¨¦rrez, irreconeixible per si mateix, com si l¡¯hagu¨¦s pintat Jacques-Louis David. Bell, hier¨¤tic, idealitzat, les l¨ªnies de contorn pures, els plans de llum llisos... Ha desaparegut la cruesa realista de Vel¨¢zquez per obra i gr¨¤cia del Photoshop. Han desaparegut d¡¯aquell quadre els tra?os de la fotografia i el rapte de l¡¯instant, paradoxalment, amb l¡¯afany d¡¯apropar-se a l¡¯art.

Quina necessitat tenen de migrar al terreny de l¡¯art els fot¨°grafs, fina i tot els reconeguts com a grans fot¨°grafs? Potser aquestes fotografies expliquen coses diferents penjades a les parets com quadres, que no pas impreses entre les lletres de les revistes gr¨¤fiques. Mentre em brunzien al cap les paraules de les meves amigues, em vaig creuar amb el retrat de primer pla de l¡¯escriptora Rosa Reg¨¤s, carregat de vida i d¡¯hist¨°ries. Vet aqu¨ª el geni d¡¯Outumuro, que la va ca?ar en un rapte! O probablement ella el va ca?ar a ell desprevingut, les seves armes a terra, rendit davant la for?a d¡¯una vida per descobrir: va oblidar l¡¯art que l¡¯impulsava a fotografiar i, clic!, va fer la foto. Llavors vaig entendre el que deia el guionista itali¨¤ i un dels pares te¨°rics del neorealisme, Caesare Zavattini: ¡°El bon retrat el fan els subjectes lliures davant la c¨¤mera¡±.