¡®Collages¡¯ i cubismes d¡¯avui

El collage va ser un dels grans invents del cubisme. De fet, n¡¯era gaireb¨¦ l¡¯origen, perqu¨¨ en fragmentar les formes per compondre-les canviant-ne l¡¯estructura i, sovint, tamb¨¦ el punt de vista, va crear un collage pintat. Passar d¡¯aqu¨ª a utilitzar trossos de cartr¨®, fusta, paper de diari o partitures, era l¨°gic. Per qu¨¨ imitar-los si era m¨¦s interessant enganxar-los? I els pintors cubistes no van tardar gaire a fer-ho. Aquests dies es pot veure una excel¡¤lent monogr¨¤fica del millor moment del cubisme, el dels anys deu, al Museu Picasso, amb artistes com Picasso, Braque i Gris, per¨° tamb¨¦ L¨¦ger, Lipchitz, Laurens, Severini, Maria Blanchard o Diego Rivera.

El moviment dad¨¤ t¨¦ les seves arrels en el cubisme, per¨° els seus components de seguida van voler matar el pare. Marcel Duchamp va assassinar la pintura de manera radical. Per¨° no tots els seus col¡¤legues van seguir aquest cam¨ª. De fet no el va seguir ning¨² m¨¦s que ell, malgrat que, a partir dels anys setanta i vuitanta del segle XX, Duchanp s¡¯hagi convertit en un dels artistes m¨¦s influents de l¡¯art del tombant de segle. Per¨° el dadaisme tamb¨¦ va evolucionar cap a una l¨ªnia molt m¨¦s formalista, d¡¯estricte ordre geom¨¨tric en el cas de Sophie Taeuber-Arp, de recreaci¨® del biomorfisme en el cas de Hans Arp, i de recuperaci¨® d¡¯un cert cubisme en el cas de Kurt Schwitters, artista que va excel¡¤lir en els assemblatges de grans dimensions i en els petits collages.

Un segle despr¨¦s, cubisme i dad¨¤ encara perduren. Un dels vessants de l¡¯irland¨¨s nord-americ¨¤ Robert Janz (Belfast, 1932), que exposa a la galeria A/34, parteix de la desmaterialitzaci¨® de l¡¯art que va iniciar Duchamp. Una de les seves facetes s¨®n grafitis amb aigua. Aquests dies, a Barcelona n¡¯ha fet bastants ¡ªal carrer d¡¯Aribau, a les parets del Macba i a l¡¯escultura d¡¯Oteiza que hi al davant...¡ª. Pinta quasi sempre un home c¨¦rvol que recorda les pintures rupestres, com un homenatge i una cita constants al moment primigeni de la pintura i la representaci¨®, quan no hi havia ni mercat, ni enc¨¤rrecs, i amb prou feines espectadors. Janz pot pintar en qualsevol superf¨ªcie exterior perqu¨¨ no la taca, ni la malmet, ni tampoc l¡¯acci¨® fa pudor, ni molla ni seca. Despr¨¦s desapareix del tot. ?s l¡¯obra immaterial i inaccessible, tant per al comer? com per al col¡¤leccionisme, molt d¡¯acord amb l¡¯art conceptual m¨¦s radical dels anys setanta, quan Janz va comen?ar a exposar. Un dels primers llocs va ser a la Galeria Cadaqu¨¦s, el 1975. Per contra, tamb¨¦ fa collages, escult¨°rics i pict¨°rics, sovint amb la mateixa figura o amb gats i animals inventats, amb una gran riquesa de textures i materials.

Pep Duran (Vilanova i la Geltr¨², 1955) tamb¨¦ fa un gran salt al temps amb la seva s¨¨rie Amorfa que presenta a la galeria Roc¨ªo Santa Cruz. De nou Schwitters i tamb¨¦ el cubisme, en una visi¨® passada pel pop art i la postmodernitat. Gaireb¨¦ tot s¨®n escultures/collages. Unes estan foses en plom o bronze i les peanyes que les suporten formen part de l¡¯obra, perqu¨¨ estan tan o m¨¦s elaborades que aquesta. Unes altres s¨®n en baix relleu, responen al nom de Suite Magma i ¨¦s on hi ha algunes de les millors realitzacions.

Moltes giren entorn del barret, tema tamb¨¦ bastant cubista i dad¨¤, i s¨®n un bon homenatge a la seva companya, la dissenyadora Nina Pawloswky. De fet, aquests dies comparteixen l¡¯escenografia d¡¯El coratge de matar, de Lars Nor¨¦n, que es representa al Teatre Nacional de Catalunya, ell amb els decorats i ella amb el vestuari. Els retalls de feltre i r¨¤fia, rodons i ovalats, buits i plens, segurament sobrants de casquets i pameles que donen voltes pel m¨®n, i els bocins de patrons, ullets i altres andr¨°mines desestimades, donen peu a unes construccions boniques i ben encaixades, amb poques pretensions transcendentals (malgrat que tamb¨¦ puguin tenir-ne), llestes per ser contemplades. Unes obres elegants que uneixen la gr¨¤cia dels petits assemblatges picassians dels anys deu ¡ªde fusta, llauna, fil ferro i cartr¨®¡ª amb l¡¯encant estrafolari del cornet invertit de llana que va tombar la irreductible, aparentment freda, i atractiva, gran Ninotchka lubitschiana.