Un exercici de ¡®real linguistik¡¯

Dilluns passat el plenari de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC) va aprovar la que ¨¦s, de fet, la primera Ortografia catalana com a tal, despr¨¦s d¡¯una hist¨°ria marcada per unes Normes ortogr¨¤fiques fundacionals que, amb el temps, han estat esmenades i ampliades. La filtraci¨® a l¡¯opini¨® p¨²blica d¡¯una de les novetats ¡ªla retallada de la llista de diacr¨ªtics¡ª ha enc¨¨s un debat atiat pels nous canals de comunicaci¨® que ha perm¨¨s constatar dos fets: el primer, que l¡¯inter¨¨s per la llengua ¨¦s ben viu i t¨¦ l¡¯¨¤ncora en els afectes; i el segon, que el catal¨¤ s¡¯equipara d¡¯aquesta manera a d¡¯altres lleng¨¹es de cultura que han viscut processos semblants. La indifer¨¨ncia hauria estat pitjor.

L¡¯enrenou de l¡¯ortografia ha eclipsat la not¨ªcia de fa anys esperada, que ¨¦s l¡¯aparici¨® de la nova gram¨¤tica de l¡¯IEC, prevista pel 23 de novembre. Probablement ser¨¤ el primer material publicat amb la nova norma ¡ªsembla que ja incorpora els canvis ortogr¨¤fics¡ª i permetr¨¤ comprovar si les novetats suposen un impacte important en la recepci¨® del discurs escrit. La intenci¨® inicial de l¡¯IEC era publicar-les en un sol volum, per¨° l¡¯aven? dels treballs en la gram¨¤tica va permetre separar les dues obres i donar-los un tractament editorial diferenciat.

A l¡¯espera, doncs, que es publiqui l¡¯ortografia i la resta de materials de l¡¯IEC s¡¯adaptin a la normativa, podem sintetitzar en deu punts els elements clau que han marcat l¡¯aparici¨® de la flamant Ortografia catalana.

El cam¨ª fins a les Normes. Les propostes per codificar la llengua arrenquen al segle XIX, especialment a partir de 1860, amb el Projecte d¡¯ortografia catalana de Mil¨¤ i Fontanals, o l¡¯Ortografia de la llengua catalana de Josep Balari i Jovany, de 1884. L¡¯impuls definitiu, per¨°, arribar¨¤ amb la campanya ling¨¹¨ªstica de L¡¯Aven?. El tret inicial s¡¯ha de buscar en l¡¯article que Eudald Canibell publica en aquesta revista el 31 de juliol de 1890, titulat La rutina del catal¨¤ escrit, i en dues propostes que van venir a continuaci¨®: la bateria d¡¯articles de Joaquim Casas-Carb¨® Estudis de llengua catalana i l¡¯edici¨® de l¡¯Ensayo de gram¨¢tica del catal¨¢n moderno, la primera obra codificadora de Pompeu Fabra. L¡¯inter¨¨s per les propostes de L¡¯Aven? es va allargar fins al 1906, l¡¯any del Primer Congr¨¦s Internacional de la Llengua Catalana, i el 1911, amb la fundaci¨® de la Secci¨® Filol¨°gica a l¡¯IEC.

La primera ortografia. Amb les Normes ortogr¨¤fiques de 1913 s¡¯ordena per primer cop el catal¨¤ escrit amb l¡¯objectiu de construir un mecanisme de precisi¨® que a la vegada reflect¨ªs la parla, respect¨¦s la tradici¨®, s¡¯inspir¨¦s en els diferents dialectes i serv¨ªs per a clarificar i simplificar l¡¯escriptura. L¡¯aplicaci¨® de les Normes... no va ser immediata ni un¨¤nime, i aviat van ser retocades per Fabra al Diccionari ortogr¨¤fic (1917), l¡¯obra que va fixar definitivament l¡¯ortografia de la llengua tal com la coneixem. Per¨° amb discrep¨¤ncies importants, comen?ant per un dels grans promotors de la recuperaci¨® de la llengua, Antoni Maria Alcover (primer president de la Secci¨® Filol¨°gica), i seguint per entitats com l¡¯Acad¨¨mia de Bones Lletres. El cisma es tanca el 1934, quan Fabra, president dels Jocs Florals d¡¯aquell any, afirma: ¡°No se¡¯ns ocorregu¨¦s parlar de ven?uts i vencedors. Per arribar a una ortografia ¨²nica, ha calgut, ara, que els antinormistes renunciessin a algunes de llurs solucions ortogr¨¤fiques¡±.

Ortografia i prestigi. La consecuci¨® d¡¯una ortografia unificada t¨¦ uns efectes immediats sobre el prestigi de la llengua, tot i no ser, en ella mateixa, llengua, sin¨® una convenci¨® sobre la manera com es representa. Els efectes de disposar d¡¯una normativa unificada van ser immediats en l¡¯administraci¨® naixent del moment, la Mancomunitat, que tan bon punt es va posar en marxa el 1914 va convertir el catal¨¤ en llengua vehicular i va exigir-ne el coneixement per proveir les seves vacants (per exemple ja el 1915 per a una pla?a de mecanografia a la Secci¨® T¨¨cnica de Carreteres i Camins). I inversament, l¡¯ortografia tamb¨¦ pot induir al desprestigi, com l¡¯altra cara de la moneda: l¡¯any 1943, l¡¯editorial Selecta, amb l¡¯impuls de Josep Maria Cruzet, s¡¯atrevir¨¤ a publicar l¡¯obra completa de Jacint Verdaguer, amb perm¨ªs de l¡¯autoritat per¨° amb ortografia prefabriana. L¡¯ortografia entesa com a s¨ªmbol de modernitat i sobirania, i per tant reprimible.

Reformes i retocs. L¡¯ortografia del catal¨¤ resultat del Diccionari ortogr¨¤fic de 1917 no ha tingut mai una reforma a fons, per¨° els canvis han estat freq¨¹ents ¡ªexceptuant els par¨¨ntesis de les dictadures¡ª, a trav¨¦s de documents que modificaven o completaven la normativa existent, com per exemple les reedicions de gram¨¤tiques i diccionaris. Una ortografia no ¨¦s, doncs, un tractat inamovible, sin¨® un sistema de normes que s¡¯adapta a la realitat del moment, i que en el cas del catal¨¤, en els ¨²ltims anys, ha tingut un tractament discret, sobretot a trav¨¦s de documentaci¨® produ?da per l¡¯IEC a partir dels anys vuitanta i de l¡¯edici¨® del Diccionari de la llengua catalana. En aquest sentit, destaca als anys noranta la normativa sobre l¡¯¨²s del guionet en els mots compostos, la qual, com ara, va generar un interessant debat per¨° que va ser aplicada majorit¨¤riament.

Una nova normativa? La dispersi¨® de les successives modificacions ha portat l¡¯IEC, aprofitant l¡¯avinentesa de l¡¯elaboraci¨® de la nova gram¨¤tica, a presentar una ortografia catalana que incorpora alguns canvis, per¨° que ha de conviure amb una contradicci¨®: presentar-se com una ortografia continuista que nom¨¦s realitza alguns ¡°retocs¡± ¡ªen paraules de la presidenta de la Secci¨® Filol¨°gica, Maria Teresa Cabr¨¦¡ª, i a la vegada ser, realment, la primera Ortografia catalana com a tal, i per tant una obra totalment nova i ¨²nica. ?s en aquest sentit que, m¨¦s que una reforma estrictament necess¨¤ria, pot dir-se que l¡¯IEC ha aprofitat la finestra d¡¯oportunitat que li brindava l¡¯aparici¨® de la nova gram¨¤tica. Com apunta Vicent Pitarch, coordinador de l¡¯equip de la nova ortografia, ¡°tenim acumulades respostes, adaptacions a nous problemes que van sorgint des de finals dels vuitanta, i ara calia homogene?tzar tot aix¨° en un mateix text¡±.

La crisi dels diacr¨ªtics. Per b¨¦ que no es pot dir que els canvis incorporats a la nova ortografia constitueixin una aut¨¨ntica reforma, la intervenci¨® en la llista dels diacr¨ªtics ha sorpr¨¨s molts usuaris de la llengua. Els dubtes sobre una llista que havia arribat a ser desmesurada ja havien estat plantejats amb anterioritat, per exemple per Joan Sol¨¤ a Ling¨¹¨ªstica i normativa (1990), i calia conviure amb contradiccions, com ara aplicar la normativa de l¡¯accentuaci¨® a derivats de monos¨ªl¡¤labs normals (antig¨¤s, minip¨ªs) per¨° no als derivats amb diacr¨ªtics (entres¨°l, ad¨¦u). La supressi¨® d¡¯aquests casos, juntament amb els polis¨ªl¡¤labs, els mots d¡¯¨²s infreq¨¹ent i els que podien generar poques confusions, ha deixat finalment la llista dels diacr¨ªtics en 15 mots, despr¨¦s d¡¯uns 14 inicials m¨¦s un indult d¡¯¨²ltima hora: b¨¦, d¨¦u, ¨¦s, m¨¤, m¨¦s, m¨®n, p¨¨l, qu¨¨, s¨¦, s¨ª, s¨°l, s¨®n, t¨¦, ¨²s, v¨®s.

A banda dels diacr¨ªtics, la nova ortografia regula alguns usos de la r i rr en mots compostos, de manera que passar¨¤ a escriure¡¯s rr en els casos d¡¯arr¨ªtmia, erradicar i ornitorrinc. En el cas de l¡¯¨²s del guionet, es resolen alguns casos conflictius, com ara el prefix davant de sintagmes (escriurem ex-director general i vice-primer ministre, per¨° exdirector i vicerector); es limita l¡¯¨²s del guionet amb l¡¯adverbi no en lexicalitzacions (no-ficci¨®, no-viol¨¨ncia); i se¡¯n permet l¡¯¨²s potestatiu per resoldre homon¨ªmies (ex-portador, co-marca) o grafies singulars (ex-xef). Tamb¨¦ quant als mots compostos, s¡¯afegeix una e en alguns cultismes quan el segon formant ja existeix en catal¨¤: feldespat, cardioespasme. I pel que fa a la di¨¨resi, se suprimeixen els dos punts en derivats en -al, en considerar que la paraula no presenta hiat, sin¨® diftong: laical (malgrat la?citat), helico?dal.

Aplicaci¨®, morat¨°ria i discrecionalitat. [/AZULON]Tot i que, des de l¡¯IEC, s¡¯insisteixi que la reforma consisteix nom¨¦s en uns retocs, el fet que s¡¯hagi obert un per¨ªode d¡¯adaptaci¨® de quatre anys fa pensar que el tr¨¤nsit no ser¨¤ senzill, amb ¨¤mbits que podran incorporar els canvis d¡¯un dia per l¡¯altre (per exemple, la premsa escrita) i d¡¯altres que tindran m¨¦s dificultats, com ¨¦s tot l¡¯ensenyament (professorat, llibres de text, diccionaris...). Tamb¨¦ l¡¯Administraci¨® haur¨¤ de comen?ar a editar tots els seus materials tenint en compte les noves normes tan bon punt entrin en vigor, moment que encara est¨¤ per concretar: per b¨¦ que la nova ortografia ja ¨¦s oficial, encara no hi ha cap material publicat amb ella (ni el diccionari en l¨ªnia, ni la mateixa ortografia, prevista en volum al gener) i cap sector implicat ha manifestat encara la seva disposici¨® d¡¯aplicar-la. I pel que fa als diacr¨ªtics, la mateixa normativa permet l¡¯¨²s discrecional en el cas de confusi¨®, una escletxa que pot ser entesa per alguns com una llic¨¨ncia.

El sentit de les novetats. M¨¦s enll¨¤ de l¡¯oportunitat d¡¯organitzar tota l¡¯ortografia en una sola obra, s¡¯ha apuntat tamb¨¦, com a motiu de les modificacions, la conveni¨¨ncia de fer-la m¨¦s assequible als nous aprenents. En paraules de Cabr¨¦, ¡°es tracta de facilitar l¡¯estudi del catal¨¤ a aquells que no el tenen com a llengua materna, ni familiar, ni al barri i que s¡¯han d¡¯incorporar per for?a a la llengua catalana at¨¨s el nostre model d¡¯immersi¨® ling¨¹¨ªstica; en un context multicultural i multiling¨¹¨ªstic, es tracta de posar-ho f¨¤cil als nous aprenents per anar-los incorporant¡±. Ens trobar¨ªem aix¨ª davant un cas de real linguistik (fent el s¨ªmil amb la realpolitik) en qu¨¨ el context socioling¨¹¨ªstic influeix en els criteris per a l¡¯establiment del codi davant l¡¯evid¨¨ncia que, avui, el coneixement del catal¨¤ escrit mostra una feblesa preocupant. Segons dades de l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics del 2013, nom¨¦s sap escriure el catal¨¤ el 60,4% de la poblaci¨®. Hem d¡¯interpretar, doncs, que des de l¡¯IEC s¡¯actua perqu¨¨ l¡¯ortografia no suposi un obstacle afegit a l¡¯acc¨¦s a la llengua escrita.

La resposta en contra. Per b¨¦ que no s¡¯han discutit la resta de reformes, la retallada de la llista dels diacr¨ªtics ha generat un important moviment en contra, amb dos vessants sobretot: d¡¯una banda, la reivindicaci¨® dels accents com a sistema per orientar en la lectura, tant en l¡¯aspecte funcional com de pron¨²ncia, i per tant com un mecanisme ¨²til per a l¡¯aprenentatge de la llengua (argument que, en conseq¨¹¨¨ncia, desmentiria els prop¨°sits de l¡¯IEC de facilitar l¡¯aprenentatge); i de l¡¯altra, com un element distintiu de la llengua, el bandejament del qual actuaria d¡¯antesala per a reformes posteriors i per a l¡¯espanyolitzaci¨® del catal¨¤. Destaca sobretot la mobilitzaci¨® articulada al voltant del Cercle Vallcorba, integrat per ling¨¹istes com Jordi Badia, Jem Cabanes i Josep Ferrer, entre altres, que amb el suport de m¨¦s de 2.300 adhesions (Enric Casasses, Narc¨ªs Garolera, Josep Murgades, Salvador Oliva, Bel Olid, Xavier P¨¤mies, Matthew Tree...) han demanat ¡°al plenari del l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans que reconsideri la proposta de reducci¨® de mots amb accent diacr¨ªtic perqu¨¨ compleixi el prop¨°sit de ser simplificadora, clara i coherent¡±.

El futur de l¡¯ortografia. En el futur hi haur¨¤ m¨¦s canvis, per¨° caldr¨¤ veure quin sentit agafen. L¡¯ortografia actual arrenca amb una morat¨°ria de quatre anys despr¨¦s de la qual se¡¯n valorar¨¤ l¡¯aplicaci¨®, i no seria estrany que, a partir de documents secundaris, l¡¯IEC an¨¦s introduint petits canvis reflectits en la seva documentaci¨® en l¨ªnia, especialment el diccionari. Per¨°, sobretot, caldr¨¤ observar si l¡¯IEC mant¨¦ la tend¨¨ncia a simplificar l¡¯ortografia a fi de facilitar l¡¯acc¨¦s a la llengua escrita d¡¯acord amb els nous perfils dels parlants. ¡°Tota llengua evoluciona i es mou amb la seva societat¡±, rebla Cabr¨¦.