Cita amb els esperits

La decepci¨® se li va filtrar per la cara. Ho vaig notar. Podria reconstruir-se la meva vida a for?a de la concatenaci¨® de desil¡¤lusions que vaig provocar, que encara causo, entre les dones: un festival, per¨° ara no toca. Com totes, tenia ra¨®: l'alumne que havia guanyat el concurs de redacci¨® (classe fluixeta, certament) que ella mateixa havia organitzat com a professora de llengua i el premi del qual tamb¨¦ pagava (un llibre, per escollir en una llibreria) li deia que el faria servir per comprar-se (B¨¦cquer? Salinas?, potser l'estructuralista Jakobson?, semblava esperar ella amb els ulls)¡­ el rabi¨®s informe, per fi, desclassificat! del Govern dels EUA sobre els ovnis. Entenguin-me: tenia 15 anys i estava desorientat, atret per ella i dubitatiu amb les pr¨¤ctiques del grup que ens reun¨ªem per convocar esperits i que ens parlessin, amb un got de Duralex, a trav¨¦s d'un vulgar alfabet que dibuix¨¤vem en una cartolina.

Requerit a part pel company m¨¨dium al cap de poques sessions, en qu¨¨ interrog¨¤vem el silenci m¨¦s absolut i imm¨°bil sobre el continent perdut de Mu, l¡¯Atl¨¤ntida o les pistes de Nazca, vaig ser expulsat r¨¤pid d'aquella santa companyia per desafecte a la causa i sabotejador. Res m¨¦s lluny. Potser esc¨¨ptic, s¨ª, per¨° no era mai el que donava cops tra?dorament sota la taula o feia anar amb for?a el got a lletrejar la reveladora paraula merda, puta o el teu pare, com solia passar despr¨¦s de la pregunta invocadora. No per res. No diguem per por, deixem-ho en respecte al m¨®n desconegut. Com sempre, a la rebotiga hi ha la inf¨¤ncia: la inesborrable ¨¤gape frugal del mortu¨°rum (escudella, carn d¡¯olla i carn de llana o porc, per¨° mai de ploma, que es tenia per irreverent) per l'¨¤nima d'un oncle difunt. En l'attrezzo, el crucifix, les espelmes, el capell¨¤ i el menjador fosc com el carb¨®.

De tot all¨° va quedar, sis anys despr¨¦s i per insist¨¨ncia d'una n¨°via que va mutar a fonamentalista del m¨¦s enll¨¤ despr¨¦s de la mort d'un familiar, una visita a contracor a una tiradora del Tarot. Juro que no recordo qu¨¨ em va predir, ergo no s¨¦ si la va encertar. Per¨° s¨ª que ha resistit una pugna amb mi mateix que perdo cada cap de setmana: l'hor¨°scop. Si me¡¯l llegeixo, l¡¯acabo fent realitat: tradueixo tot el que em passa en clau zodiacal.

Per retardar la meva inevitable expulsi¨® del periodisme, tinc la temptaci¨® de tornar als esperits, per si em dicten una cr¨°nica digna dels grans mestres. Perd¨®: una piulada enginyosa que triomfi. El cap¨ªtol XV, ¨ªtem 183, d¡¯El libro de los m¨¦dium, d¡¯Allan Kardec, refer¨¨ncia obligada en la mat¨¨ria, recull: ¡°¡®Quina ¨¦s la primera causa de la inspiraci¨®?¡¯. Pregunta que els esperits responen aix¨ª: ¡®Un esperit que es comunica amb el pensament¡¯¡±. Jos¨¦ Zorrilla estava conven?ut que les seves llegendes fant¨¤stiques venien marcades pel fantasmal cavall blanc amb genet de cap gegantesc que li va fregar una cameta que li penjava, per¨° que nom¨¦s ell va veure de nen assegut al balc¨®.

Converses amb esperits

Nathaniel Hawthorne (La lletra escarlata) deia que devia la seva saviesa liter¨¤ria als consells del reverend Harris, a qui saludava a la biblioteca Atheneum sense caure, com li van fer notar, amb molt de tacte, els seus compassius amics, que el clergue feia anys que era mort.

L'esperit de Dant va haver de manifestar-se al seu fill Jacopo per indicar-li on eren els 13 cants de la Divina com¨¨dia que ell i el seu germ¨¤ Pietro no trobaven i que, encegats pels diners, estaven disposats a reescriure. Arthur Conan Doyle, que tenia m¨¦s de dos milers de llibres sobre el tema, va acabar casant-se amb una m¨¨dium, Jean Leckie, que li muntava les taboles espiritistes a casa i que van trencar la seva amistat amb Houdini despr¨¦s d'una dubtos¨ªssima xerrada amb l'esperit de la mare del mag.

Victor Hugo va tenir m¨¦s sort: l'esperit de Shakespeare li va dictar gaireb¨¦ un drama sencer. Tamb¨¦ va conversar amb els de la Mort, Galileu i Jesucrist. Lo que dicen las mesas parlantes. Conversaciones con los esp¨ªritus en la isla de Jersey, t¨ªtol inquietant amb el qual debuta la prometedora (est¨¨tica elegant: primers t¨ªtols de Dario, Russel i Loti¡­) editorial WunderKammer. Resumint: incapa?, deu anys despr¨¦s, d'oblidar la mort de la seva filla Leopoldine, ofegada al Sena, una amiga conven? l'en principi reticent escriptor per introduir-lo en les vetllades espiritistes. En una taula circular de tres potes, acompanyat d'aquesta amiga, la seva dona i el seu ciclot¨ªmic fill gran Charles, comencen. Victor Hugo pren notes com si estigu¨¦s posse?t en quatre quaderns vermells. Nom¨¦s se n'han trobat dos. El que recull WunderKammer va del 3 de febrer al 24 de maig del 1854.

Les sessions de Victor Hugo em retrotrauen a l'adolesc¨¨ncia (escepticisme repuntat de temptacions humor¨ªstiques, per¨° al final dist¨¤ncia respectuosa, no-sigui-cas-que...). Molt british, Shakespeare, per exemple, els d¨®na cita amb dia i hora; en una altra, la Mort est¨¤ cansada, no vol seguir la sessi¨® i els convoca sis dies despr¨¦s amb sis cops¡­ Galileu hi treu el cap per aclarir debilitats de fe de l'escriptor sobre la cosmogonia de les taules parlants. A Victor Hugo li costa entendre tanta frase cr¨ªptica (¡°el m¨®n sublim no vol tornar-se exacte¡±, ho justifica) i quan pregunta a la parca si coneix uns versos seus, ella li contesta, taxativa: ¡°No¡±. La mateixa resposta li d¨®na Jesucrist. El ritme tamb¨¦ dep¨¨n de l'indolent m¨¨dium Charles: la taula balboteja si no est¨¤¡­

En fi, no s¨¦ qu¨¨ haig de pensar. Aquesta havia de ser una cr¨°nica sobre la meva assist¨¨ncia a una sessi¨® d'espiritisme, per¨° estic a prop del tercer deganat i sembla que no puc desafiar la sort ni provocar la realitat perqu¨¨ podria acabar ferit. ?s millor anar amb precauci¨®. O aix¨° deia el meu hor¨°scop¡­