Un barcelon¨ª descobreix un m¨®n habitable a l¡¯estrella m¨¦s a prop del sistema solar

Guillem Anglada-Escud¨¦ ha descobert el planeta habitable que hi ha m¨¦s a prop del nostre sistema solar. Es tracta de Pr¨°xima b, un enigm¨¤tic m¨®n de la grand¨¤ria de la Terra que orbita a l'entorn d'una nana vermella. Aquest tipus d'estrelles, m¨¦s petites i t¨¨nues que el Sol, han esdevingut la nova terra promesa per als cercadors d'exoplanetes, en part perqu¨¨ tres de cada quatre astres a la nostra gal¨¤xia pertanyen ¨¦s d'aquest tipus. Tamb¨¦ perqu¨¨ algunes de les m¨¦s properes sembla que tenen al voltant seu mons que podrien ser habitables, malgrat que es troben en un entorn molt diferent del sistema solar. Pr¨°xima b, a uns quatre anys llum de la Terra, ¨¦s el m¨¦s proper de tots.

¡°Hi ha gent que es fica en aquest tema per q¨¹estions cient¨ªfiques, per estudiar la formaci¨® de planetes, etc¨¨tera¡±, explica. ¡°Per mi¡±, continua, ¡°la motivaci¨® real ¨¦s que els planetes s¨®n llocs que et pots imaginar i trobar-hi coses que ning¨² ha trobat abans¡±. Anglada-Escud¨¦ (Ullastrell, 1979) va estudiar f¨ªsica a la Universitat de Barcelona, va treballar en diverses missions espacials a Alemanya i el Regne Unit i actualment ¨¦s professor de la Universitat Queen Mary de Londres. De visita a Espanya convidat per l'Obra Social La Caixa per explicar el seu descobriment, en aquesta entrevista explica quins seran els propers passos per esbrinar si el nostre ve¨ª planetari est¨¤ habitat.

Pregunta. Com va ser el descobriment de Pr¨°xima b?

Si hi ha vida, podr¨ªem caracteritzar-la, perqu¨¨ l¡¯atmosfera haur¨¤ canviat

Resposta. El 2012 es van fer p¨²blics una gran quantitat de dades sobre estrelles recollides per telescopis, com el VLT i?l'HARPS. Els vaig analitzar amb un company matem¨¤tic aplicat, Niko Tuomi, i va sortir que hi havia un senyal a Pr¨°xima del Centaure i a 20 estrelles m¨¦s. Pr¨°xima ¨¦s l'estrella m¨¦s propera al nostre sistema solar i, a m¨¦s, el planeta semblava molt petit. Per¨° les dades no eren gaire convincents. Vam intentar que ens donessin temps per confirmar el senyal amb telescopis. Vam aconseguir una mica de temps, per¨° ens van tallar, perqu¨¨ consideraven que no era important. La dificultat no ha estat l'an¨¤lisi de les dades en aquest cas, sin¨® conv¨¨ncer els responsables que ens deixessin observar l'estrella amb l'estrat¨¨gia ¨°ptima per detectar aquests planetes. Necessit¨¤vem un mes d'observaci¨® cont¨ªnua. Sembla mentida que hagi costat tant. Tecnol¨°gicament, aquesta campanya la podr¨ªem haver fet fa 10 anys.

P. Quines probabilitats hi ha que hi hagi vida?

R. No s¨®n nul¡¤les i s¨ª m¨¦s altes que als gegants gasosos, per exemple. La primera pregunta que podem respondre ¨¦s si hi ha aigua l¨ªquida a la superf¨ªcie. D'aquesta manera, si hi ha vida, podr¨ªem caracteritzar-la, perqu¨¨ l'atmosfera haur¨¤ canviat per la pres¨¨ncia de vida, tal com passa a la Terra.

Amb la tecnologia actual trigar¨ªem 30.000 anys a arribar a aquest planeta

P. Quan es podr¨¤ saber si t¨¦ atmosfera?

R. Si el planeta passa per davant de l'estrella, la llum creua l'atmosfera i, en principi, amb instruments que ja tenim podem veure traces de gasos. Com que Pr¨°xima del Centaure ¨¦s una estrella petitona, el contrast amb el planeta ¨¦s molt m¨¦s gran, perqu¨¨ bloqueja molta m¨¦s llum de l'estrella. ?s el que estem observant aquests dies, des dels ¨²ltims quatre o cinc mesos. Tenim una probabilitat de veure el tr¨¤nsit d'una entre 50, perqu¨¨ l'¨°rbita ha d'estar alineada. No ¨¦s gaire, per¨° podria passar. Si passa, d'aqu¨ª a algunes setmanes o mesos podr¨ªem comen?ar a caracteritzar-ne l'atmosfera.

P. Si tingu¨¦s atmosfera, quin tipus de planeta seria Pr¨°xima b?

R. Una de les hip¨°tesis, potser la m¨¦s plausible, ¨¦s que sigui un m¨®n oce¨¤. Que es form¨¦s a la part exterior, m¨¦s enll¨¤ de l'anomenada l¨ªnia de gel del seu sistema solar. En aquesta zona el planeta s'hauria format amb un munt d'aigua, que suposaria el 10% o el 20%. Si despr¨¦s es va moure on es troba avui, l'aigua no s'hauria perdut i el planeta estaria completament cobert d'aigua. Possiblement a la part freda hi ha continents de gel, com a l'?rtic, i a l'altra, un oce¨¤ d'uns 300 quil¨°metres de profunditat.

P. En aquest cas les possibilitats de vida augmentarien.

Si hi hagu¨¦s un radar d¡¯aeroport a Pr¨°xima b, podrien detectar-lo des de la Terra

R. Molt. I tamb¨¦ si hi ha atmosfera. Si el planeta transita, ho podrem saber al febrer o durant la Setmana Santa. Si no transita, el telescopi James Webb far¨¤ el primer experiment d'aqu¨ª a dos anys. En el pitjor dels casos, ho sabrem d'aqu¨ª a 10 anys, quan l'E-ELT ja estigui operant i se'n pugui obtenir una imatge directa.

P.??s possible arribar a Pr¨°xima b amb una sonda espacial?

R. Hi ha un projecte de Yuri Milner, gent de Silicon Valley i Stephen Hawking, que estan pensant conceptes per enviar nanosondes de pocs grams, accelerant-les molt r¨¤pid. Ja veurem si funciona. Per¨° les dist¨¤ncies s¨®n dif¨ªcils de calibrar. El sistema solar de punta a punta t¨¦ unes 20 hores llum, i aqu¨ª estem parlant de quatre anys llum. No ¨¦s una mica m¨¦s lluny, ¨¦s 1.000 vegades m¨¦s lluny. La sonda Voyager va necessitar 30 anys per arribar al l¨ªmit del sistema solar, ¨¦s a dir, amb aquesta tecnologia trigar¨ªem 30.000 anys.

P. Alguns responsables d'aquesta missi¨® creuen que podrien captar senyals de r¨¤dio d'una suposada civilitzaci¨® en aquest planeta.

A Espanya ens hem carregat el sistema cient¨ªfic de forma brutal i reconstruir-lo ¨¦s pr¨¤cticament impossible

R. De forma natural ¨¦s dif¨ªcil detectar aquest planeta amb r¨¤dio, aix¨ª que si es detecta alguna cosa, se suposa que ve d'all¨¤ i potser hi ha alg¨² emetent en r¨¤dio. Crec que el que faran ¨¦s posar un upper limit (l¨ªmit superior), la qual cosa suposa dir, per exemple, que no hi ha res m¨¦s gran que una estaci¨® de televisi¨® normal. Si hi ha un radar d'aeroport a Pr¨°xima b, podrien detectar-lo, perqu¨¨ ¨¦s molt a prop. I aix¨° ¨¦s una cosa que no es pot fer amb gaires estrelles m¨¦s.

P. Quin ¨¦s el seu pr¨°xim objectiu?

R. Aquest projecte l'anomenem Red Dot (punt vermell, en angl¨¨s). Ve de Carl Sagan i el seu Pale Blue Dot [punt blau p¨¤l¡¤lid, per referir-se a la Terra vista des de l'espai]. Nosaltres busquem el planeta m¨¦s proper, que ha de ser vermell perqu¨¨ ¨¦s a prop d'una estrella vermella. Ara hem fet la proposada xarxa Dots. La idea ¨¦s anar conquerint cadascuna de les nanes vermelles m¨¦s properes. Hi ha dades de tots aquests astres i en molts es d¨®na una situaci¨® similar a la de Pr¨°xima, que hi ha probablement planetes, per¨° necessitem campanyes d'observaci¨® com la d'aquest any.

P. Vost¨¨ ha fet bona part de la seva carrera fora d'Espanya. Qu¨¨ pensa de la ci¨¨ncia en aquest pa¨ªs?

R. No est¨¤ valorada. No hi ha la percepci¨® d'un model que comen?a amb la ci¨¨ncia b¨¤sica i arriba a la societat a trav¨¦s de la innovaci¨®. Es descobreixen coses, per¨° no es continua, es deixen coses a mig fer, ¨¦s un problema estructural. Ens hem carregat el sistema de forma brutal i reconstruir-lo ¨¦s pr¨¤cticament impossible. Cal comen?ar de zero. Si jo finalment torn¨¦s a Espanya i aconsegu¨ªs una pla?a, podria investigar, participar en projectes internacionals, per¨° no liderar projectes com aquest.