Provocacions necess¨¤ries

¡°Es va fer al Born per l¡¯oportunitat medi¨¤tica. En realitat, ¨¦s una invitaci¨® a reflexionar sobre l'espai p¨²blic¡±. Aquestes paraules s¨®n de fa dos anys i aix¨ª s'explicaven en aquest diari els artistes que van col¡¤locar el cond¨® de 17,14 m sobre la bandera descomunal que presideix l'entrada del Born. Amb prou feines va durar dos minuts aquella acci¨® art¨ªstica d¡¯?lex Gim¨¦nez i Jorge Rodr¨ªguez-Gerardo, ja que immediatament Quim Torra, el director del Born Centre Cultural, va ordenar retirar-la. L'art sempre va per davant de la cultura. Es tractava d'una acci¨® inscrita en el projecte Nonument, del Macba. Llavors manava CiU a l'ajuntament i l'alcalde Xavier Trias demanava aquells mateixos dies de setembre que es particip¨¦s c¨ªvicament a la manifestaci¨® de la Diada, que tindria forma de V gegant de dos colors. Una altra acci¨® art¨ªstica, en aquest cas protegida per les autoritats, ¨¦s a dir, el poder.

El fulminant gest de censura per part de Torra va manifestar que el poder havia sacralitzat aquest espai p¨²blic, i que aix¨ª s'ensenyoria d'un lloc que pertanyia a tothom (per¨° aix¨° ¨¦s normal, el poder s'apodera), aquesta vegada en nom de la mem¨°ria. Existeix la mem¨°ria col¡¤lectiva? Per descomptat, ¨¦s la de totes les persones. Per¨° la mem¨°ria del poder mai ¨¦s tota la mem¨°ria de la gent. Per sacralitzar el s¨°l del Born s'havia pres com a pretext unes ru?nes datades cap al 1714. Al costat, havien descobert enterrada la Barcelona musulmana durant la construcci¨® de l¡¯aparcament de davant; no obstant aix¨° aquestes ru?nes no van acabar formant part de la nostra mem¨°ria oficial. S¨®n nostres per¨° no respectables, igual que els preservatius.

Aquests dies, els incidents amb l'est¨¤tua decapitada de Franco i el monument a la Vict¨°ria franquista, arran de l'exposici¨® sobre ¡°Impunitat i espai urb¨¤¡± organitzada per l'ajuntament d¡¯Ada Colau, han apuntat que no n'hi ha prou amb democratitzar els espais p¨²blics sin¨® que a m¨¦s cal la?citzar-los. La mem¨°ria sagrada ¨¦s religi¨®, la mem¨°ria laica ¨¦s civilitzaci¨® en el sentit civil profund. I precisament l'art, volunt¨¤riament i tamb¨¦ involunt¨¤riament, t¨¦ la capacitat de profanar all¨° sagrat, de convertir-lo en normal. Ho ha fet sempre. Li va passar a Flaubert quan va publicar Madame Bovary, i a Verdi quan va estrenar La traviata, per posar dos exemples que ara formen part de la gran cultura burgesa. Li passa a Franco, genet sense cap, quan converteix el sacrosant Born en el nostre Sleepy Hollow. L'est¨¤tua de Franco escap?at i lliscant sobre rails ¨¦s a l'est¨¤tua de Franco el que l'urinari de Duchamp ¨¦s a un urinari.

L'expresident i exconvergent Artur Mas ha qualificat l'empla?ament d'aquests monuments a la porta de l'exposici¨® de ¡°provocaci¨® innecess¨¤ria¡±, que ¨¦s la traducci¨® al llenguatge reglamentari de l¡¯¡°ara no toca¡±. Aquesta vegada, el censurat ha estat l'Ajuntament, el poder, que ha acabat claudicant davant els sacerdots. Les escultures ofenien els guardians d¡¯all¨° sagrat. Fins a tal punt que, en nom de la seva exclusiva sensibilitat, van agredir i van insultar dient-los ¡°feixistes¡± i ¡°fills de puta¡± uns antics lluitadors que visitaven l'exposici¨®, molts dels quals havien pagat amb la tortura, la pres¨® i l'exili el seu antifranquisme. Una pancarta de les joventuts de Converg¨¨ncia exhibida als aldarulls deia: ¡°Franco, ni al Born ni enlloc¡±. Hi ha un lloc en el qual Franco ha estat sempre i mai hi miren: el seu propi arbre geneal¨°gic. Fins i tot un dels seus pintorescs alcaldes franquistes va arribar a conseller de Governaci¨® durant el pujolisme madur de finals dels anys vuitanta. I l'interior de l'exposici¨® va d'aix¨° en part. Mostra la representativa hist¨°ria de com dos artistes, Josep Viladomat i Frederic Mar¨¨s (els dels monuments censurats), van estar al costat de la Rep¨²blica, com despr¨¦s es van posar al servei del franquisme (el segon amb m¨¦s alegria que el primer) i com la democr¨¤cia va fer els ulls grossos amb les seves obres, i aix¨ª van perdurar fins fa poc i es va evitar tota ¡°provocaci¨® innecess¨¤ria¡±.