El laberint de l¡¯explotaci¨® laboral xinesa

L'habitaci¨® de la Mimi fa olor d'oli de beb¨¨ i est¨¤ il¡¤luminada amb una llum rosa. A la lleixa hi t¨¦ un rotllo de paper industrial que est¨¦n sobre la llitera i un parell de tovalloles que reutilitza amb cada client: uns cinc al dia. Els 15 euros del massatge s¨®n per a la seva cap, ella es queda amb la propina del que pugui venir despr¨¦s. Uns 10 euros depenent de com ho faci. Per¨° li fa p¨¤nic que li enganxin res, explica en un precari espanyol mentre recorre el llarg passad¨ªs amb habitacions a una banda i a l¡¯altra. Treballa en un dels m¨¦s de 100 salons de massatge xinesos amb possible final sexual de Barcelona, segons els Mossos d'Esquadra. El seu ¨¦s a prop de Sants i tamb¨¦ ofereix est¨¨tica d'ungles i perruqueria. No li agrada, explica, per¨° ara t¨¦ contracte i horari. El cam¨ª fins aqu¨ª ha estat molt llarg.

La Mimi (el seu nom per als clients), com les altres quatre dones entrevistades per a aquest reportatge, va arribar a Barcelona a trav¨¦s d¡¯un cap de serp, l'individu que dirigeix una organitzaci¨® per transportar immigrants des de la Xina. Va ser fa tres anys i sabia que treballaria en un taller de roba. ¡°Vaig aprendre a cosir a la Xina¡±, recorda. Treballar molt no era cap problema, ho feia abans, i la part positiva ¨¦s que guanyaria m¨¦s diners. Per¨° durant dos anys va estar pr¨¤cticament tancada en un local del barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet, on viu una extensa comunitat del seu pa¨ªs (a Catalunya hi ha registrats 47.973 xinesos) i on van a parar molts nouvinguts. ¡°El taller ¨¦s la porta d'entrada al m¨®n laboral aqu¨ª¡±, assenyalen fonts policials. Treballava 16 hores al dia i set dies a la setmana. Menjava (sempre arr¨°s i fideus) i dormia a l'interior del pis amb 30 persones m¨¦s. Cobrava entre 800 i 1.000 euros al mes. Li va servir per estalviar. I tamb¨¦ per pagar el deute del viatge.

Els Mossos d'Esquadra van fer el 2009 una macrobatuda contra 40 tallers il¡¤legals a Matar¨®. Van detenir 77 persones i van alliberar 450 ciutadans d'origen xin¨¨s (la majoria, dones) que treballaven en condicions de semiesclavatge, segons consta en el sumari. El cas Wei va destapar tamb¨¦ que gran part de la roba que es fabricava en alguns d'aquells tallers ¨Cmolts eren legals, per¨° els seus treballadors, no¨C acabava als aparadors de grans marques com Zara, El Corte Ingl¨¦s, Desigual o Cortefiel. Com ja passava en alguns llocs d'It¨¤lia, aquells tallers eren tan barats i eficients que als intermediaris ¨Cles marques ho ignoraven¨C els sortia m¨¦s a compte fer-ho aqu¨ª que fabricar la roba a la Xina o Tail¨¤ndia.

La Mimi va passar de treballar 16 hores al dia en un taller de costura a treballar en un dels m¨¦s de 100 salons de massatges que hi ha a Barcelona

Va ser gaireb¨¦ impossible obtenir declaracions en contra dels caps. Ning¨² va afirmar sentir-se explotat. Al contrari, la majoria es van indignar quan es van quedar al carrer i es van manifestar per tornar a treballar. ¡°En part t¨¦ a veure amb la cultura de treball xinesa¡±, assenyalen fonts de la Fiscalia que van participar en l'operaci¨®, liquidada amb nom¨¦s tres condemnats per explotaci¨® laboral. ¡°No s¨®n organitzacions estanques. El que est¨¤ explotat pot ser l'explotador l'endem¨¤. Prosperen dins de l'estructura. I aix¨ª ¨¦s dif¨ªcil que declarin¡±. Un fet que confirmen els sindicats. ¡°?s una comunitat molt opaca i molt tancada¡±, assenyala Carlos Chicano, responsable del sector t¨¨xtil de Comissions Obreres a Catalunya. ¡°V¨¦nen aqu¨ª en condicions molt prec¨¤ries i la conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s l'explotaci¨®. Per¨° ells moltes vegades no senten que estan explotats perqu¨¨ aqu¨ª tenen millors condicions que al seu pa¨ªs d'origen¡±.

L¡¯Estefania (nom espanyol i fals que demana) ¨¦s un exemple d'aquest fenomen. Avui t¨¦ el seu negoci de massatges a l'Eixample, amb tres noies que treballen per a ella. Per¨° fa 12 anys va creuar l¡¯?sia i Europa des de Pequ¨ªn. El viatge va durar un mes, parant i canviant de vehicle en diferents pa?sos. Ho va fer amb uns amics, explica, encara que els Mossos no dubten que sempre ¨¦s un cap de serp. Nom¨¦s arribar es va posar a treballar en un taller de Badalona. Va comen?ar la mateixa rutina que totes les altres entrevistades: 16 hores al dia, menjar i dormir al mateix lloc¡­ Tampoc hi havia res estrany en aquesta situaci¨®, recorda, nom¨¦s molta feina. Ara est¨¤ la recepci¨® del seu sal¨® de bellesa, per¨° quan no hi ha cap altra noia disponible, decideix prestar ella el servei.

L¡¯Estefania va trigar un mes a creuar l'?sia i Europa amb cotxe per acabar treballant en un taller de costura de Badalona

El seu cas es troba en el tercer nivell de deute, segons explica el cap de l'¨¤rea de crim organitzat dels Mossos d'Esquadra, Antonio Rodr¨ªguez. Es tracta del moment en qu¨¨ t¨¦ papers, ha saldat el seu cr¨¨dit pel viatge i treballa per compte propi, per¨° utilitzant recursos de l'estructura, principalment la m¨¤ d'obra i un nou pr¨¦stec, ja que gaireb¨¦ mai acudeixen a bancs.

Si la noia ¨¦s bonica, en treuen m¨¦s rendiment al sal¨® de massatges que fent samarretes¡±, explica un policia que va intervenir un dels locals

Model d'¨¨xit

¡°Es nodreixen del mateix sistema i passen d'explotats a explotadors. D¡¯altres prosperen i obren el seu negoci, ¨¦s un model d'¨¨xit reconegut¡±, explica Rodr¨ªguez. Cada vegada que hi ha hagut un cop policial als tallers de costura, moltes dones s'han buscat la vida o han estat recol¡¤locades en altres negocis. Algunes han tingut l'opci¨® d'acabar en salons de massatges, explica un policia: ¡°Si la noia ¨¦s bonica, en treuen m¨¦s rendiment aqu¨ª que fent samarretes¡±. L¡¯Anna (d¨®na aquest nom als seus clients) ho ¨¦s, i va venir a Espanya fa quatre anys amb avi¨® amb una documentaci¨® falsa. En fa dos que fa massatges en un sal¨® de l¡¯Eixample. El lloc t¨¦ bona higiene i, com tots, ¨¦s una planta baixa comercial amb sortida al carrer. Despr¨¦s de concertar una cita, explica que va estar dos anys treballant en un taller de Badalona sense papers i que va utilitzar durant molt temps el passaport d'una amiga. Els espanyols les confonem, diu. Una cosa que, amb matisos, confirmen totes les fonts consultades.

Per¨° la documentaci¨® falsa tamb¨¦ ¨¦s un altre recurs. El 2011, en el transcurs de l¡¯operaci¨® Turandot, els Mossos d'Esquadra van desarticular un laboratori de passaports xinesos a Santa Coloma. La qualitat era tan perfecta que l¡¯FBI es va endur part de l'equip confiscat als EUA. ¡°Les marques d'aigua eren d'alt¨ªssima qualitat, les microfibres eren bon¨ªssimes¡­ en fi, els documents eren gaireb¨¦ aut¨¨ntics¡±, recorda Antonio Rodr¨ªguez. Per¨° van quedar absolts.

El rastre dels diners de l'organitzaci¨® es perdia a Prato, una ciutat de la Toscana (It¨¤lia), on la comunitat xinesa (un de cada cinc habitants) controla el tradicional negoci del t¨¨xtil. ?s tamb¨¦ el lloc on els experts consideren que aquestes estructures tenen la caserna general a Europa, un dels escenaris descrits per Roberto Saviano a Gomorra i el fosc record que queda de l'incendi del 2013 en un d'aquests tallers, on van morir set treballadors xinesos.