El triomf del fragment

La crisi dels diaris en paper ¨¦s un tema de conversa recurrent no nom¨¦s entre els professionals de premsa. ?s freq¨¹ent que quan dues persones, lectores habituals de diaris, es troben, una de les q¨¹estions que sorgeixi sigui aquesta, habitualment en relaci¨® amb la seva cap?alera preferida: el nostre diari no ¨¦s el que era, quina difer¨¨ncia amb els d¡¯abans, com ha canviat la seva actitud en determinats temes, doncs mira que el nivell dels seus col¡¤laboradors, etc¨¨tera. Per¨°, m¨¦s que aturar-me en aquestes cr¨ªtiques, m'interessa assenyalar un dels efectes d'aquesta situaci¨®, i ¨¦s el fet que la crisi d'un diari significa que deixa de representar un lloc simb¨°lic de reuni¨®, all¨¤ on un esperava trobar certes opinions ¨Cles dels que ens mereixien autoritat¨C per¨° tamb¨¦ l'espai en qu¨¨ un volia publicar si desitjava ser llegit per un determinat univers de persones.

La crisi de qualsevol diari fa que sorgeixi entre els seus lectors la pregunta ¡°on ens trobarem?¡±, resposta que sembla que l'evoluci¨® dels esdeveniments ens va mostrant a poc a poc: o enlloc en particular o ¡°a Internet¡±. Per¨° aquesta segona opci¨® no ¨¦s, en sentit propi, un lloc, sin¨® un lloc de llocs, un metalloc. Respondre ¡°a Internet¡± a la pregunta seria una resposta tan buida com ¡°a la realitat¡± o ¡°al m¨®n¡±.

?s cert que qualsevol podria contraargumentar que, com que ¨¦s totalment inabastable el territori compr¨¨s pel terme Internet, no ¨¦s menys cert que resulta susceptible de ser recorregut en infinites direccions, de dur a terme incomptables travessies, gr¨¤cies a l'exist¨¨ncia d'instruments com els cercadors i d¡¯altres de semblants. Aquesta possibilitat est¨¤ modificant clarament les maneres en qu¨¨ els lectors d'avui es relacionen amb la informaci¨® i amb l'opini¨®.

En efecte, es pot dir que el principal damnificat per aquest nou escenari ¨¦s el concepte de diari, referint-se a la unitat organitzada d'informaci¨®, opini¨® i an¨¤lisi que oferia als lectors una visi¨® coherent tant de l'actualitat com del m¨®n en general. D'aqu¨ª prov¨¦ no nom¨¦s la cl¨¤ssica refer¨¨ncia a la l¨ªnia editorial dels diaris, noci¨® que avui sembla haver estat substitu?da per la de tend¨¨ncia pol¨ªtica dels digitals (que li ¨¦s atribu?da pels lectors, m¨¦s que reconeguda pel mateix mitj¨¤), sin¨® l'exist¨¨ncia dels editorials, en qu¨¨ manifestaven p¨²blicament la seva posici¨® respecte a un determinat afer. No deixa de ser significatiu que aquest tipus d'article d'opini¨® hagi desaparegut dels nous digitals, substitu?t en el millor dels casos per les peces del director, que el lector avisat pot interpretar que compleixen la funci¨® dels extints editorials.

Conv¨¦ destacar, doncs, que no es tracta simplement de la mudan?a d'un format (el diari tradicional) a un altre mitj¨¤ (l'electr¨°nic), sin¨® de la mudan?a del mateix format com a tal, cosa que obliga el lector a un canvi en la manera de relacionar-se amb aquesta nova oferta, tan diferent a la que hi havia.

B¨¦ podria afirmar-se, per resumir el signe del canvi, que estem assistint al triomf del fragment. Cosa que vol dir que tant estan esclatant en mil trossos les antigues narracions unit¨¤ries de l'exist¨¨ncia que es materialitzaven en els antics diaris, com que ara el lector est¨¤ obligat a dur a terme pel seu compte la tasca de trobar els fragments que considera valuosos, i li correspon a ell mateix la tasca d'integrar-los ¡ªsi encara mant¨¦ la vella estima per als tots¡ª en un marc general de sentit.

Per¨° exigir al lector que es mogui en el nou caos comunicatiu amb desimboltura i tingui criteri no nom¨¦s per separar el gra de la palla sin¨® ¨Ccosa que resulta encara m¨¦s complicada¨C per integrar les seleccions en aquest ordre de sentit global que ja ning¨² li proporciona, probablement constitueix una exig¨¨ncia excessiva. No ¨¦s gens casual que en aquesta tessitura estiguem assistint a l'auge de la figura dels prescriptors, aquests elements amb autoritat als quals, en definitiva, se'ls ha acabat atribuint la funci¨® que en un altre temps exercien els mateixos diaris, i que per a molts lectors potser serveixen una mica d'agafador en temps d'incertesa. No ¨¦s casual el seu auge, certament, per¨° en tot cas un prescriptor mai pot substituir un lloc de trobada.

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia de la UB i diputat independent en el Congr¨¦s per al PSC-PSOE.