Llull desmitificat

Les lletres catalanes tenen la sort immensa de disposar de figures de l¡¯altura d¡¯un Ramon Llull o d¡¯un Jacint Verdaguer. Tots dos ferms apologistes del cristianisme, van viure, en realitat, com uns aut¨¨ntics heterodoxos, uns il¡¤luminats. Les obres liter¨¤ries que van escriure han sobreviscut les atzagaiades del temps i continuen tenint la for?a dels cl¨¤ssics m¨¦s poderosos. En un any com l¡¯actual, consagrat a erigir Llull en una marca ef¨ªmera en la borsa de les modes, ¨¦s ben escaient La galera siciliana, primera pe?a teatral publicada per Guillem Frontera (Ariany, Mallorca, 1945).

La galera siciliana s¡¯inspira en la biografia del beat mallorqu¨ª per oferir-nos-en una imatge desmitificada, a escala humana. Se centra, sobretot, en el per¨ªode de tr¨¤nsit cap a l¡¯abandonament de les mis¨¨ries del m¨®n per dedicar-se amb vehem¨¨ncia a servir el d¨¦u cristi¨¤. Llull sost¨¦ una animada controv¨¨rsia durant aquests anys de formaci¨® amb un esclau sarra¨ª ¡ªadquirit perqu¨¨ li ensenyi l¡¯¨¤rab¡ª que li rebat amb ast¨²cia les certeses sobre la seva fe i els seus mites.

El pinyol de l¡¯obra ¨¦s la dial¨¨ctica viva ¡ªel debat teol¨°gic i filos¨°fic¡ª entre un Llull molt pagat de la seva superioritat moral i un esclau moro que sap trobar els punts febles de les fal¡¤l¨¤cies argumentals del seu amo. Immers en un incipient misticisme de convers, Llull mostra la cara m¨¦s dogm¨¤tica i desp¨°tica, m¨¦s fan¨¤tica, enderiat com est¨¤ a at¨¨nyer el coneixement necessari per poder convertir els ¡°infidels¡±. La irreductibilitat de l¡¯Esclau ¨¦s, tanmateix, la millor prova del seu frac¨¤s.

Conscient de l¡¯estatus de captiu, l¡¯Esclau ha de procedir amb prud¨¨ncia per desarmar els excessos ret¨°rics lul¡¤lians. Sense perdre els papers, fa veure al seu senyor que la religi¨® esdev¨¦ una coartada del poder i la barb¨¤rie, que els prohoms cristians actuen amb tanta voracitat de guany com els capitostos militars, que darrere dels dogmes de fe s¡¯amaguen la hipocresia i el cinisme. La saviesa que demostra l¡¯Esclau li permet de q¨¹estionar no ¨²nicament la doctrina d¡¯un Llull fervor¨®s aspirant al martirologi, sin¨® tamb¨¦ les contradiccions ¨¨tiques de la seva actuaci¨® i l¡¯abast pol¨ªtic de la seva comesa.

Amb un domini de la llengua ins¨°lit en la dramat¨²rgia catalana actual, Frontera contrasta vivament els deliris m¨ªstics de Llull amb la seva condici¨® terrenal. El personatge de la Criada remet a l¡¯etapa dissoluta i pecadora ¡ªabocada a gaudir dels plaers de la carn¡ª d¡¯abans de la conversi¨® i ofereix un contrapunt, ple de sensualitat, amb les elevades disputes amb qu¨¨ Llull es complau a esmer?ar les hores. A m¨¦s de la funci¨® dram¨¤tica dins del trio, la seva llestesa natural i pr¨¤ctica serveix de distensi¨® a la solemnitat de les disquisicions lul¡¤lianes.

L¡¯acci¨® de La galera siciliana alterna ¡ªuna mica mec¨¤nica-ment¡ª tres espais esc¨¨nics que evoquen una esgl¨¦sia imagin¨¤ria presidida per un gran crucifix g¨°tic. Les disputes dial¨¨ctiques entre Llull i el seu esclau ¡ªenteses com assaigs de predicaci¨® per a infidels¡ª es combinen amb les escenes erotitzants i quotidianes en qu¨¨ interv¨¦ la Criada. Al capdavall, m¨¦s enll¨¤ de les discussions religioses, filos¨°fiques o morals, l¡¯obra sembla apuntar al rerefons pol¨ªtic ¡ªla legitimaci¨® del dret de conquesta i del genocidi dels cristians¡ª que encobria, en el fons, el vast projecte apolog¨¨tic ¡ªafortunadament frustrat¡ª de Ramon Llull.