¡°S¡¯equivoca qui vulgui construir un problema de seguretat amb el ¡®top manta¡¯¡±

Ada Colau va nomenar el juny del 2015 Amadeu Recasens m¨¤xim responsable de la Gu¨¤rdia Urbana. El top manta ha estat des de llavors la principal font de problemes i pol¨¨miques en mat¨¨ria de seguretat per al Govern municipal. S¡¯han desmantellat mercats il¡¤legals; els manters s¡¯han organitzat en una esp¨¨cie de sindicat; un regidor, Josep Gargant¨¦ (CUP), va apar¨¨ixer en un v¨ªdeo coaccionant, suposadament, un metge perqu¨¨ atribu¨ªs les lesions d¡¯un manter a una actuaci¨® policial. I el tinent d¡¯alcalde Jaume Asens (BCom¨²) va suggerir a l¡¯advocada d¡¯un agent ferit que no deman¨¦s que empresonessin el seu agressor, tamb¨¦ manter.

Pregunta. El top manta t¨¦ soluci¨®?

Resposta. La soluci¨® no pot ser nom¨¦s policial.

P. Els agents anticolau l¡¯han utilitzat?

R. En la construcci¨® del discurs del top manta s¡¯han utilitzat interessos leg¨ªtims i il¡¤leg¨ªtims. No he percebut cap animadversi¨®, com a cos, cap a l¡¯alcaldessa.

P. La crisi de Gargant¨¦, la d¡¯Asens¡­ tot t¨¦ a veure amb la venda il¡¤legal?

R. Si el top manta ¨¦s el gran problema de seguretat a Barcelona, ens podem donar per satisfets. Barcelona ¨¦s una ciutat segura. Mai hi havia hagut una percepci¨® de la seguretat tan alta com ara. Si alg¨² vol construir un problema de seguretat amb el top manta, s¡¯equivoca.

P. Jaume Asens va actuar malament en trucar a l¡¯advocada?

R. Va actuar en l¡¯¨¤mbit de les seves compet¨¨ncies i no va haver-hi cap inger¨¨ncia en la defensa de l¡¯agent.

P. En el cas Gargant¨¦, els agents van dir que no els havia defensat.

R. El meu comprom¨ªs amb la defensa de la Gu¨¤rdia Urbana no ¨¦s cap secret.

P. La CUP diu que ¨¦s un cos repressor i racista.

R. La Gu¨¤rdia Urbana ¨¦s un cos professional. Si hi ha excepcions es tracten de manera rigorosa a trav¨¦s del r¨¨gim disciplinari o per la via judicial. Cal corregir situacions i no demonitzar col¡¤lectius.

P. Com era la Gu¨¤rdia Urbana de Trias i com ¨¦s la de Colau?

R. La Gu¨¤rdia Urbana ¨¦s de l¡¯Ajuntament, no ¨¦s ni de Trias ni de Colau. Tot i aix¨ª, la pol¨ªtica de l¡¯alcalde Trias estava dirigida a una Policia d¡¯ordre p¨²blic i d¡¯intervenci¨® en situacions de crisi. El plantejament del Govern actual ¨¦s de prevenci¨®, d¡¯impedir que les coses succeeixin.

P. Va haver-hi errors en el passat?

R. Sempre es cometen errors. L¡¯important ¨¦s detectar-los i corregir-los.

P. Vost¨¨ ha susp¨¨s dos agents per agredir un motorista.

R. Si hi ha mala praxi es corregeix a trav¨¦s del r¨¨gim disciplinari i als jutjats.

P. Quin ¨¦s el seu pla per la Gu¨¤rdia Urbana?

R. Modernitzar el cos. D¡¯una banda amb pol¨ªtiques p¨²bliques basades en la proximitat, la territorialitat i la transpar¨¨ncia.

P. I el Pla Director?

R. Amb el Pla Director de la Gu¨¤rdia Urbana hem reestructurat la Policia per fer-la moderna i adaptada a les necessitats de la ciutat. El Pla Director no es tancar¨¤ mai i estar¨¤ en cont¨ªnua evoluci¨®.

P. Quin ¨¦s el seu model de Policia?

R. No tinc una Policia de refer¨¨ncia. Hi ha bones pr¨¤ctiques adaptables, per¨° no importables. Vull un cos que tingui un contacte m¨¦s fluid amb el ciutad¨¤. Al ciutad¨¤ no se¡¯l pot abordar dient que col¡¤labori amb la seguretat posant reixes i alarmes. El que cal demanar ¨¦s que es coresponsabilitzi fent pol¨ªtiques conjuntes. Cal preguntar-los qu¨¨ necessiten.

P. Es dotar¨¤ els agents de la Gu¨¤rdia Urbana de pistoles el¨¨ctriques?

R. Les funcions policials que realitza la Gu¨¤rdia Urbana no necessiten l¡¯¨²s de les t¨¤ser, ni canons, ni armes llargues, ni espases¡­

P. Aclareixi¡¯ns. La Urbana t¨¦ antidisturbis o no?

R. Mentre jo estigui aqu¨ª, la Urbana no far¨¤ funcions d¡¯ordre p¨²blic. En el passat s¨ª que va fer actuacions com a antidisturbis. Ara no. Aix¨° no vol dir que per a la protecci¨® d¡¯edificis, personalitats, grans esdeveniments¡­ hi hagi d¡¯haver agents que coneguin l¡¯¨²s de cascos, escuts¡­

P. Hi ha cooperaci¨® amb la resta de cossos?

R. S¨ª. Els Mossos tenen unes funcions i la Gu¨¤rdia Urbana en t¨¦ d¡¯altres. Tot el que sigui superposar-se ¨¦s perdre recursos.

P. Qu¨¨ opina del Centre d¡¯Internament d¡¯Estrangers (CIE)?

R. Serveix per a alguna cosa? Si no serveix per res, ¨¦s millor tancar-lo.

P. Qu¨¨ ¨¦s un gu¨¤rdia urb¨¤?

R. Un servidor p¨²blic que mant¨¦ i ajuda a mantenir les regles de conviv¨¨ncia.

P. Vost¨¨ ¨¦s un pol¨ªtic?

R. Tota la meva vida he lluitat perqu¨¨ existeixi una ra?a de polit¨¨cnics. En aquesta societat ¨¦s necessari que els t¨¨cnics dialoguin amb pol¨ªtics. No pertanyo a cap partit, m¡¯han penjat el clix¨¦ de ser del PSOE, de CiU¡­ depenent dels c¨¤rrecs que he ocupat en la meva vida laboral.

P. Vost¨¨ va apostar per un ex¨¨rcit catal¨¤?

R. En una pon¨¨ncia que vaig fer a invitaci¨® de l¡¯Assemblea Nacional Catalana vaig dir que en el cas que Catalunya vulgui ser independent, haur¨¤ de plantejar-se un model de seguretat ¨Cque jo no crec que hagi de ser un ex¨¨rcit¨C adequada en conflictes asim¨¨trics. ?s a dir, estructures que impedeixin que Catalunya sigui un espai obert a narcotr¨¤fic, crim organitzat o terrorisme.