Dom¨¨nech i la claredat

Al contrari d¡¯alguns joves pol¨ªtics catalans de l¡¯¨²ltima fornada, Xavier Dom¨¨nech ¨¦s un tipus simp¨¤tic, natural, espontani. No el conec personalment, per¨° aquesta ¨¦s la seva imatge en entrevistes i debats parlamentaris. No obstant aix¨°, ¨¦s m¨¦s esp¨¨s, per no dir conf¨²s, en algunes entrevistes escrites. ?s el cas de la publicada a La Vanguardia dissabte passat, dia 5 de novembre. A part de q¨¹estions del dia a dia pol¨ªtic, va intentar explicar la posici¨® d¡¯En Com¨² Podem, partit del qual ¨¦s portaveu, sobre el complex tema de l¡¯independentisme i el model territorial d¡¯Espanya. La veritat ¨¦s que ho he llegit i rellegit sense a penes poder arribar a conclusions mitjanament entenedores. El tema ¨¦s complex per a molts, per¨° els dirigents pol¨ªtics i els partits han de tenir-ho clar atesa la centralitat d¡¯aquesta q¨¹esti¨®.

Fem un rep¨¤s a l¡¯entrevista. En primer lloc, el problema de la sobirania el contempla des d¡¯una perspectiva que no s¡¯ent¨¦n gaire. Diu aix¨ª en un par¨¤graf que amb prou feines comprenc: ¡°Som [es refereix a En Com¨² Podem] un espai sobiranista que defensa les m¨²ltiples sobiranies. Tu pots tenir un estat independent per¨° signar el TTIP, i sostreure aix¨ª la sobirania econ¨°mica del pa¨ªs, per exemple. Per aix¨° creiem que la sobirania nacional de Catalunya ¨¦s un debat sobre totes les sobiranies en joc¡±.

Parlar de sobiranies en plural si, com sembla, del que estem parlant ¨¦s d¡¯un estat, no deixa de ser paradoxal, ja que en tota la teoria pol¨ªtica, nom¨¦s amb alguna excepci¨®, almenys des de Bodino al segle XVI, el terme sobirania, precisament, es predica d¡¯un poder suprem ¨²nic i no compartit amb ning¨² m¨¦s. Anant a l¡¯actualitat, ja en l¡¯article I de la nostra Constituci¨® es diu que la sobirania ¡°resideix en el poble espanyol¡±, la qual cosa significa, interpretant de forma sistem¨¤tica els articles de la Constituci¨®, que el subjecte d¡¯aquesta sobirania est¨¤ format pel conjunt dels ciutadans espanyols i s¡¯exercita mitjan?ant el procediment de reforma que la mateixa estableix.

Una cosa diferent s¨®n els diferents poders p¨²blics que exerceixen les seves funcions ¨Cper dir-ho en la forma cl¨¤ssica, les funcions legislativa, executiva i judicial¨C en el marc de la Constituci¨®. Llavors ha de parlar-se, per no confondre, de compet¨¨ncies, ¨¦s a dir, de funcions sobre mat¨¨ries determinades. Cap d¡¯aquests poders p¨²blics ¨¦s sobir¨¤ encara que pot ser suprem en el seu ¨¤mbit de compet¨¨ncies. Per¨° l¡¯exercici d¡¯aquestes compet¨¨ncies no ¨¦s exercici de cap sobirania, aquesta nom¨¦s resideix en el poble, el qual l¡¯exerceix mitjan?ant la reforma constitucional.

Per tant, quan els poders competents de l¡¯Estat signen un tractat internacional ¨Cel TTIP, com diu Dom¨¨nech, o tants altres, cada setmana s¡¯aproven tractats¨C el poble espanyol no perd cap sobirania, simplement els seus ¨°rgans exerceixen les compet¨¨ncies que tenen assignades. ?No ¨¦s cert que si una persona signa un contracte no perd la seva llibertat sin¨® que la utilitza per aconseguir un fi que al seu judici li conv¨¦? Doncs aix¨°.

En segon lloc, respecte al model territorial d¡¯Estat, diu Dom¨¨nech: ¡°Jo, personalment, sempre he pensat en un model confederal en la l¨ªnia de la tradici¨® del republicanisme catal¨¤. Dit aix¨°, al final ser¨¤ Catalunya la que decideixi quin tipus de relaci¨® vol amb la resta de l¡¯Estat, si ¨¦s que la vol tenir¡±. Tamb¨¦ aqu¨ª les paraules estan mal emprades.

Un model confederal d¡¯estat no pot existir perqu¨¨ qualsevol model confederal est¨¤ format per diversos estats sobirans que, mitjan?ant un tractat internacional, decideixen configurar-lo. Parlar d¡¯¡°estat confederal¡± ¨¦s parlar d¡¯una cosa inexistent: no ¨¦s un estat sin¨® un conjunt d¡¯estats, una confederaci¨®, que s¡¯uneixen per aconseguir unes finalitats concretes estipulades en un tractat internacional de com cada estat, en ¨²s de la seva sobirania, pot separar-se quan ho cregui convenient. Una confederaci¨® no ¨¦s una forma m¨¦s radical d¡¯estat federal sin¨® un ens de naturalesa diferent.

Recordem les novel¡¤les i pel¡¤l¨ªcules sobre la guerra civil nord-americana: els confederals eren els estats del Sud i els unionistes els del Nord. Els primers consideraven que la Constituci¨® nord-americana era un tractat entre estats i els segons que era una norma suprema fruit del poder constituent del poble. Uns que era una confederaci¨®, els altres un estat federal. Dom¨¨nech i els seus haurien d¡¯aclarir-se i dir el que realment volen.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.