Tot el que es perd

Les ¨²ltimes setmanes de votacions han creat molts perdedors. Encara que no ho sembli, hi ha perdut el PP, que en una carrera seria el millor dels dolents, m¨¦s apte per a una milla urbana en una festa major de prov¨ªncies que per anar a competir a Europa. Amb el PP hi perd tot el pa¨ªs, esclar, obstinat com est¨¤ a ser el poble de la festa major de prov¨ªncies, per¨° aix¨° al pa¨ªs, tant l¡¯hi fa.

Hi perd el PSOE, hi perd tant que s¡¯ha fet malb¨¦ per no espatllar-se m¨¦s; hi perd Ciutadans, que ha dimitit de la seva responsabilitat de marca blanca per convertir-se en transparent i hi perd Podem, que s¡¯ha vist de cop amb la responsabilitat de ser oposici¨® al govern quan nom¨¦s volien ser oposici¨® al PSOE.

Hi perden els mitjans, obstinats a canviar presidents, hi perden els lectors i hi perden els escriptors que han d¡¯escriure sobre aix¨°, perqu¨¨ qui m¨¦s perd ¨¦s el llenguatge, i amb ell, la capacitat de pensar i de projectar. ?s una derrota lineal de la qual no se salva ning¨², que redunda i sorgeix dels informes PISA, que ens informa dels ¨ªndexs de lectura, de la inversi¨® en cultura i fins i tot del seu IVA.

Parlament: quin nom tan inadequat quan el discurs nacional el marca Rafael Hernando amb la seva prosa erma i el seu estil barreja de desdeny de postguerra i de narrativa de bar. Res a aprendre aqu¨ª, res a canviar. Per a qu¨¨? Per qu¨¨ avan?ar si la prepot¨¨ncia t¨¦ premi? En els seus discursos, semblava que Hernando esperava el moment d¡¯espantar les seves senyories i que mig hemicicle sortiria corrent.

El dolent ¨¦s que aquest llenguatge no ha tingut alternativa i que el PSOE de Maravall, Sempr¨²n o Lluch va perdre contra el de Guerra o Corcuera. ?s la koin¨¦ pol¨ªtica espanyola, el que uneix, el que porta a utilitzar sense objeccions i sense vergonya el ¡°no ¨¦s no¡± contra l¡¯ab¨²s sexual per acabar cedint. El missatge que resulta de la falta de resist¨¨ncia dels socialistes no pot ser pitjor. La insist¨¨ncia es premia amb l¡¯ab¨²s. No vol dir no, per¨° un s¡¯imagina Rafael Hernando insistint i acaba sent que s¨ª, que d¡¯acord, abusi vost¨¨.

La nova pol¨ªtica ha refor?at aquest llenguatge. Li ha faltat temps per demostrar que s¡¯adaptaran b¨¦ i estan com a casa. Els primers per servils: Rivera semblava el venedor de porters autom¨¤tics de La escopeta nacional per¨° sense res a vendre. Feia temps que no escolt¨¤vem discursos tan buits com els de Rivera. Quin tedi, escoltar Rivera.

Els segons, Podem, se senten a casa seva. Parlen el mateix idioma malgrat camuflar-lo amb ritme de rap i la lletra de can?¨® protesta. S¨®n els ¨²ltims a arribar i els que menys culpa tenen, recordem que van a haver de bregar amb un president que es comunicava a trav¨¦s d¡¯un plasma, que a Espanya s¡¯acaben les paraules abans que s¡¯acabin les discussions.

Menci¨® a part mereix el nou ¨ªdol local, Gabriel Rufi¨¢n, que encara no sap que les veritats, en format de piulada, sempre s¨®n una mica mentida. Tampoc que el llenguatge que prov¨¦ del carrer, dels f¨°rums d¡¯Internet i de les xarxes socials pot servir per sortir de l¡¯af¨¤sia pol¨ªtica o per engreixar-la. S¡¯oblida que ¨¦s in¨²til utilitzar la testosterona, que en aix¨° sempre sortirem perdent: poques hores despr¨¦s de les abra?ades amb Iglesias i Garz¨®n i d¡¯aplanar-los el cam¨ª, tots dos li van criticar el discurs, de l¡¯abra?ada al punyal en vint-i-quatre hores.

Tamb¨¦ ¨¦s curi¨®s que vist l¡¯anterior, el m¨¦s criticat sigui Rufi¨¢n. Potser per aquesta ceguesa, Espanya lidera el percentatge de frac¨¤s escolar de la Uni¨® Europea, t¨¦ un dels ¨ªndexs de lectura m¨¦s baixos, els resultats de PISA s¨®n poc esperan?adors i els nivells de domini de lleng¨¹es estrangeres nom¨¦s s¨®n superats a la baixa per Hongria. El context, la hist¨°ria i els condicionants expliquen alguna cosa, per¨° sembla que molts pol¨ªtics es trobin m¨¦s interessats a saber com es poden moure en aquest fang que a sortir-ne nets.

El pitjor de tot ¨¦s que qui posseeix el m¨¤xim poder ¨¦s tamb¨¦ qui resumeix a la perfecci¨® aquestes caracter¨ªstiques. Mariano Rajoy les assumeix i les supera. Si parlar b¨¦, mantenir un discurs o sostenir un di¨¤leg costa tant esfor?, qu¨¨ pot ser millor que un plasma? Qu¨¨ pot ser millor que un sol partit? Per qu¨¨ parlar? Ven?ut el PSOE, absorbit Ciutadans i arraconats Podem i Catalunya, qu¨¨ m¨¦s queda? Un sol llenguatge, gran i que es pot moure a gust.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.