Santa Maria del Mar, m¨¦s enll¨¤ del llibre de Falcones

Santa Maria del Mar no nom¨¦s ¨¦s la protagonista de L'esgl¨¦sia del Mar, el fam¨®s llibre d'Ildefonso Falcones del qual s'han venut sis milions de c¨°pies, i el decorat d'una s¨¨rie de televisi¨® que arribar¨¤ a les pantalles l'any que ve. L'edifici de dimensions catedral¨ªcies constru?t per Berenguer de Montagut al segle XIV al barri de la Ribera ¨¦s un dels exemples m¨¦s destacats del g¨°tic catal¨¤ de tota la Corona d'Arag¨®. El temple t¨¦ llibre i tindr¨¤ s¨¨rie de televisi¨®, per¨° fins ara aquest edifici singular no ha estat objecte d'una reuni¨® cient¨ªfica que l'estudi? en conjunt. El 14 i 15 de novembre l¡¯Institut d'Estudis Catalans (IEC) acull Santa Maria del Mar revisitada, un col¡¤loqui en el qual s'analitzaran les singularitats del temple, es revisar¨¤ si ha canviat o no al llarg dels segles, els usos lit¨²rgics que ha acollit, el mobiliari i els retaules desapareguts, les vidrieres i l'entorn exterior m¨¦s immediat, ocupat per diferents cementiris, per¨° tamb¨¦ la dif¨ªcil gesti¨® actual del monument, entre la religiositat i el turisme de masses.

¡°No es tracta de competir amb un llibre, que ¨¦s literatura i al qual se li podria exigir m¨¦s rigor hist¨°ric, ja que cont¨¦ errors importants, com que l'autor hi situ? una pr¨¤ctica lit¨²rgica, la penit¨¨ncia p¨²blica, que no tenia lloc mai en una parr¨°quia, sin¨® a la catedral. S'intenta fer un debat hist¨°ric i art¨ªstic per proporcionar informaci¨® i eines als qui gestionen l'edifici al segle XXI¡±, explica Francesca Espa?ol, professora de la Universitat de Barcelona i una de les responsables de l'organitzaci¨® del col¡¤loqui.

Espa?ol hi exposar¨¤ el seu treball sobre Montagut. ¡°Explicar¨¦ d'on va treure els models en els quals es va inspirar per construir aquesta esgl¨¦sia i la Seu de Manresa i les originalitats que va aportar en els dos casos, que no s'expliquen per tradici¨® local, sin¨® fruit d'un viatge per un sector concret de Fran?a¡±. Segons la investigadora, la transmissi¨® del coneixement art¨ªstic en ¨¨poca medieval es feia, sobretot, visitant altres monuments per con¨¨ixer de primera m¨¤ les novetats. ¡°Quan es construeix la torre de la Seu Vella de Lleida sabem que v¨¦nen arquitectes valencians a veure-la perqu¨¨ en aquell moment s'estan plantejant construir el Miquelet¡±.

La resta de comunicacions aprofundiran en aspectes diversos del temple: Julia Beltr¨¢n (Museu d'Hist¨°ria de Barcelona) explicar¨¤ els edificis precedents a l'actual bas¨ªlica a partir de l'arqueologia i la documentaci¨®, com la possibilitat que a la mateixa zona s'hagu¨¦s constru?t l'amfiteatre rom¨¤ de Barcino; Marc Sureda (Museu de Vic), les raons de ser d'aquesta parr¨°quia urbana; M¨¤rius Vendrell (Universitat de Barcelona) analitzar¨¤ els materials i les t¨¨cniques de construcci¨®, i Pere Roca (Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya) revisar¨¤ el comportament de l'estructura d'acord amb la sismografia. "L'arquitectura medieval ¨¦s molt s¨¤via i coneix quins materials s¨®n els ideals per a les parts baixes i els paviments i quins per a les parts altes perqu¨¨ pesen menys", avan?a Espa?ol. Xavier Barral (Universitat de Rennes) repassar¨¤ la t¨¨cnica i la singularitat de les vidrieres; Joaquim Graupera (Universitat de Barcelona) presentar¨¤ el seu estudi sobre els promotors i les devocions de les 38 capelles del temple, gaireb¨¦ tot particulars i molt poca pres¨¨ncia dels gremis, i Alberto Velasco (Museu de Lleida) reconstruir¨¤ el desaparegut retaule major de l'esgl¨¦sia a partir de les fotografies antigues i algunes de les taules conservades. Per la seva banda, M¨°nica Maspoch (Universitat de Barcelona) i Robert Bar¨® (Bisbat de Barcelona) presentaran l'¨²s i la divulgaci¨® tur¨ªstica del temple i la gesti¨® de l'equipament, respectivament.

¡°L'edifici ha estat sotm¨¨s a una restauraci¨® en els ¨²ltims anys i s'han investigat molts dels seus aspectes. ?s el moment de fer-ho p¨²blic i posar al dia la bibliografia, perqu¨¨ l'¨²ltima monografia ¨¦s de meitat del segle passat¡±, explica Gerardo Boto, professor de la Universitat de Girona, que tamb¨¦ ha coordinat el congr¨¦s inscrit dins del programa Edificis i escenaris religiosos medievals a la Corona d'Arag¨®.?Segons l'investigador, el col¡¤loqui ¨¦s necessari perqu¨¨ ¡°el mite literari pot devorar la realitat, que cada vegada ¨¦s m¨¦s una escenografia l¨²dica. Cal saber qu¨¨ ¨¦s i com es va fer, per¨° tamb¨¦ qui i per a qu¨¨ es va construir, i entendre quines s¨®n les seves necessitats actuals, cada vegada m¨¦s desdibuixades pel turisme i la literatura¡±.

La participaci¨® al congr¨¦s ¨¦s lliure i gratu?ta. Nom¨¦s requereix inscripci¨® pr¨¨via.