Desobedi¨¨ncia i immunitat

Segons el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) la consulta del 9-N constitueix, provisionalment i indici¨¤riament, un delicte de desobedi¨¨ncia com¨¨s per Mas, Rigau, Ortega i Homs. El TSJC jutjar¨¤ a Barcelona els tres primers, per¨° a Homs, el jutjar¨¤ a Madrid el Tribunal Suprem perqu¨¨ ¨¦s diputat. Els diputats i senadors gaudeixen de la prerrogativa de la immunitat. Segons la Constituci¨® durant el seu mandat no podran ser inculpats ni processats sense autoritzaci¨® de la Cambra respectiva. Per aix¨° el Suprem ha demanat al Congr¨¦s, mitjan?ant suplicatori, autoritzaci¨® per procedir contra Homs. Aquest haur¨¤ de decidir en el ple si la concedeix o no. La pol¨¨mica sobre el que han de fer els diputats est¨¤ servida.

La prerrogativa de la immunitat procedeix dels primers temps de la Revoluci¨® francesa, i el seu objectiu era emparar els representants revolucionaris en l¡¯exercici de les seves funcions representatives, enfront dels poders de l¡¯Antic R¨¨gim. Era el primer pas de la instauraci¨® de la independ¨¨ncia del poder legislatiu, com a consagraci¨® de la divisi¨® de poders. Amb aquest sentit es va plasmar en la Constituci¨® espanyola del 1812 i en les posteriors. De forma similar s¡¯estableix en les actuals constitucions d¡¯Alemanya, It¨¤lia i Fran?a.

Al Tribunal Constitucional (TC) li correspon interpretar com i quan ha d¡¯aplicar-se la immunitat. Aquests s¨®n els seus criteris b¨¤sics:

1. La immunitat parlament¨¤ria ¨¦s una prerrogativa institucional derivada del principi d¡¯inviolabilitat de les Corts, establerta per a protecci¨® del conjunt de funcions parlament¨¤ries. No es pot concebre com un privilegi personal, en benefici de les persones de diputats o senadors, ja que tal privilegi seria contrari als principis constitucionals d¡¯igualtat i just¨ªcia.

2. Als parlamentaris no els correspon decidir sobre la improced¨¨ncia o la falta de fonamentaci¨® de les accions penals dirigides contra ells. La seva decisi¨® haur¨¤ de dependre ¨²nicament de si existeix o no una amena?a de tipus pol¨ªtic, que consisteixi a utilitzar la via penal per pertorbar el funcionament de les cambres o per alterar la composici¨® sorgida de la voluntat popular. La Constituci¨® ha volgut que siguin les mateixes cambres les que apreci?n i evitin per si mateixes, en cada cas, que la via penal sigui utilitzada amb aquesta intencionalitat. Els diputats decidiran atenent a la gravetat, la transcend¨¨ncia, l¡¯oportunitat i les circumst¨¤ncies dels fets jutjats.

3. Aquesta funci¨® de les cambres no pot dur-se a terme pels fiscals i magistrats, perqu¨¨ no consisteix en una valoraci¨® tecnicojur¨ªdica, sin¨® en la valoraci¨® del significat pol¨ªtic de les accions que els tribunals es proposen investigar.

Apliquem ara aquests criteris del TC al cas d¡¯Homs. ?s fal¡¤la? l¡¯argument que la seva immunitat significaria una desigualtat injusta respecte de Mas, Ortega i Rigau, perqu¨¨, com ha dit el TC, la immunitat no ¨¦s un privilegi personal sin¨® una protecci¨® de la funci¨® de representaci¨® parlament¨¤ria. Si se li imputessin delictes de corrupci¨® o altres comportaments ignominiosos, la valoraci¨® negativa del seu significat pol¨ªtic seria un¨¤nime. La seva perman¨¨ncia al Congr¨¦s seria indiscutiblement vergonyosa, inacceptable. Per¨° en aquest cas nom¨¦s se li imputa un comportament estrictament pol¨ªtic encara que probablement irregular, sens dubte d¨ªscol i presumptament desobedient, per¨° mancat de qualsevol avantatge material personal. La seva valoraci¨® tecnicojur¨ªdica ja l¡¯ha fet el tribunal. Ha valorat el comportament com indici¨¤riament delictiu i per aix¨° demana el suplicatori. No correspon, de moment, discutir els seus raonaments provisionals, que podrien canviar.

Precisament per a sup¨°sits com aquest existeix la prerrogativa de la immunitat. Al Congr¨¦s ¨²nicament li correspon valorar el significat pol¨ªtic de la presumpta desobedi¨¨ncia, i la conseq¨¹¨¨ncia pol¨ªtica d¡¯una possible condemna d¡¯inhabilitaci¨®. La presumpta desobedi¨¨ncia ¨¦s expressi¨® de la voluntat pol¨ªtica discrepant d¡¯un nombre molt significatiu de ciutadans. La inhabilitaci¨® d¡¯un dels seus representants m¨¦s caracteritzats alteraria la composici¨® del Congr¨¦s decidida per aquells ciutadans. Implicaria relegar-los als llimbs de la inexist¨¨ncia representativa. No seria intel¡¤ligent, democr¨¤tic ni prudent.

Jutjar Homs seria legal, indubtablement. Per¨° no fer-ho, concedint-li la immunitat, tamb¨¦. Els diputats hauran de decidir com valorar i abordar pol¨ªticament l¡¯hist¨°ric problema que s¡¯expressa amb la presumpta desobedi¨¨ncia. Si amb l¡¯espiral irreversible de la repressi¨® penal, o amb un di¨¤leg pol¨ªtic responsable, encara que de vegades ¨¦s present amb incerteses, rec¨ªproques incomprensions, crispacions i dificultats.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal en cap del TSJC.