Monedes locals en rodatge

La proposta de l'Ajuntament de Barcelona de crear una moneda local, que l'alcaldessa Ada Colau ja portava al programa electoral i que podria implantar-se el 2019, ha situat aquest tipus de moneda alternativa en l'agenda. Per¨° no ¨¦s la primera vegada. A Vilanova i la Geltr¨² (Garraf), les turutes fa dies que circulen, encara que el seu ¨²s ¨¦s molt minoritari, i a Santa Coloma de Gramenet (Barcelon¨¨s) est¨¤ gaireb¨¦ llesta una moneda local que entrar¨¤ en circulaci¨® el 2017. L'alcaldessa de la ciutat, N¨²ria Parlon, destaca que, molt semblant a la de Bristol (Regne Unit), es tracta d'una ¡°moneda local que canalitza la despesa p¨²blica¡± i que t¨¦ el vistiplau del Banc d'Espanya.

La moneda de Santa Coloma de Gramenet, a la qual donaran nom els ciutadans en un proc¨¦s participatiu obert, comen?ar¨¤ a circular a principi de l'any que ve. Es tracta d'una moneda digital que t¨¦ com a objectiu dinamitzar el comer? local i promoure l'economia social i solid¨¤ria. Aquesta ciutat de la corona metropolitana ha rebut una subvenci¨® de 132.028 euros de la Uni¨® Europea per implantar aquest sistema de pagament complementari a l'euro.

L'Ajuntament ha elaborat un reglament d'¨²s de la moneda, que ha rebut l'aprovat del Banc d'Espanya, despr¨¦s d'exigir-los algunes excepcions, i en una primera fase es posar¨¤ en circulaci¨® a trav¨¦s del pagament de les subvencions a entitats p¨²bliques. A partir del gener, el 50% de les partides es transferiran en la moneda local, per fomentar que les associacions utilitzin aquest sistema en part de les seves despeses, i aix¨ª reverteixin en Santa Coloma. ¡°Volem millorar l'economia local i multiplicar la despesa p¨²blica a la ciutat¡±, aclareix Parlon.

En una segona fase, dins del primer semestre del 2017, els funcionaris que ho desitgin podran percebre fins a un 30% del seu salari d'aquesta manera. Ja hi ha 108 comer?os que s'han sumat a aquesta campanya, i 50 s¡¯hi adheriran pr¨°ximament.

La moneda local, que ¨¦s digital, funciona amb els m¨°bils i a trav¨¦s d¡¯un web i equival a un euro. Tamb¨¦ es pot canviar per la divisa europea, per¨° si es fa abans de 45 dies d'haver-la rebut, l'usuari haur¨¤ d'assumir una quota de retirada anticipada, amb un c¨¤rrec del 5% del total. ¡°Es tracta de l¡¯anomenada taxa d'oxidaci¨®¡±, afegeix Parlon, que suposa una petita penalitzaci¨®, i ¨¦s una mesura que tamb¨¦ t¨¦ la moneda de Bristol.

Parlon explica que l'equip de Gerardo Pisarello ha estat en contacte amb els t¨¨cnics que estan treballant a Santa Coloma per convertir-la en pionera de la ¡°moneda local per canalitzar la despesa p¨²blica¡±, segons insisteix, per diferenciar-la d'altres. El projecte tamb¨¦ ha produ?t inter¨¨s en altres municipis catalans, afegeix l'alcaldessa.

La turuta ¨¦s una iniciativa ciutadana

En canvi, la moneda social de Vilanova i la Geltr¨² (Garraf) va sorgir dels ciutadans. Va comen?ar a circular el 2010, impulsada per un grup de ve?ns que van veure la necessitat d'estimular la producci¨® i el consum locals mitjan?ant un nou valor d'intercanvi, que van batejar com turuta. Per fer-ho van crear l'associaci¨® ECOL3VNG, sigles que recullen les paraules ecosistema, econ¨°mic, ecol¨°gic i local, i inspirats pel moviment transition town, els municipis en transici¨® que volen evitar el col¡¤lapse social provocat pel canvi clim¨¤tic, el pic de producci¨® de petroli i la inestabilitat econ¨°mica.

Dels 67.000 habitants d'aquest municipi, 350 s¨®n usuaris de la turuta. Tots s¨®n socis de l'entitat i aconsegueixen la moneda destinant temps a treballar la terra, en horts urbans; canviant-la per serveis o coneixements, o participant en projectes socials. Tamb¨¦ ¨¦s possible canviar euros per turutes a trav¨¦s de la seva oficina de canvi local i una entitat de banca ¨¨tica. La moneda es pot gastar en alguna de les 35 botigues del municipi adherides i en mercats que organitza l'associaci¨®.

Ton Dalmau, cofundador de la moneda i president d¡¯ECOL3VNG, explica que han creat un model de moneda propi amb l'objectiu d¡¯¡°avan?ar cap a la sobirania aliment¨¤ria i energ¨¨tica, cap a un model sostenible¡±. ¡°La globalitzaci¨® est¨¤ destruint tot all¨° que ¨¦s local¡±, afegeix, per explicar que la seva proposta pret¨¦n revertir aquesta tend¨¨ncia. ¡°Si hi ha productes globals, mercat global i moneda global¡±, detalla, la seva aposta ¨¦s per als ¡°productes locals, mercats locals i monedes locals¡±.

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltr¨² va decidir per unanimitat el 2014 aprovar la turuta com a moneda social de la ciutat. Ara com ara, la turuta ¨¦s un saldo que s'intercanvia amb una targeta moneder, que fins al moment es modifica amb bol¨ªgraf, per¨° est¨¤ a punt de sortir la seva primera aplicaci¨® de m¨°bil que inclour¨¤ un saldo virtual per fer les transaccions.

En estudi a Val¨¨ncia i en debat a Girona

L'Ajuntament de Val¨¨ncia ha estat estudiant en els ¨²ltims mesos l'impuls de la moneda social en algun barri de la ciutat i est¨¤ ultimant quina seria la millor f¨®rmula per a la seva posada en marxa. La implantaci¨® de la moneda social a Val¨¨ncia respon, segons el Consistori que governa des del 2015 -Comprom¨ªs, Socialistes i Val¨¨ncia en Com¨²-, a tres objectius: l'est¨ªmul del comer? de proximitat al barri, els beneficis socials que pot comportar i l'augment de l'autoocupaci¨® a les zones de la ciutat m¨¦s castigades per l'atur.

L'alcalde de Val¨¨ncia, Joan Rib¨®, de Comprom¨ªs, portava al programa electoral amb qu¨¨ es va presentar a les eleccions locals del 2015 la creaci¨® d'una moneda social semblada a la que ha anunciat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Girona, on la moneda es va implantar el 2012 com a suport al desenvolupament del creixement local de pimes, t¨¦ en l'actualitat uns 500 comer?os associats en aquest projecte i 1.000 consumidors -el 70%, a la capital gironina-.Enels propers cinc anys, esperen duplicar aquestes xifres.

Aquest dimarts s'ha celebrat a la UdG l'II Workshop Internacional sobre Monedes Virtuals i Complement¨¤ries. Entre altres coses, s¡¯ha explicat que a B¨¨lgica s'est¨¤ creixent un 25% anual per dos factors: ¡°Hem canviat el model, hem abaixat molt les despeses de participaci¨® per als comerciants¡±, ha explicat el fundador d'aquesta forma de pagament a B¨¨lgica, Walter Smets. A Girona hi ha 400 associats entre bars, restaurants, hotels i tot tipus de comer?os locals i un altre centenar entre Figueres i Olot. L'¨²ltim any s¡¯ha crescut entre un 10-15%. El 55% d'usuaris s¨®n dones i el 45% homes. El perfil principal, dona de m¨¦s de 40 anys i mestressa de casa que planifica les compres, ¨¦s el que gasta m¨¦s, en divendres i dissabte. Els homes, en diumenge.