¡°L¡¯art de la mentida ¨¦s un fenomen mundial¡±

Nuria Amat apareix a la portada d¡¯El sanatorio (ED Libros) mirant de cara al lector, davant del fam¨®s paisatge rom¨¤ntic de Caspar David Friedrich. ?s una imatge que resumeix el contingut d¡¯aquesta novel¡¤la, una cr¨ªtica dur¨ªssima, a vegades dif¨ªcil de digerir, al nacionalisme i al populisme. Amat destaca que ¨¦s una lectura que s¡¯adapta a la realitat de qualsevol societat, tot i que els paral¡¤lelismes amb el proc¨¦s independentista a Catalunya s¨®n expl¨ªcits. El sanatorio ¨¦s un di¨¤leg a dues bandes, amb intel¡¤lectuals que viuen el present reprimits i amb escriptors europeus universals com Thomas Bernhard, Robert Walser o Marguerite Duras.

¡°Tot el que escric, s¡¯acaba complint¡±. Posi¡¯m exemples d¡¯aix¨° que m¡¯acaba de dir.

Em sap greu parlar de mi mateixa tan b¨¦, per¨° s¨®n coses que han passat. Quan vaig comen?ar a escriure Todos somos Kafka, jo parlava amb escriptors com si fossin la meva fam¨ªlia. Alguns escriptors d¡¯aqu¨ª em van dir que com m¡¯atrevia a escollir escriptors com a personatges del meu llibre. Despr¨¦s s¡¯ha fet molt i no es deixa de fer. Jo vaig ser la primera a fer-ho, ho diu Anna Maria Moix al pr¨°leg de Viajar es muy dif¨ªcil. Estant en l¡¯estadi de la literatura, la literatura de la veritat, estant en l¡¯equip dels que creuen en l¡¯art de la literatura, potser no vens tant, per¨° saps m¨¦s del que creus que saps. Quan vaig escriure Reina de Am¨¦rica,l¡¯any 2000, en plena guerra de Col¨°mbia, sent el meu exmarit i la meva filla colombians, la gent deia ¡°com ha pogut venir la catalana a explicar-nos qu¨¨ passa aqu¨ª i qu¨¨ s¡¯ha acabat produint¡±. Fa 30 anys vaig escriure en la meva tesi doctoral, quan ning¨² parlava de cultura i noves tecnologies, que si la informaci¨® no es treballa b¨¦, m¨¦s que coneixement crearem desconeixement. La intimidad explica la hist¨°ria d¡¯una noia en primera persona que viu davant d¡¯un sanatori. Jo he viscut davant d¡¯un sanatori; amb quatre anys vaig veure com una dona va intentar su?cidar-se. Doncs la Universitat de Granada em va convidar per explicar com en sabia tant de la bogeria i de la vida en un sanatori, quan jo no he viscut mai en un sanatori. Stendhal diu que ¡°la novel¡¤la ¨¦s un mirall d¡¯un passeig per una llarga carretera¡±. Proust tamb¨¦ ho va repetir.

Quina ¨¦s la premonici¨® d¡¯El sanatorio?

Aquest llibre es veur¨¤ com una cr¨ªtica al que est¨¤ passant a Catalunya, Espanya, els Estats Units, Anglaterra... Hi ha una premonici¨®, perqu¨¨ jo sabia que el populisme guanyaria. T¨¦ una voluntat de cr¨ªtica, ¨¦s un llibre de resist¨¨ncia. Estic farta de mentides dels pol¨ªtics d¡¯avui. L¡¯art de la mentida ¨¦s un fenomen mundial. ?s el mirall d¡¯una realitat en qu¨¨ ens han ficat alguns pol¨ªtics per interessos creats m¨¦s enll¨¤ del sentit de la ra¨®. Ara mana l¡¯emoci¨®, el sentiment interessat. Els populismes d¡¯esquerres o de dretes s¨®n iguals, utilitzen les mateixes estrat¨¨gies, la mateixa demag¨°gia. Em sap greu perqu¨¨ no vull fer una entrevista pol¨ªtica, la novel¡¤la ¨¦s evident que t¨¦ contingut pol¨ªtic, per¨° ¨¦s un llibre social...

Per¨° el llibre ¨¦s molt pol¨ªtic. No nom¨¦s per la q¨¹esti¨® catalana, sin¨® que tamb¨¦ ho ¨¦s quan parla de l¡¯experi¨¨ncia vital de Thomas Bernhard o Franz Kafka.

S¨ª, no ho nego. Qu¨¨ fan els populismes als quals estem sotmesos? A Catalunya o a Madrid amb Podem. Tots els populismes s¨®n nacionalistes. Aix¨° ho vaig escriure a El sanatorio fa dos anys, aquesta ¨¦s la premonici¨®. Els populismes que estem patint aqu¨ª, i als Estats Units, al Regne Unit, a Fran?a, on, a m¨¦s, tenen l¡¯islamisme, que ¨¦s una altra manera d¡¯enganyar el pr¨°xim, divideix entre bons i dolents. ?s una trag¨¨dia; aix¨ª comencen les guerres. Estic vivint una situaci¨® amb la qual em sento inc¨°moda. Per cert, jo vaig ser de la primera Assemblea de Catalunya, als 20 anys lluitava contra Franco, vaig ser de les primeres a fer classes en catal¨¤, a l¡¯Escola de Bibliotec¨¤ries. Aix¨° no t¨¦ cap m¨¨rit per¨° ¨¦s perqu¨¨ vegis d¡¯on vinc.

Ho destaca perqu¨¨ t¨¦ la sensaci¨® que se la considera una tra?dora, com exposa el seu alter ego a El sanatorio?

El populisme divideix entre bons i dolents, ¡°aquests s¨®n tra?dors, inquisidors¡±. Jo estava escrivint un altre llibre per¨° se¡¯m va imposar aquest tema, perqu¨¨ l¡¯estava vivint. ?s aquesta atmosfera, l¡¯efecte sanatori, d¡¯un grup de persones que anomeno ¡°els callats¡± i que s¡¯han d¡¯amagar per reunir-se i parlar.

Vost¨¨ se sent marginada i oprimida com apareix a El sanatorio?Per exemple, diu la protagonista que ¡°me huele que vamos a morir de odio y de frustraci¨®n contra El sanatorio¡±.

La literatura ¨¦s aix¨°. Si no fos una novel¡¤la, si fos un dietari, no tindria la for?a que t¨¦ el llibre. Les mentides que patim aqu¨ª s¨®n les mateixes del Brexit o de Trump. Les pallassades del populisme.

Per qu¨¨ ¨¦s millor escriure aquesta ficci¨®, els di¨¤legs amb escriptors morts, que no pas un diari o un assaig?

Aix¨° que estem vivint fa 30 anys que passa. Jo fa 30 anys que escric contra l¡¯ultranacionalisme. Jo vaig tenir un pare que tenia la biblioteca m¨¦s important de traduccions al catal¨¤. Tinc dues lleng¨¹es i les defensar¨¦ fins a la mort, i no vull parlar com ells. La veu liter¨¤ria, diferent de la de l¡¯assaig o la dels meus articles, en qu¨¨ dic veritats com una casa de pag¨¨s. Amb la veu liter¨¤ria parlo de l¡¯amor, de l¡¯amistat... Aquest ¨¦s un llibre d¡¯idees en qu¨¨ els tres anys d¡¯escriptura han acabat en la situaci¨® en qu¨¨ van comen?ar. Si no fos ficci¨®, no hi hauria la m¨¤gia que hi pots llegir.

Com les p¨¤gines en qu¨¨ es reclou en un sanatori amb un amant que despr¨¦s morir¨¤ de sida, per llegir, escriure i fer l¡¯amor? O tots els su?cidis que hi apareixen? A El sanatorio hi ha molts su?cidis.

Quan escric, s¨®c una altra persona, ¨¦s un alter ego de mi.Aix¨° de l¡¯amant pot ser veritat o no. Amb Walser o Bernhard no hi he estat mai! Tot i que t¡¯he de dir que gaireb¨¦ tot el que surt ¨¦s veritat. Pel que fa als su?cidis, doncs els de les meves amigues s¨®n veritat i d¡¯altres surten d¡¯articles de premsa. Su?cidis de persones per no poder pagar la hipoteca. ?s una realitat que m¡¯ha superat. ?s un mirall del que he viscut jo. Perqu¨¨ jo tinc les antenes posades. Molts dels callats no tenen les antenes posades.

Per¨° al marge dels su?cidis causats per un desnonament o per una malaltia mental, al llibre apareixen su?cidis generats pel desencant d¡¯un moment social i pol¨ªtic. Com la cloenda amb el su?cidi de Stefan Zweig, d¡¯un home que no suporta que el seu m¨®n s¡¯enfonsi. Aix¨° est¨¤ passant?

A vegades el pensament su?cida ¨¦s pitjor que el su?cidi en si mateix. Potser per escriure aquest llibre m¡¯he salvat d¡¯aquests pensaments. Al llibre hi ha un di¨¤leg dins del sanatori i amb escriptors del passat. El llibre ¨¦s una cr¨ªtica al m¨®n que estem vivint, a la literatura enllaunada, al turisme de masses, ciutats on no es pot viure... ?s un reflex del que estem vivint les persones que creiem en la cultura, en la ci¨¨ncia. El pitjor que est¨¤ passant, per descomptat, ¨¦s el fet pol¨ªtic, que ens pot dur a qualsevol guerra; ho acaba de dir Manuel Valls [el primer ministre franc¨¨s].

Insisteixo: un su?cidi paradigm¨¤tic com el de Stefan Zweig, d¡¯un m¨®n que s¡¯acaba, es produeix avui?

Exactament, ¨¦s un m¨®n que se¡¯n va, el de la cultura. Quan es posen estrelles a la roba de les persones, o marques als llibres. O ¡°aquest ¨¦s bo o dolent, a aquest no li parleu, no li doneu premis¡±. Jo s¨®c una persona non grata al meu petit pa¨ªs. El m¨¦s important d¡¯aquest llibre ¨¦s que ¨¦s un llibre a favor de la cultura de la qual visc. Com pot ser que en un pa¨ªs, ara parlo de Catalunya per¨° ¨¦s un fenomen mundial, hi hagi un populisme que faci fora el pensament, la reflexi¨®, faci fora els llibres que relaten veritats. Per sort tota la premsa est¨¤ en contra dels populismes. Als Estats Units, i a Catalunya passa exactament el mateix, totes les ciutats voten Clinton, la dem¨°crata, i tot el m¨®n suburb¨¤, rural, vota l¡¯antidem¨°crata. Mai havia sentit un pol¨ªtic [Trump] dir tantes barbaritats, com les que hem sentit a Catalunya. Les mentides del seu populisme apareixen al llibre, i tothom entendr¨¤ de qui parlo, perqu¨¨ ¨¦s el que tinc a prop. Per¨° si hagu¨¦s estat als Estats Units, hauria fet el mateix.

Vost¨¨ parla d¡¯un fet global, per¨° El sanatorio ¨¦s eminentment urb¨¤. Per qu¨¨ no parla d¡¯aquest m¨®n rural que ara em cita?

?s que ara el m¨®n rural, el camp, ve a la ciutat a manifestar-se. ?s el que hem viscut. Recordo la manifestaci¨® de l¡¯11 de setembre del 2012, jo baixava al vespre per l¡¯autopista de Girona, i veia tota l¡¯autopista plena d¡¯autocars, tota l¡¯autopista.

L¡¯enfrontament de Bernhard amb la societat conservadora austr¨ªaca pot ser m¨¦s f¨¤cil de pair a la Catalunya actual. En canvi, els paral¡¤lelismes que estableix entre el proc¨¦s i la propaganda de Goebbels o la de Lenin s¨®n m¨¦s dif¨ªcil d¡¯acceptar. Hi est¨¤ d¡¯acord?

El populisme ¨¦s igual d¡¯adaptable, a la propaganda nazi o a la propaganda estalinista. No comparo els catalanistes amb aix¨°, dic que la manipulaci¨® que ens fan segueix la mateixa l¨°gica. ?s la gent que dirigeix la propaganda, aqu¨ª o als Estats Units. Cadasc¨² a la seva escala. Jo no dic que Catalunya sigui nazi. S¨®c molt sensible al llenguatge i capto les mentides molt r¨¤pid. El llenguatge que s¡¯utilitza en els sistemes populistes ¨¦s el llenguatge de la viol¨¨ncia psicol¨°gica, no el de la viol¨¨ncia f¨ªsica. ?s la viol¨¨ncia perversa. Com pot ser que hi hagu¨¦s un percentatge tan petit d¡¯independentisme aqu¨ª o al Regne Unit, i en tres anys s¡¯hagi quadruplicat? Perqu¨¨ les v¨ªctimes d¡¯aquesta viol¨¨ncia perversa reaccionen com davant del maltractador familiar. El maltractament psicol¨°gic ¨¦s igual o pitjor que el f¨ªsic perqu¨¨ dura m¨¦s; crea una depend¨¨ncia a la v¨ªctima. Es basa en l¡¯amor-odi. ¡°Et maltracto perqu¨¨ et faig creure que jo tinc ra¨® dient-te que s¨®c Luther King¡±, perqu¨¨ Artur Mas s¡¯ha comparat amb Luther King, o les coses que han dit Trump o Nigel Farage. Les dones de v¨ªctimes de maltractament psicol¨°gic neguen que siguin maltractades, perqu¨¨ ¨¦s com una droga.

El llibre vincula expl¨ªcitament el turisme de masses que hi ha a Barcelona amb el nacionalisme: ¡°La massa, teledirigida amb manipulaci¨® astuta, ha aconseguit el que de moment buscava. Tancar portes a altres visites que no siguin les pr¨°piament tur¨ªstiques, una multitud m¨¦s alegre, per¨° tamb¨¦ m¨¦s lleugera, senzilla i presa del circ urb¨¤ que els dirigents nacionalistes mouen com a artefactes de fira¡±. El turisme de masses no ¨¦s un fenomen global m¨¦s enll¨¤ de populismes o nacionalismes?

Qui sigui a Vene?uela dir¨¤ que aix¨° passa a Vene?uela, o qui sigui als Estats Units o Ven¨¨cia, dir¨¤ que ¨¦s Ven¨¨cia. ?s un sanatori que no t¨¦ nom. Per a tu, que ets d¡¯aqu¨ª, parlo de Catalunya. Potser perqu¨¨ ¨¦s el que tinc a prop, per¨° s¡¯entendr¨¤ segons on visqui l¡¯autor. Tot ¨¦s ficci¨®.

Abans m¡¯ha dit que gaireb¨¦ tot es basa en fets reals.

Perqu¨¨ jo escric del que s¨¦. Jules Verne va escriure de coses que no havia viscut, per¨° que sabia i que despr¨¦s es van acomplir. La literatura de Verne ¨¦s real.

M¡¯agradaria que m¡¯expliqu¨¦s aquesta frase: ¡°Acords tenebrosos dels caps del sanatori firmats-tapats amb pa?sos en guerra terrorista sanguin¨¤ria a favor de rebre amb els bra?os oberts, glorificar i aplaudir certs immigrants¡±.

?s una manera d¡¯aconseguir vots per part del populisme. ?s una ficci¨®.

Aix¨° a la realitat no s¡¯ha vist, doncs.

No, per¨° ho he llegit. Mira Fran?a. A Fran?a els ha sortit el tret per la culata. Van obrir les portes als immigrants, amb el motiu que es quedessin amb la seva llengua. Despr¨¦s ens diuen coses com que tots els salafistes s¨®n a Tarragona.

Aix¨° no ho diu tamb¨¦ el Front Nacional?

Jo estic a favor de la immigraci¨®, jo estic a favor de la cultura. Per¨° ¨¦s espant¨®s que s¡¯obrin les portes a la immigraci¨® perqu¨¨ votin el populisme, el del proc¨¦s o el que sigui.

Hi ha amics que surten al llibre i que semblen inspirats en personatges reals. L¡¯escriptora i editora Annuska ¨¦s Anna Maria Moix. Per qu¨¨ ¨¦s important Moix per al seu llibre?

Perqu¨¨ hav¨ªem parlat molt d¡¯aquest tema, del nacionalisme. De tot el que parlo aqu¨ª, no exactament, esclar, perqu¨¨ faig literatura, n¡¯hem parlat molt¨ªssim. M¡¯inspira molt i mai se l¡¯ha reconeguda perqu¨¨ ¨¦s una altra v¨ªctima d¡¯una cultura que s¡¯acaba, la cultura catalana que s¡¯escriu en castell¨¤. Tamb¨¦ afecta que fos dona. A Espanya, encara avui les escriptores que tenen un pensament propi, les ignoren. Jo he escrit un testament que vull que despr¨¦s de morta no facin res de mi a Catalunya, res, perqu¨¨ ho vull viva.

Per¨° en vida vost¨¨ ja ¨¦s una persona molt reconeguda.

De deb¨°, no tant. Jo s¨®c qui ha d¡¯editar llibres, i s¨¦ el que em costa. Jo no tinc cap columna en la premsa, ni tan sols un cop al mes. Mira la premsa a Espanya, tot s¨®n escriptors homes, i s¨®n els mateixos.

El llibre explica una detenci¨® que va patir a Vene?uela. ?s real?

L¡¯oposici¨® vene?olana em va convidar a una fira del llibre. Quan havia de marxar, a l¡¯aeroport de Caracas, primer un policia em va emp¨¨nyer i em va tirar a terra. Pensava que havia estat un accident. Per¨° despr¨¦s em van tancar en una sala, acusada de narcotr¨¤fic. Em van deixar tancada amb un gos d¡¯aquests perillosos. Durant una hora em van regirar una maleta petita que portava; el policia que em vigilava aguantava un ganivet damunt la taula on s¨¨iem. Estava conven?uda que m¡¯havien posat droga a la maleta; ho han fet amb altres. Per sort amb ni no ho van fer i vaig poder marxar.