La cara amable i m¨¦s catalanista del PP

Fidel col¡¤laborador d¡¯Al¨ªcia S¨¢nchez-Camacho i diputat en cinc legislatures, Mariano Rajoy ha confiat a Enric Millo, portaveu del grup popular al Parlament, la Delegaci¨® del Govern a Catalunya per recompondre la imatge de l¡¯Estat i combatre l¡¯independentisme des de l¡¯amabilitat. L¡¯operaci¨® est¨¤ destinada a buscar un acostament amb les institucions catalanes que s¡¯han sentit fustigades per la delegada fins ara, Llanos de Luna, que, des del 2011, ha presentat m¨¦s de 400 recursos contenciosos administratius contra ajuntaments perqu¨¨ havien pres decisions relacionades amb l¡¯independentisme.

Partidari del di¨¤leg, feia anys que Millo (Terrassa, 1960) advertia els alts dirigents del Govern ¡ªmoltes vegades clamant al desert¡ª de la magnitud del proc¨¦s secessionista i de la necessitat de fer gestos com millorar la inversi¨® en infraestructures o el finan?ament. El primer, sens dubte, ¨¦s el seu nomenament. Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa, designada per Rajoy per dirigir la denominada carpeta catalana, ha pensat en aquest home amable, de bon tracte, amb sentit de l¡¯humor per a la Delegaci¨® del Govern a Catalunya. Millo, malgrat l¡¯adscripci¨® pol¨ªtica que t¨¦, tendeix a destensar i, si cal, fins i tot somriu els diputats de la CUP en situacions d¡¯alta tensi¨®, com va passar el juny passat, quan els anticapitalistes van vetar els pressupostos catalans.

Casat ¡ªel 2012 es va sotmetre a una operaci¨® per donar un rony¨® a la seva dona, que tenia una malaltia renal¡ª i pare de tres fills ¡ªun dels quals ¨¦s casteller i una altra apareix en un llibre defensant el refer¨¨ndum independentista¡ª, Millo ¨¦s economista. Va ser l¡¯ide¨°leg del model de finan?ament singular per a Catalunya contra el qual van abominar els barons del PP. Va ser militant d¡¯Uni¨® Democr¨¤tica i delegat del Departament de Treball de la Generalitat entre el 1991 i el 1995. El jutge el va imputar per relaci¨® amb el cas Pallerols, de finan?ament irregular d¡¯Uni¨®, per¨° en va ser exculpat (no aix¨ª el partit).

Va ser diputat per CiU entre el 1995 i el 2003, i la seva mala relaci¨® amb Antoni Duran i Lleida va fer que marx¨¦s d¡¯Uni¨®, i poc despr¨¦s va ingressar, sota el guiatge de Josep Piqu¨¦, al PP, quan l¡¯exministre va voler fer a la formaci¨® un gir catalanista. Aquest trasp¨¤s ¨¦s un dels episodis m¨¦s foscos de la seva carrera: Joan Puigcerc¨®s, exdiputat d¡¯ERC, va revelar que Millo va voler entrar a la formaci¨® independentista, per¨° que ell mateix li ho va desaconsellar. El popular ho va negar de manera fulminant i va amena?ar amb accions legals.

Acostumat a resistir a Girona amb un partit que ¨¦s com un llogarret gal al mig d¡¯un imperi independentista ¡ªels escons del PP en aquesta prov¨ªncia sempre pengen d¡¯un fil¡ª, Millo havia quedat aparentment descol¡¤locat en el grup parlamentari despr¨¦s que Al¨ªcia S¨¢nchez-Camacho se n¡¯an¨¦s a Madrid. Fins i tot va arribar a circular la hip¨°tesi que seria candidat a les generals per anar al Congr¨¦s.

Pel seu tarann¨¤, dif¨ªcilment caur¨¤ en frases despectives com les que sol fer servir l¡¯actual l¨ªder del partit a Catalunya, Xavier Garc¨ªa Albiol ¡ª¡°l¡¯independentisme ¨¦s una forma de vag¨¤ncia¡±¡ª, ni tampoc no se¡¯l veur¨¤ mastegant xiclet a l¡¯esc¨® com altres persones de la direcci¨®. Per¨° ¨¦s un ferm defensor de la legalitat i considera un aut¨¨ntic disbarat el proc¨¦s secessionista. Ara falta veure fins a quin punt podr¨¤ destensar i quin camp de joc li marcaran.