Qu¨¨ passa amb el lloguer a Barcelona?

Els lloguers han pujat un 8% en sis mesos a Barcelona, segons les xifres oficials, i la mitjana ¨¦s de 774 euros. Han superat en un 15% la renda m¨¤xima del 2007, segons Idealista, que parla de 17,3 euros el metre quadrat (un pis de 70 metres val 1.211 euros). Els lloguers de menys de 500 euros s¨®n "pr¨¤cticament inexistents", advertia ahir el portal immobiliari. El que est¨¤ passant amb el mercat de lloguer a Barcelona?¨Con, xifres oficials a banda, ¨¦s dificil¨ªssim trobar res per menys de 800 euros i els preus no paren de pujar¨C no respon a una sola ra¨®. De fet ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia de la tempesta perfecta que s'ha desfermat per diversos motius.

El primer ¨¦s que hi ha m¨¦s demanda que oferta, i la llei del mercat no falla mai: els preus pugen. El segon, la pressi¨® del turisme, un fenomen que, com demostra un informe de l'Ajuntament, desvia pisos destinats a ve?ns cap als visitants, perqu¨¨ per als propietaris ¨¦s m¨¦s rendible. El tercer ¨¦s que la ciutat atreu professionals o estudiants estrangers disposats a pagar el que sigui, asseguren les fonts consultades. El quart, la recuperaci¨® de la crisi ha portat una nova pujada de preus dels pisos de compra, que en un de cada quatre casos compren inversors (el 84% a la Barceloneta). Per¨° ¨Cel cinqu¨¨¨C, el mercat laboral ¨¦s tan precari que per a la immensa majoria dels joves ¨¦s impossible comprar perqu¨¨ l'aixeta del cr¨¨dit s'ha obert, per¨° no pas per a ells.

El panorama ¨¦s tan negre que la PAH at¨¦n ¨²ltimament ve?ns que, tot i tenir feina, no poden pagar l'augment que els propietaris els demanen quan s'acaben els contractes i els han de renovar. O que Ciutat Vella, el barri m¨¦s pressionat pel turisme, perd ve?ns. Les administracions, primer l'Ajuntament que capitaneja Ada Colau, i despr¨¦s la Generalitat a remolc, estudien com limitar els preus del lloguer o aquest augment.

Per¨° sigui una cosa o l'altra, passaran mesos o fins i tot anys. Els lloguers s¨®n el 30% del parc d'habitatges i nom¨¦s un 1,5% s¨®n p¨²blics. Per aquest motiu tamb¨¦ han anunciat que promouran milers de pisos p¨²blics de lloguer, un parc que Colau vol augmentar en 8.000 pisos fins al 2020 amb totes les f¨®rmules possibles: construint, cedint solars a cooperatives perqu¨¨ aixequin pisos en r¨¨gim de cessi¨® d'¨²s, comprant pisos per llogar-los, convidant propietaris a cedir els seus habitatges pagant-ne la rehabilitaci¨®, buscant pisos buits¡­ i fins i tot amb f¨®rmules com convertir locals comercials en habitatge, fent remuntes en edificis que no han augmentat l'edificabilitat o creant una societat de capital mixt per fer lloguer.

Per¨°, i mentrestant? El secretari d'Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, admet que el que l'Administraci¨® pot fer ¡°¨¦s molt limitat en l'actual marc competencial¡±. D'una banda, considera que no estem davant d'una bombolla, sin¨® davant d'un problema d'oferta i demanda, amb efectes col¡¤laterals, com l'atractiu de Barcelona o l'impacte del turisme. ¡°Si Barcelona segueix estant de moda i volem tenir els millors investigadors o professionals, o que sigui un pol d'atracci¨® financer o d'altres empreses, tenim un problema¡±, admet. Tamb¨¦ apunta com a causa de la pujada del lloguer el fet que tamb¨¦ augmenti el preu dels pisos de compra o l'¨²ltima legislaci¨® del PP. ¡°Es va fer per als bancs o les persones que pensen en l'habitatge com a inversi¨®, com els grans tenidors¡±, diu Sala, que confia que la pujada no sigui ¡°infinita¡±, tot i que la vincula en part al comportament dels pisos de compra.

El regidor d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Maria Montaner,?s¨ª que creu que hi ha bombolla en el lloguer. I adverteix: ¡°Sabem que s'estendr¨¤ a altres municipis, com Badalona o l¡¯Hospitalet, a mesura que vagin augmentant els preus de lloguer¡±. A m¨¦s de la llei de l'oferta i la demanda, el regidor atribueix la pujada a la pres¨¨ncia a la ciutat de ¡°poblaci¨® jove i persones estrangeres amb m¨¦s recursos que es mouen en lloguers de luxe i han fet que es redu¨ªs l'oferta assequible¡±.

Tamb¨¦ al portal immobiliari Idealista atribueixen la pujada al ¡°desfasament que hi ha entre l'oferta d'habitatges en lloguer a la ciutat, que s'ha mantingut estable en els ¨²ltims mesos, i la demanda d'aquest tipus d'habitatges, que s'ha disparat en el mateix temps¡±. ¡°No hi ha una soluci¨® senzilla i a curt termini per a aquesta situaci¨®, tot i que en qualsevol cas caldr¨¤ augmentar el parc d'habitatges en lloguer de la ciutat construint habitatge social i posant en pr¨¤ctica pol¨ªtiques encaminades al fet que molts habitatges particulars entrin al mercat del lloguer mitjan?ant avantatges fiscals, seguretat de cobrament o altres est¨ªmuls per als propietaris¡±, apunten des de l'empresa.

La setmana passada, aquest portal i altres es van reunir amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb qui van coincidir en la falta d'oferta com a causa principal de les pujades. Els responsables del web asseguren que no poden incidir en els preus: ¡°Des d'Idealista no podem incidir ni en els preus que els anunciants posen lliurement, ni animar cap propietari a posar el seu habitatge al mercat del lloguer¡±.

Amb 47 anys d'ofici, el president del Col¡¤legi d'Agents de la Propietat Immobili¨¤ria de Barcelona (API), Joan Oll¨¦, explica que el saldo de pisos que entren al mercat del lloguer i els que en surten ¨¦s zero, mentre que la demanda augmenta. Cita tamb¨¦ el turisme com a element de pressi¨® i les estades temporals ¨Cd'uns mesos o anys¨C d'estudiants o professionals. La seva conclusi¨® ¨¦s que ens haurem d'acostumar al que suposa que Barcelona estigui en la primera divisi¨® de les ciutats del m¨®n.

¡°Assumir que si ens volem comparar amb altres ciutats, suposa canviar d'estatus, i assumir que no tothom pot viure a l'Eixample, Gr¨¤cia, les Corts o Ciutat Vella, no hi ha m¨¦s¡±, argumenta el veter¨¤ API: ¡°Haurem de parlar d'?rea Metropolitana, com a Par¨ªs o Londres, on la gent no es pot permetre viure al rovell de l'ou i haur¨¤ d'anar a viure a Terrassa, Sabadell, Rub¨ª, Sant Boi o Vic¡±. ¡°La qualitat de vida ¨¦s incre?blement millor i els preus s¨®n baixos, el problema ¨¦s que no tenim mitjans de transport r¨¤pids¡±, lamenta.

Oll¨¦ assegura que per al seu ofici que els preus pugin no ¨¦s necess¨¤riament positiu: ¡°Si el mercat es comprimeix, tot i que pugin els preus, tenim menys mercat i m¨¦s angoixat¡±. I respecte a la intenci¨® de fixar preus de refer¨¨ncia des de l'Administraci¨®, recela, i assegura que l'Incas¨°l, on es dipositen les fiances, ja sap com ¨¦s el mercat.