El Trump que porto a dins

El ploriqueig i els escarafalls perqu¨¨ ha guanyat Trump s¨®n pesats, s¨ª, per¨° el pitjor ¨¦s que despr¨¦s de llegir desenes d¡¯an¨¤lisis sobre els comicis no he trobat ni una assumpci¨® de responsabilitat per part de ning¨². La premsa nord-americana, que est¨¤ encantada d¡¯haver-se conegut, va omplint p¨¤gines amb articles que la descriuen molt millor que a Trump. Parlen de postveritat i de coses tan rares com Kardashianized authoritarianism, que seria la berlusconitzaci¨® de la pol¨ªtica americana.

Canviaria mil metres quadrats d¡¯articles per un breu de mea culpa, per¨° la culpa ¨¦s negra i no la vol ning¨². Perqu¨¨, abans de marcar dist¨¤ncies amb Trump, no seria honest i desitjable mesurar les que ens separen d¡¯ell? Potser ¨¦s que no n¡¯hi ha tantes, pot ser que no siguin tan grans. Si hi insistim tant, no deu ser que hi ha alguna cosa que ens hi uneix de manera irremeiable? Quina part de Trump compartim del magnat vulgar, prepotent i racista?

De fet, el nou president ¨¦s una mica de tots nosaltres. ¡°Podria disparar a la Cinquena Avinguda i no perdre cap vot¡±, va dir. Crec que si hagu¨¦s canviat la Cinquena Avinguda de Nova York per l¡¯¨²ltim poblet de Kansas hauria passat el mateix, ja que al cap i a la fi, no ha guanyat Trump, ¨¦s el sistema el que guanya a trav¨¦s seu. Trump ¨¦s la celebraci¨® del triomf d¡¯un sistema en el qual tots vam acabar participant, una forma d¡¯organitzaci¨® del poder amb una circumfer¨¨ncia que ¨¦s a tot arreu i un centre que no ¨¦s enlloc.

Se m¡¯acudeixen pocs s¨ªmbols m¨¦s adequats per al triomf del capitalisme que la vict¨°ria de Trump, amb un curr¨ªculum que respon de manera precisa i exacta al tipus de valors que han anat a l¡¯al?a durant les ¨²ltimes d¨¨cades. Negocis t¨¨rbols, universitats fraudulentes i tota mena d¡¯activitats que el capitalisme salvatge pot beneir. El capital es vota a si mateix i guanya, per¨° no ens escandalitzem: aqu¨ª es van salvar els bancs i ni tan sols la premsa en pot parlar amb llibertat. Postveritat, diuen¡­ Si no guanya un Trump ¨¦s perqu¨¨ no cal.

D¡¯altra banda, em sembla que hem estat educats en dosis de classisme, masclisme i racisme prou altes per no haver de tractar Trump com un estrany. Els articles que expel¡¤lien alguns think tank patris abans de la crisi eren neoliberalisme de Barea i Rato, de nou-ric o de Curro Jim¨¦nez. Almenys Trump ¨¦s ric de tota la vida.

Els seus votants ens seran la mar d¡¯¨²tils. Es convertiran en el nostre dolent preferit. Recordarem com els alumnes blancs d¡¯un institut cridaven als seus companys d¡¯aula, llatins, ¡°Constru?m el mur, constru?m el mur!¡±, per¨° oblidarem que Zapatero va fer el mateix a Melilla. Del masclisme, les xifres de viol¨¨ncia de g¨¨nere parlen per si soles, de desigualtat salarial o la quantitat d¡¯impl¨ªcits que portem a dins, trigarem tota la vida a treure¡¯ns aquesta brut¨ªcia.

Lli?ons als votants de Trump, poques, i menys si les hem de llegir provinents de la il¡¤lustrada esquerra europea. De l¡¯americana, tampoc. L¡¯alcalde de Chicago va assegurar en un discurs molt bonic que la immigraci¨® es podia sentir segura a la ciutat. No dic que no calgu¨¦s, per¨° en una ciutat amb un ter? de llatins i un ter? d¡¯afroamericans, sorpr¨¨n la proporci¨® baix¨ªssima d¡¯aquestes comunitats a les universitats de l¡¯estat. Va dir segurs, no estem parlant de la igualtat d¡¯oportunitats, suposo que el que volia dir era que no hi hauria batudes per deportar-los. Val m¨¦s aix¨° que res.

Obama va humiliar p¨²blicament Trump una vegada, despr¨¦s que el magnat s¡¯acarniss¨¦s amb el seu origen i religi¨®, i va ensenyar en un sopar com podia ser la Casa Blanca si Trump fos president. Una vulgaritat, per descomptat, un c¨²mul de luxe innecessari. Diuen que aqu¨ª va comen?ar tot i t¨¦ certs aspectes de credibilitat. Hi ha certa just¨ªcia po¨¨tica en tot aix¨°, en la r¨¤bia que senten molts votants que s¡¯han sentit abandonats pels qui no haurien d¡¯haver-ho fet mai, els dem¨°crates, la part contractant que ha perm¨¨s que s¡¯engendressin monstres econ¨°mics com Trump o Lehman Brothers. Aix¨° tamb¨¦ ¨¦s una humiliaci¨®. La premsa nord-americana tampoc no ho voldr¨¤ recon¨¨ixer, per¨° porta un Trump a dins.

No m¡¯estranya que Henry Kissinger hagi declarat que ¨¦s el president m¨¦s genu¨ª que ha vist. No hi puc estar m¨¦s d¡¯acord.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.