Les principals novetats de la nova gram¨¤tica catalana (II)

Qui esperi grans novetats pel que fa a l¡¯admissi¨® de noves formes i estructures ling¨¹¨ªstiques s¡¯endur¨¤ una decepci¨®. O no. Perqu¨¨ el que destaca de la GIEC ¨¦s la manera com la descripci¨® de la llengua es modula a trav¨¦s d¡¯orientacions i no pas de prescripcions expl¨ªcites, en tant que s¡¯hi ometen sistem¨¤ticament els mots correcte i incorrecte i queda per a l¡¯usuari la decisi¨® d¡¯emprar o no aquestes admissions. Alguns exemples:

?Perb¨¦ que la GIEC apunta que la locuci¨® a nivell de ¡°s¡¯utilitza col¡¤loquialment amb valors figurats¡±, de seguida ens apunta les alternatives, que ¡°resulten m¨¦s adequades¡±. En lloc, doncs, de dir a nivell musical, se¡¯ns aconsella emprar pel que fa a la m¨²sica o musicalment parlant.

?S¡¯admet la locuci¨® per delimitar el tema sobre el qual es parla, fins ara bandejada, com una variant de respecte a o respecte de sense complement expl¨ªcit: Els hem donat bibliografia al respecte (la f¨®rmula solia substituir-se per sobre la q¨¹esti¨® i equivalents).

La GIEC sembla donar prefer¨¨ncia a la forma en plural, en entendre que es tracta d¡¯un compost de dos adjectius i, per tant, amb flexi¨® de g¨¨nere i nombre. Tot i aix¨°, interpreta el cas de blaugrana com vacil¡¤lant (seguidors blaugranes, seguidors blaugrana) perqu¨¨ ¡°la forma invariable t¨¦ m¨¦s tradici¨®¡±.

Es resol finalment la vacil¡¤laci¨® entre com i com a, en casos com S¡¯estimen com germans (hi ha una comparaci¨®, en qu¨¨ s¡¯estimen com germans per¨° no ho s¨®n) i S¡¯estimen com a germans (s¨®n germans i s¡¯estimen com s¡¯estimen els germans). La GIEC, per¨°, obre la possibilitat d¡¯emprar com a en l¡¯¨²s comparatiu i sense determinant a causa de la seva vitalitat en alguns parlars (bale¨¤ric i dialectes occidentals), tot i que ¡°s¡¯usa d¡¯una manera m¨¦s vacil¡¤lant o s¨®n desconegudes en catal¨¤ central i septentrional¡±.

?S¡¯admeten totes dues locucions, un cop lexicalitzades a partir del mascul¨ª. Fins ara, en tant que participis, les f¨®rmules a partir de degut i donat eren acceptades mentre concordessin amb un antecedent (Va ser un accident degut a la pluja); ara es pot introduir una construcci¨® causal sense l¡¯antecedent expl¨ªcit (Degut a la pluja es va suspendre el partit).

El t¨°pic que el complement directe, en catal¨¤, no porta mai la preposici¨® a ja era q¨¹estionat amb una casu¨ªstica abundant, per¨° ara s¡¯ha sistematitzat: amb un pronom (No he vist a ning¨²); quan el complement est¨¤ fora de lloc (A la Maria la veig sovint); quan segueix un subjecte postverbal (L¡¯aconsella com un pare al seu fill); per simetria amb un complement precedent (Us esperen a tu i al teu fill).

S¡¯admet l¡¯anteposici¨® de l¡¯adverbi de negaci¨® i l¡¯opcionalitat d¡¯ometre el no, en casos com Ning¨² (no) podr¨¤ afirmar el contrari. Ara b¨¦, en lletra petita la GIEC afegeix que ¡°¨¦s poc freq¨¹ent l¡¯anteposici¨® de gens o mai¡±, cosa que convertiria una frase com Mai (no) caminar¨¤s sol en una possibilitat remota.

S¡¯inclou a la GIEC a formulaci¨® de les hores i les seves fraccions per mitj¨¤ de l¡¯escreix afegit a l¡¯hora complerta fins a la mitja (les sis i quart) i de la resta de l¡¯hora seg¨¹ent (les cinc menys quart), per b¨¦ que circumscrita als parlars bale¨¤ric i valenci¨¤.