Aquell dia de juny

La meva infantesa es va acabar... amb els primers trets. Un nen va continuar vivint dins meu, per dir-ho d¡¯alguna manera, per¨° a m¨¦s ja hi havia una altra persona...¡±. ¡°Per¨° de deb¨° ¨¦rem nens? Amb deu i onze anys tots ¨¦rem ja homes i dones...¡±. ¡°He vist coses que no s¡¯haurien de veure... que un home no hauria de veure. I, a m¨¦s, jo era un nen¡±... El centenar de testimonis que Svetlana Aleksi¨¦vitx (1948) va recollir entre 1978 i 2004 i que aplega a ?ltims testimonis, llibre de 2013, constitueixen un impressionant retrat de l¡¯impacte de la guerra sobre les persones m¨¦s vulnerables: els infants.

La situaci¨® estrat¨¨gica de la rep¨²blica sovi¨¨tica de Bielor¨²ssia, fronterera amb Pol¨°nia i travessada per l¡¯¨²nica carretera asfaltada que, en l¨ªnia recta, portava a Moscou, va fer que fos el primer i obligat pas de l¡¯ex¨¨rcit de Hitler quan va comen?ar la invasi¨® de l¡¯URSS, el juny de 1941. Per aix¨° un dels records compartits per molts dels nens de la guerra entrevistats per Aleksi¨¦vitx ¨¦s que es trobaven de col¨°nies, gaudint del principi de l¡¯estiu, quan el cel va comen?ar a omplir-se d¡¯avions i els soldats alemanys van irrompre i van trastornar definitivament les seves vides.

Com els altres llibres de la guanyadora del Nobel de Literatura de l¡¯any passat, ?ltims testimonis est¨¤ constru?t enfilant els relats de les persones entrevistades, per¨° aqu¨ª el mosaic de veus se¡¯ns mostra m¨¦s nu que mai, ja que Aleksi¨¦vitx no interv¨¦ en cap moment i es limita a encap?alar el llibre amb dues citacions i a indicar el nom de cada testimoni, l¡¯edat que tenia en comen?ar la guerra i l¡¯ofici actual. El resultat ¨¦s torbador i emocionant alhora. Els relats, sovint breus, reporten tota mena de situacions, experi¨¨ncies i sentiments, de vegades explicats amb molt de detall, com si els records haguessin quedat gravats indeleblement. D¡¯altres, en canvi, s¨®n com petites foguerades sorgides de la mem¨°ria incerta i boirosa dels primers anys de vida. Hi ha qui ho recorda tot, qui no vol recordar, qui ha provat d¡¯esborrar el malson de la guerra. Tamb¨¦ es confonen els records viscuts amb aquells que, a causa de l¡¯edat, poden ser m¨¦s aviat impressions de segona m¨¤, i els testimonis de vegades dubten o temen no ser creguts.

Som davant un m¨®n trastocat: nens que aprenen a comptar comptant bombes, gossos que ploren, galls que deixen de cantar quan senten trets i gallines que obeeixen quan se les fa callar perqu¨¨ s¡¯acosten els alemanys. Privades d¡¯infantesa, les persones que parlen aqu¨ª drecen una terrible galeria de la mis¨¨ria de la guerra, amb la desmesurada inhumanitat que la caracteritza, per¨° revelen tamb¨¦ la capacitat de treure les millors virtuts en situacions extremes: de la barbaritat ves¨¤nica i la brutalitat masculina (¡°Em fan por els homes... des dels temps de la guerra¡±) a la solidaritat i l¡¯heroisme; de la crueltat dels nazis (segrestaven nens per extreure¡¯ls sang per fer transfusions als soldats ferits) i la tra?doria dels polizei col¡¤laboracionistes a la valerosa lluita dels partisans, que mimen els nens, sovint orfes, i els organitzen escoles al bosc amb mitjans rudimentaris (feien tinta amb remolatxa). Llegim contenint l¡¯al¨¨ davant el v¨ªvid retrat de la lletra menuda de la guerra, vista pels ulls dels infants bielorussos, que van passar de mirar embadalits el foc de les fogueres, com han fet tots els nens del m¨®n, a veure cremar casa seva. S¨®n les mem¨°ries col¡¤lectives d¡¯una infantesa escap?ada, d¡¯on desapareixen bruscament els colors, convertits en gris, o fins i tot en el negre de la terra i les cases cremades.

Quan fa poques setmanes es va discutir la conveni¨¨ncia de la concessi¨® del Nobel a Bob Dylan, en un diari barcelon¨ª se citaven com a antecedents ¡°pol¨¨mics¡± els premis a ¡°l¡¯actor¡± Dario Fo i a ¡°l¡¯entrevistadora¡± Aleksi¨¦vitx. Quina simplificaci¨®! El fresc hist¨°ric sobre l¡¯URSS que l¡¯autora ha constru?t amb els seus llibres, que Raig Verd est¨¤ publicant en les acurades traduccions de Marta Reb¨®n, acompanyades d¡¯oportunes notes i ep¨ªlegs, ¨¦s un dels grans monuments literaris del segle XXI. Un clam valu¨®s i imprescindible, que apel¡¤la al nostre incert present: una de les veus del llibre diu que, des de la guerra, no suporta la mirada de la gent que passa gana, i que ara l¡¯ha tornat a veure en els refugiats que surten a la televisi¨®. ?ltims testimonis mereix ser un dels grans llibres de la temporada i fora bo que el fessin llegir al Batxillerat.