Palma de Mallorca es diu nom¨¦s Palma

Quan s¡¯arriba a Mallorca amb avi¨®, el primer que es veu que se surt de l'aeroport ¨¦s unes lletres negres que fan saber al visitant que es troba a Palma de Mallorca. No obstant aix¨°, en agafar el cotxe cap a la capital de l¡¯illa, tots els cartells indiquen, ara amb encert, quina ¨¦s la direcci¨® cap a Palma. Nom¨¦s Palma i sense Mallorca. I aquesta ¨¦s la dicotomia en una ciutat que per a molts t¨¦ un nom simple i que d¡¯altres necessiten vestir amb un cognom.

M¨¢s informaci¨®n

¡°El biling¨¹isme ha de ser una realitat a fer desapar¨¨ixer¡±

Balears no vol retardar els rellotges

Aquest dimarts el Parlament balear ha culminat els tr¨¤mits per canviar la normativa auton¨°mica i que la ciutat m¨¦s gran de les Balears canvi? de nom per tercera vegada en deu anys, en un vaiv¨¦ que sembla interminable depenent del color de qui governa. El 2006, l'alcaldessa socialista Aina Calvo va impulsar el canvi de nomenclatura de la ciutat en la Llei de Capitalitat, que recollia la denominaci¨® Palma de Mallorca. L'objectiu era adaptar-la a l¡¯Estatut d¡¯Autonomia perqu¨¨ pass¨¦s a ser simplement Palma.

Aix¨° va canviar quatre anys despr¨¦s amb l'arribada al poder del PP, ja que l'alcalde, Mateu Isern, va impulsar un nou canvi de nom, amb l'objectiu d'aconseguir "una millor identificaci¨® de la ciutat" a la resta del pa¨ªs i evitar confusions amb altres urbs de nom similar. Una iniciativa que va xocar frontalment amb un sector nacionalista, d'esquerres i amb sectors culturals autonomistes que rebutjaven posar cognom a la ciutat, en considerar-ho una denominaci¨® centralista, provincial i sense justificaci¨® hist¨°rica.

L'historiador Ramon Rossell¨® explica que el primer nom de la ciutat el van crear els romans, que la van anomenar Palma cap al 123 abans de Crist. La nomenclatura va canviar despr¨¦s de la conquesta musulmana, quan va passar a dir-se Madina Maiurqa, i, posteriorment, Ciutat de Mallorca, despr¨¦s de la conquesta de Jaume I. Llavors, a principis de segle XVIII, es va recuperar de nou el nom rom¨¤ de Palma, que es va convertir en la denominaci¨® utilitzada durant m¨¦s temps.

Amb l'arribada del pacte progressista, el govern municipal del PSOE, Mes i Podem va impulsar el retorn de la nomenclatura original. "El nom de la ciutat no ¨¦s el que els altres ens posen des de fora, sin¨® el que reconeixem com a propi les persones que hi vivim", defensa l'alcalde, Jos¨¦ Hila. Un debat que per al ciutad¨¤ de peu de carrer mai ha estat debat. Els habitants de la capital no s¡¯hi refereixen amb el cognom i ells s¡¯anomenen palmesans. Per als residents de la resta de la illa, Palma ¨¦s simplement Palma o Ciutat.

La confusi¨® en ocasions arriba pel que ve de fora, que de vegades no distingeix entre el nom de la illa, Mallorca, i la seva urbs principal, Palma. Prova d'aix¨° van ser els molts escarafalls que va provocar fa uns mesos el comentari de l¡¯exalcaldessa de Val¨¨ncia Rita Barber¨¢, que, durant la seva declaraci¨® en el judici pel cas N¨®os i per explicar els esdeveniments organitzats per I?aki Urdangarin, es va referir a Palma com "una illa adorable".

Aquest tipus d'equ¨ªvoc ¨¦s un dels motius pels quals el PP va impulsar el cognom de la ciutat. El diputat ?lvaro Gij¨®n explica que la discussi¨® no est¨¤ en el nom que s'utilitza de muralles endins, sin¨® en el terme que es promociona a l'exterior. "Hi ha una confusi¨® tremenda, a Alemanya no es pot vendre Palma com a destinaci¨®, ¨¦s impossible". "La gent a dins ja sap com es diu la ciutat. La q¨¹esti¨® ¨¦s ser pr¨¤ctics, vivim del turisme", afirma Gij¨®n, que ha advertit que si el PP torna a governar portaran de nou el tema a la Cambra auton¨°mica.

Uns arguments que xoquen amb els del ling¨¹ista i professor de la Universitat de les Illes Gabriel Bibiloni, que considera que el terme Palma de Mallorca "respon a la din¨¤mica d'un Estat centralista". Aquesta denominaci¨®, diu, va apar¨¨ixer al segle XIX de manera "oficiosa" i amb el pas del temps es va anar fent oficial, en un ¨²s a l'exterior de les Balears. Per a ell, la perspectiva ling¨¹¨ªstica del nom ¨¦s clara. "La gent diu Palma, la ciutat es diu Palma".