Amb Mendoza va arribar la modernitat

Si la mort de Franco va ser el tret de sortida de la democr¨¤cia a Espanya, el seu equivalent literari, fet que obriria les portes a una innovadora manera de narrar destinada a un nou mercat, a una nova societat naixent, seria, a l¡¯abril del 1975, l¡¯aparici¨® de La verdad sobre el caso Savolta, d¡¯un llavors ignot Eduardo Mendoza. Aquesta ¡°inauguraci¨® d¡¯una nova etapa de la narrativa espanyola en la qual es va retornar al lector el gaudi pel relat i l¡¯inter¨¨s per la hist¨°ria que explica¡± ¨¦s el que va recon¨¨ixer ahir el jurat del Premi Cervantes per concedir el guard¨®, dotat amb 125.000 euros, a l¡¯escriptor barcelon¨ª.

La decisi¨® va enxampar l¡¯homenatjat a Londres, on passa des de fa un temps gran part de l¡¯any, ciutat que Mendoza (Barcelona, 1943) coneix b¨¦ perqu¨¨ el 1966 hi va estudiar Sociologia, despr¨¦s d¡¯haver-se llicenciat en Dret, una carrera que nom¨¦s exerciria durant sis anys en l¡¯assessoria jur¨ªdica d¡¯un banc per saltar, despr¨¦s, a traductor per l¡¯ONU a Nova York. Per¨° probablement en aquesta tasca burocr¨¤tica, juntament amb el fet de ser fill d¡¯un fiscal seri¨®s i haver estudiat en tres col¡¤legis religiosos (¨¨poques en les quals ja es recorda ¡°emplenant papers amb hist¨°ries que m¡¯inventava¡±), es forjaria aquest escepticisme i aquesta ironia tan marca de la casa en l¡¯¨¤mbit personal com en el literari: ¡°En el deixant de la millor tradici¨® cervantina, posseeix una llengua liter¨¤ria plena de subtileses i ironia¡±, va voler remarcar tamb¨¦ ahir el jurat.

De tot aix¨° est¨¤ impregnada La verdad sobre el caso Savolta, la seva gran obra juntament amb un dels millors exemples de Barcelona com a g¨¨nere literari: La ciudad de los prodigios (1986). Ambdues comparteixen la marca Mendoza: un punt de suspens i una narraci¨® amena, llegible, repuntada per cert realisme documental. Aix¨° fruit d¡¯una ductilitat liter¨¤ria que li ha perm¨¨s tant pujar a aquests palaus de l¡¯alta literatura com descendir a les cabanyes de la narrativa humor¨ªstica i popular, com reflecteix el popular¨ªssim Sin noticias de Gurb (1991, publicat inicialment per lliuraments en aquest diari).

La verdad¡­ ja va rebre el Premi de la Cr¨ªtica, que ressaltava aquest particular puzle fet de novel¡¤la c¨°mica i tr¨¤gica, ir¨°nica i social, que superava l¡¯asfixiant realisme imperant en la novel¡¤la espanyola i els jocs neovanguardistes. D¡¯alguna manera, marcava el pas d¡¯all¨° que hauria d¡¯arribar, una traject¨°ria narrativa que avui comptabilitza una quinzena de novel¡¤les (¡°Tinc un ritme molt lent d¡¯escriptura¡±, admet) i un tard¨¤, per¨° molt elaborat, llibre de relats que va romandre anys als calaixos de qui li agrada madurar prou b¨¦ els seus textos, contr¨¤riament al que admet en p¨²blic: Tres vidas de santos (2009).

Mendoza, aix¨ª prove?t, va seguir caminant per un cam¨ª que va donar, entre altres, t¨ªtols com El misterio de la cripta embrujada (1979) o El laberinto de las aceitunas (1982), par¨°dies del g¨¨nere criminal que prosseguiria sempre amb molt ¨¨xit de lectors a La aventura del tocador de se?oras (2001). Aquest impuls c¨°mic o burlesc va quedar despr¨¦s m¨¦s matisat en novel¡¤les posteriors com La isla inaudita (1989) i El a?o del diluvio (1992), on guanya for?a la mirada d¡¯un dels seus escriptors favorits, P¨ªo Baroja. Algun punt melodram¨¤tic, preguntar-se pel sentit de la vida i aquesta mirada dels seus personatges des d¡¯un punt descregut i com si ho observessin tot des de fora (una mica com l¡¯autor) pot ratificar-se a Ri?a de gatos. Madrid 1936 (2010), que, si b¨¦ abordava la Guerra Civil, no es refor?ava en la c¨¤rrega pol¨ªtica o la cr¨ªtica sociopol¨ªtica, fet que Mendoza nom¨¦s ha fet clarament a Mauricio o las elecciones primarias (2006). En qualsevol cas, amb Ri?a de gatos. Madrid 1936 va guanyar el Premi Planeta, i tancava aix¨ª, 35 anys despr¨¦s, un cercle literari i vital en fer-se amb el guard¨® d¡¯una editorial que va ajudar tamb¨¦ a trencar, com ell, la narrativa predemocr¨¤tica. Una bibliografia llorejada amb 11 guardons, entre ells el Ciutat de Barcelona (1986), o el de millor llibre estranger de Par¨ªs el 1998 (per Una comedia ligera, del 1996).

Amb aquest sarr¨® d¡¯un estil molt directe, Mendoza ha anat creuant g¨¨neres, fins i tot l¡¯assag¨ªstic, que va comen?ar el 1986 amb un delicat retrat de Nova York, al qual va seguir un altre juntament amb la seva germana Cristina, especialista en art (La Barcelona modernista, 1989); i, esclar, un estudi del seu admirat mestre literari: Baroja, la contradicci¨®n (2001). M¨¦s vinculat a l¡¯¨¤mbit personal hi ha les espor¨¤diques per¨° notables incursions al teatre, Restauraci¨® (1990) i Gl¨°ria (1991), g¨¨nere en el qual es va introduir encara m¨¦s a partir de la seva relaci¨® sentimental amb l¡¯actriu Rosa Novell, la seva parella fins a la seva defunci¨® el 2015. Fins i tot posseeix una experi¨¨ncia notable com a actor, com va demostrar el febrer passat quan va representar un aplaudit mon¨°leg. Sempre les ha escrit originalment en catal¨¤: ¡°En el meu cas el teatre ¨¦s m¨¦s de tradici¨® oral, l¡¯he escoltat sempre en catal¨¤ i aix¨ª em surt escriure-ho¡±, explicava l¡¯autor el 2013, quan va ser el primer escriptor catal¨¤ en llengua castellana al qual es distingia amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat. Mendoza, no ¨¦s gaire de capelletes liter¨¤ries (si b¨¦ era assidu de tracte amb F¨¦lix de Az¨²a, Juan Mars¨¦, Javier Cercas o Joan de Sagarra, entre altres), ha volgut mantenir-se al marge de pol¨¨miques ling¨¹¨ªstiques: aix¨ª, si b¨¦ no va assistir el 2007 a la Fira de Llibre de Frankfurt en qu¨¨ es va convidar la cultura catalana per la pol¨¨mica sobre el tracte als autors catalans d¡¯expressi¨® en castell¨¤, s¨ª que va acudir a l¡¯abril del 2013 al Sal¨® del Llibre de Par¨ªs, convidat per la Generalitat.

¡°El lector catal¨¤ es fa seva una narrativa sense limitaci¨® de fronteres ling¨¹¨ªstiques, est¨¤ molt per sobre d¡¯aquestes divisions de catal¨¤ i castell¨¤¡±, va dir llavors a aquest diari. La bona literatura i el bon lector, de qualsevol lloc, no hi ent¨¦n de segons qu¨¨, com es va demostrar aquell abril del 1975.