¡°El sector editorial en catal¨¤ no ha sabut crear lectors¡±

A Edicions del Periscopi passen coses pr¨°pies de quan s¡¯ha travessat el mirall d¡¯Al¨ªcia: el mateix editor i fundador, Aniol Rafel (Barcelona, 1977) obre la porta del despatx perqu¨¨ nom¨¦s s¨®n dos; els seus inconfusibles llibres trenquen el sacrilegi del text a la portada i hi incorporen el que s¡¯acostuma a dir a les contracobertes, a banda que des d¡¯octubre del 2012, quan el va crear, el segell porta avui m¨¦s reimpressions (31) que t¨ªtols publicats (29), on hi ha, per primer cop en catal¨¤, autors com David Foster Wallace o Gon?alo Tavares... Encara m¨¦s: una de les persones a qui Rafel obre la porta ¨¦s Laura Huerga, editora de Raig Verd, en principi, competidora... Per¨° ¨¦s que s¡¯ha deixat les claus: els segells comparteixen espai. La seva tasca ha estat reconeguda per la Cambra del Llibre de Catalunya, que el dia 19 li atorgar¨¤ el 21¨¨ Memorial Fernando Lara.

Pregunta. Curi¨®s: la potencial compet¨¨ncia a dins de casa...

Avui els autors poden llegir traduccions que potser canviaran la literatura catalana

Resposta. Ens veiem m¨¦s com a c¨°mplices que com a competidors: d¡¯una banda, abaratim costos en compartir despeses comunes; de l¡¯altra, tots dos busquem una xarxa de lectors a qui els interessin els bons llibres: poden llegir Raig Verd i, despr¨¦s, saltar a un llibre nostre.

P. Totes dues s¨®n paradigma d¡¯aquesta eclosi¨® d¡¯editorials petites. Com s¡¯explica el fenomen?

R. Aix¨° va passar al m¨®n anglosax¨®, s¡¯ha repetit en castell¨¤ i ara s¡¯ha replicat en catal¨¤: la concentraci¨® editorial cada cop ¨¦s m¨¦s gran i els cal assegurar una part cada cop m¨¦s grossa del mercat; aix¨° fa que certa literatura quedi ¨°rfena; ells necessiten vendes de 5.000 o 10.000 exemplars; nosaltres, amb estructures m¨¦s petites, amb 1.000 els n¨²meros ens surten; aix¨° ens permet fer una literatura m¨¦s arriscada. A priori no ¨¦s tan comercial, per¨° el repte, i moltes vegades la sorpresa, ¨¦s que hi ha una massa cr¨ªtica de lectors per a aquests llibres.

P. Va ser llibreter abans, no? Qu¨¨ li ha aportat com a editor?

R. Ho vaig ser prop d¡¯un any, a Alta?r. M¡¯ha perm¨¨s, com pocs llocs, entendre l¡¯altra banda del llibre, i llavors veus la necessitat d¡¯acompanyar-lo fins al final, no pas fer-lo i ja est¨¤, i despr¨¦s el seg¨¹ent... I sobretot, per a mi, formular-me una pregunta cabdal quan vull fer un llibre: ¡°Per qu¨¨ ha de tenir un espai a la taula de novetats?¡± Si no ho puc respondre, no val la pena publicar-lo.

P. Pot citar tres llibres que expliquin la seva editorial?

R. Un seria ?nima, de Wajdi Mouawad, un autor no especialment conegut, tret d¡¯Incendis, potser. ?s un d¡¯aquells textos que creiem que reuneix qualitat amb aquella capacitat de sacsejar-te, de transformar-te... I no hi era en catal¨¤: si no l¡¯hagu¨¦ssim fet nosaltres segurament ning¨² l¡¯hauria fet. Un altre exemple ¨¦s l¡¯Antologia de contes, de David Foster Wallace: no hi havia res d¡¯ell en catal¨¤... Si un autor del seu nivell no te r¨¦s en la nostra llengua, vol dir que hi ha molt per descobrir en catal¨¤ i aquesta ¨¦s una mica la nostra funci¨® i objectiu.

Rebem 400 originals a l¡¯any; molts no s¨®n per a nosaltres i d¡¯altres, no cal ni editar-los

P. Com s¡¯expliquen llacunes editorials d¡¯aquest gruix?

R. Perqu¨¨ ha faltat confian?a en el p¨²blic lector catal¨¤, creient que no en vendrien prou perqu¨¨, o ja hi eren en castell¨¤, o seria minoritari; la prova del contrari ¨¦s que nosaltres ja hem publicat tres t¨ªtols de Foster Wallace i del primer al segon vam incrementar les vendes un 50%, i del segon al tercer, un 15% m¨¦s... Fins fa poc, l¡¯edici¨® en catal¨¤ ha publicat fent prevaler la quantitat per sobre de la qualitat; en aquest sentit, els ajuts inicials de la Generalitat, amb el suport gen¨¨ric, no van fer cap favor: es van publicar coses que van fer que molts lectors no tornessin a llegir en catal¨¤; durant temps, el sector editorial en catal¨¤ no ha sabut crear lectors; cal canviar el xip d¡¯uns determinats lectors que han d¡¯anar a buscar una determinada literatura en castell¨¤. Hi ha xifres d¡¯aix¨°: el catalanoparlant llegeix meitat i meitat en catal¨¤ i castell¨¤; el castellanoparlant llegeix un 90% en castell¨¤.

P. Aquesta teoria serveix per a la manca d¡¯assaig en catal¨¤?

R. Tamb¨¦. I fins i tot per a una determinada literatura feta en catal¨¤: com a escriptor, si no has tingut tradu?da una tradici¨® de la qual pots haver begut, ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil que puguis o no seguir-la; avui els autors poden llegir unes traduccions que potser canviaran la literatura catalana que es fa.

P. Ara per ara, el podi del m¨¦s venut en catal¨¤ ¨¦s Zaf¨®n, Falcones i Redondo...

R. Vull pensar que ¨¦s perqu¨¨ molts lectors no s¨®n conscients que estan llegint una traducci¨®; no t¨¦ cap sentit quan podrien fer-ho en l¡¯idioma original castell¨¤. No s¨¦ si aquesta ignor¨¤ncia ¨¦s buscada per les editorials... Tot aix¨° tamb¨¦ dep¨¨n de com eduquem el lector catal¨¤; per¨° no soc especialment demon¨ªac amb aix¨°: aquestes lectures porten gent a la llibreria, i unes vendes amb les quals ells poden llavors comprar m¨¦s llibres d¡¯editorials com la nostra.

P. Falta un tercer t¨ªtol que defineixi la seva editorial.

R. Anatomia de les dist¨¤ncies curtes, de Marta Orriols; ho tenia tot en contra: primera obra, contes, dona no medi¨¤tica... Doncs es ven: portem tres edicions.

P. Van sortir l¡¯octubre del 2012 amb un llibre d¡¯un autor estranger, Terra de caimans, de Karen Russell, i un d¡¯un catal¨¤, Cada color d¡¯un riu, de Manel de la Rosa. Cinc anys despr¨¦s, tenen al cat¨¤leg el doble d¡¯autors estrangers que catalans...

R. ?s que ¨¦s molt m¨¦s dif¨ªcil editar autors catalans: els de nivell ja tenen editorial i descobrir-ne de bons no ¨¦s f¨¤cil: rebem 400 originals a l¡¯any; d¡¯aquests, molts no s¨®n per a nosaltres i uns altres, la veritat, no cal editar-los...

P. Doncs alg¨² ho fa, perqu¨¨ en catal¨¤ es publiquen 11.348 t¨ªtols a l¡¯any.

R. En catal¨¤ es publica molta cosa que no s¡¯aguanta; i aix¨° tamb¨¦ val per als autors catalans...: en catal¨¤ s¡¯edita massa, proporcionalment, igual que passa en castell¨¤; i amb l¡¯agreujant que hi ha pocs lectors en aquesta llengua: dels qui llegeixen a Catalunya, nom¨¦s un de cada quatre ho fa en catal¨¤. Publiquem m¨¦s del que pot engolir el mercat. Un mercat que pateix una amputaci¨® brutal per la via del Pa¨ªs Valenci¨¤ i les Illes...

P. Un projecte com Edicions del Periscopi pot aguantar?

R. De moment, ho fa; crear una xarxa de lectors com la que busquem vol temps; la sort ¨¦s que ja som diversos segells els que els busquem i tenim la complicitat de les noves llibreries, que van a buscar lectors com fem nosaltres; despr¨¦s, aquests lectors ja no voldran baixar d¡¯aquest nivell.

P. Surten, doncs, els n¨²meros?

R. Cada cop facturem m¨¦s. Enguany hem reeditat tots els t¨ªtols menys un, i ara en publiquem uns set a l¡¯any, amb uns 1.300 exemplars venuts de mitjana. I hem tingut la sort de guanyar dos premis Llibreter, ?nima (2014) i Gegants de gel (2015), de Joan Benessiu, del qual ja portem vuit edicions...

P. I el premi Fernando Lara ¨¦s sort, tamb¨¦?

R. Ajuda davant aquesta sensaci¨® de dubte constant, de solitud, de desempara que es t¨¦ en un lloc tan petit... Per aix¨° la complicitat amb la gent de Raig Verd.