Conjectures per al desgla?

La can?¨® del festival d¡¯hivern ¨¦s la tonada del desgla?, una possible reaproximaci¨® entre la Generalitat i el Govern d¡¯Espanya, amb Oriol Junqueras com a presumpte pragm¨¤tic que calla molt per¨° no nega que en tota la seva estrat¨¨gia de calladisme l¡¯objectiu no sigui la rep¨²blica catalana, prenent-se el temps que calgui. Certament, hauria estat una ingenu?tat suposar que Puigdemont i la CUP no inclourien en els pressupostos la partida corresponent a les despeses del refer¨¨ndum, perqu¨¨ aix¨° representava posar negre sobre blanc la ren¨²ncia a la secessi¨®. L¡¯estrat¨¨gia de tensi¨® segueix el seu curs, encara que existeix la hip¨°tesi que el desgla? tamb¨¦ pogu¨¦s contribuir a una distensi¨® p¨²blica: inicialment p¨²blica m¨¦s que pol¨ªtica.

En aquests casos, la pol¨ªtica ¨¦s l¡¯¨²ltima a assabentar-se que les societats es cansen, canvien de semblant o passen de l¡¯afany identitari a la prioritat econ¨°mica i social. En una interpretaci¨® liberal del futur d¡¯Espanya, V¨ªctor P¨¦rez D¨ªaz va escriure fa anys que els nacionalistes, en reaccionar contra la creixent complexitat de la identitat col¡¤lectiva dels individus, acostumen a pensar que aquest mapa de les identitats col¡¤lectives hauria de simplificar-se. ?s m¨¦s, donen per descomptat que aix¨ª ser¨¤ si els ciutadans m¨¦s dubitatius han de fixar la seva identitat col¡¤lectiva d¡¯una vegada per sempre. Ha estat una de les claus del proc¨¦s que Artur Mas va activar sense prou suport social i amb la constataci¨® revelada que la secessi¨® catalana implicava quedar-se fora de la Uni¨® Europea.

Si fos factible el desgla? que es propugna, en passar la cantonada sempre queden conjectures i refutacions i, al final, es fa inevitable que aparegui l¡¯escenari del refer¨¨ndum perqu¨¨ ning¨² en el nacionalisme sobiranista s¡¯atreveix a fer marxa enrere encara sabent que ¨¦s l¡¯¨²nica manera de sortir d¡¯un atzucac. ?s a Conjeturas y refutaciones on Popper diu que existeixen minories ¨¨tniques per totes bandes i que l¡¯objectiu no pot ser ¡°alliberar-les¡± totes sin¨® protegir-les. Aix¨° ¨¦s: ¡°L¡¯opressi¨® dels grups nacionals ¨¦s un gran mal; per¨° l¡¯autodeterminaci¨® nacional no ¨¦s un remei factible¡±. En definitiva, no tot ha de consistir for?osament a donar a cada poble el dret a la sobirania en la qual viur¨¤ sin¨® ¨Ccom va advertir Arthur Schlesinger¨C m¨¦s aviat buscar maneres que els pobles amb diferents historials ¨¨tnics, religiosos o racials puguin ser convocats de manera armonitzadora sota la mateixa sobirania.

El principi ¨¦s de gran claredat, de la mateixa manera que el nacionalisme d¨®na a la naci¨® un estatus superior al dels individus, en el sentit que, des de la seva ¨°ptica, el nucli essencial en el qual es desplega plenament el comportament hum¨¤ no ¨¦s la individualitat o qualsevol associaci¨® volunt¨¤ria que pugui ser alterada o abandonada a voluntat. ?s la naci¨®. La mateixa naci¨® reclama la seva identitat per sobre de les maneres de la societat civil i, de manera expl¨ªcita o impl¨ªcita, pret¨¦n que la manera de vida dels individus i els seus drets quedin subsumits en una identitat nacional superior i determinista.

Si s¡¯interromp la iniciativa del desgla? la gran perjudicada ser¨¤ la societat catalana, l¡¯estabilitat institucional, la seva capacitat productiva, el teixit empresarial i les possibles alternatives en precari, entre les quals de moment ¨Cen termes orteguians¨C la menys dolenta seria retornar a la c¨¨lebre conllevancia. Aquesta seria la nova frontera: del secessionisme a la conllevancia i per a despr¨¦s, molt¨ªssim m¨¦s tard, la hip¨°tesi ¨Co el wishful thinking¨C de la conc¨°rdia possible o impossible.

Si el desgla? nom¨¦s fos una enganyifa per anar guanyant temps, les peces queden on s¨®n. El tauler roman imm¨°bil i la resposta negativa al repte pol¨ªtic d¡¯una partida d¡¯escacs tridimensionals portaria a posicions regressives. Hi ha casos actuals de conviv¨¨ncia qualitativament superiors a la conllevancia. Per exemple, en votar cada dia ling¨¹¨ªsticament la societat catalana, la biodiversitat ling¨¹¨ªstica d¨®na fe d¡¯una intel¡¤lig¨¨ncia social que no poques vegades supera l¡¯assoliment en la pol¨ªtica. En una biodiversitat que no han pogut rectificar les pol¨ªtiques d¡¯enginyeria ling¨¹¨ªstica. Com es va dir des de la Lliga de Camb¨® als anys trenta, el catalanisme havia arribat a una nova etapa, a la majoria d¡¯edat i per aix¨° ning¨² podia atribuir-se el seu monopoli. En el fons, el desgla? passa per un cert consens antimonopoli. Caldr¨¤ veure qui s¡¯hi apunta i qui segueix mantenint-se en la voluntat de ruptura i monopoli.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.