Catalunya millora en matem¨¤tiques i ci¨¨ncies per¨° baixa en lectura

Catalunya aprova l'informe PISA 2015, encara que amb matisos. Despr¨¦s de la punxada del 2012, quan va empitjorar els resultats en ci¨¨ncies ¡ªva perdre fins a cinc punts, es va situar en els 492¡ª i en matem¨¤tiques ¡ªva baixar?tres punts, fins als 493¡ª, ha tornat a millorar en l'¨²ltima edici¨® del 2015. Els resultats de Catalunya (504 punts en compet¨¨ncies cient¨ªfiques, 500 en comprensi¨® lectora i 500 en compet¨¨ncies matem¨¤tiques) superen la mitjana espanyola, l'europea i la de l'OCDE en totes les proves. No obstant aix¨°, la comunitat es mant¨¦ entre el sis¨¨ i el set¨¨ lloc en totes les compet¨¨ncies en el r¨¤nquing espanyol.

"Estem satisfets. En les tres compet¨¨ncies estem en els 500 punts o m¨¦s i, per primera vegada, Catalunya est¨¤ sobre la mitjana europea, espanyola i de l'OCDE en totes les compet¨¨ncies", ha valorat la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz. Dels 37.205 alumnes de 980 centres espanyols, 1.769 de 52 col¡¤legis diferents conformen la mostra catalana. Segons Ruiz, la selecci¨® de centres i alumnes ¨¦s una mostra representativa de Catalunya i els resultats de PISA concorden amb els de les proves de compet¨¨ncia que realitza cada any la Generalitat. "Aix¨° confirma que la transformaci¨® educativa est¨¤ en el bon cam¨ª", ha assegurat la consellera.

La compet¨¨ncia principal estudiada en aquest PISA 2015 va ser la cient¨ªfica. Catalunya ha redu?t el percentatge d'alumnes que es troben en els nivells m¨¦s baixos, tot i que encara no aconsegueix l'objectiu previst per al 2020 que sigui menor del 15% dels alumnes que es van sotmetre a la prova. En ci¨¨ncies, el 15,7% dels alumnes estaven en el tram m¨¦s baix de l'avaluaci¨®. Pel que fa a Espanya, Catalunya va ser la comunitat que m¨¦s ha millorat, per¨° encara es troba en el sis¨¨ lloc, per darrere de Gal¨ªcia, Madrid, Navarra, Arag¨® i Castella i Lle¨®.?

En la prova de comprensi¨® lectora, Catalunya ha baixat un punt pel que fa al PISA 2012 i ha augmentat el percentatge d'alumnes en el tram m¨¦s baix (va passar de representar el 15% a ser, el 2015, el 15,4%). La comunitat no remunta resultats en aquesta compet¨¨ncia i arriba els nivells del 2009, quan nom¨¦s el 13,5% dels alumnes estaven a la franja baixa. L'Arag¨®, Cant¨¤bria, Castella i Lle¨®, Madrid, Navarra i Gal¨ªcia superen tamb¨¦ la seva puntuaci¨® el 2015.

En matem¨¤tiques, Catalunya ha millorat set punts i tamb¨¦ ha redu?t el percentatge d'alumnes en el nivell m¨¦s baix, per¨° encara est¨¤ molt lluny de l'objectiu 2020. El 2012, el 20% de la mostra estava en el tram baix i el 2015, ho est¨¤ el 17,7%.

Segons Ruiz, aquestes difer¨¨ncies entre les comunitats aut¨°nomes obeeix al punt des del qual parteix cada comunitat i a les particularitats de cada territori, que "no s¨®n comparables". "Castella i Lle¨® no t¨¦ una composici¨® com la nostra. Tenim nivells diferents de complexitat", ha argumentat, en refer¨¨ncia al nombre d'alumnes no nadius o a les escoles de barris d'alta complexitat, entre altres elements que influeixen en la diversitat del sistema. La consellera, no obstant aix¨°, s'ha mostrat positiva amb els resultats. "Estem contents per¨° hem de seguir treballant en canvis de millora. Hem avan?at en qualitat, perqu¨¨ estem per sobre de la mitjana espanyola, europea i de l'OCDE, i tamb¨¦ hem avan?at en equitat, perqu¨¨ tenim menys alumnes a la franja m¨¦s baixa de resultats", ha indicat.

Ensenyament sost¨¦ que els resultats de PISA confirmen el model educatiu catal¨¤. Per comen?ar, Ruiz ha argumentat que l'"estabilitat" ?d'un model com¨² des del 2009, malgrat els diferents colors pol¨ªtics que han conformat els governs de la Generalitat, afavoreix l'¨¨xit del sistema. A m¨¦s, ha apuntat que tant les proves pr¨°pies de compet¨¨ncies com PISA permeten identificar els punts febles del model i treballar per millorar-los. "Fa tres anys, a PISA ten¨ªem un punt feble en matem¨¤tiques, aix¨ª que vam posar una hora m¨¦s de classe", ha exemplificat. Amb tot, ha puntualitzat Ruiz, "PISA ens serveix per comparar-nos a nivell mundial per¨° nosaltres donem m¨¦s pes a les nostres proves de compet¨¨ncies, que les fan tots els alumnes, no nom¨¦s una mostra, com a PISA".