Sense bossa no hi ha vida

Per canalitzar la q¨¹esti¨® catalana ¨¦s imprescindible ¡ªencara que no suficient¡ª resoldre l¡¯infrafinan?ament de la Generalitat. Pactar. El Govern espanyol fa dos anys que viola el seu deure d¡¯actualitzar el sistema de finan?ament auton¨°mic. I m¨¦s de quatre tractant Catalunya com un fred objecte de reglament. Concreta poc el que far¨¤ ara.

Per¨° busca aproximar-se. Va substituir a la seva delegada postfalangista a Catalunya pel democristi¨¤ Enric Millo. ?s l¡¯autor (12/1/2013) d¡¯una menyspreada i apreciable proposta de resoluci¨® al Parlament per millorar els recursos de la Generalitat.

L¡¯equip del president Carles Puigdemont tampoc detalla els seus objectius de caixa: excepte la gen¨¨rica pretensi¨® d¡¯independ¨¨ncia, que les obviaria. Els seus papers oficials segueixen parlant, encara que en sordina, de l¡¯¡°asf¨ªxia¡±, del gran d¨¨ficit fiscal catal¨¤ (els recursos aportats menys els rebuts), que calcula en 14.623 milions. Per¨° concentra la seva reivindicaci¨® immediata a augmentar els seus recursos fiscals en ¡°almenys 2.600 milions d¡¯euros¡± anuals, va dir al Cercle d¡¯Economia el 26 de maig.

Aix¨ª que, orfes d¡¯un marc pol¨ªtic clar, busquem pistes t¨¨cniques per identificar sortides equitatives i eficaces. Aprofitant l¡¯actual finestra d¡¯oportunitat de l¡¯estrena del Govern central, el termini fins a les sent¨¨ncies a dirigents sobiranistes i un alleujament temporal dels destrets financers.

L¡¯alleujament es deu a la millora del cicle econ¨°mic (ergo, m¨¦s recaptaci¨® d¡¯impostos propis i cedits); als fruits retardats de la reforma del 2009; i a la pr¨°rroga del pressupost, que va acotar la despesa d¡¯aquest any. Potser la Generalitat complir¨¤ ara per primera vegada el seu (estret) sostre de d¨¨ficit, i podr¨¤ elevar a fixos 7.000 interins el 2017, am¨¦n de llan?ar un programa limitat de rescat social.

Hi ha tres ¨¤mbits de tanta pen¨²ria que qualsevol millora immediata ¨Csigui bilateral, sigui multilateral¨C lluiria, regatejos pol¨ªtics a part. Un seria aconseguir la sufici¨¨ncia d¡¯ingressos i l¡¯autonomia en el seu maneig. Potser partint de la cessi¨® del 100% d¡¯un impost potent, l¡¯IRPF.

Un altre ¨¦s observar el principi d¡¯ordinalitat, de manera que a Catalunya ¨Co a Madrid, o a Balears¨C no la perjudiqui la seva alta solidaritat. Avui ¨¦s la tercera autonomia contribuent, per¨° ¨Cdespr¨¦s de l¡¯anivellaci¨® solid¨¤ria¨C la desena autonomia a la llista de receptors de recursos per c¨¤pita.

L¡¯ordinalitat consisteix a no invertir les posicions de contribuent i receptor. Va ser bene?da pel Tribunal Constitucional en la seva sent¨¨ncia sobre l¡¯Estatut (28/6/2010), en rebutjar ¡°el resultat de la pitjor condici¨® relativa de qui contribueix respecte de qui es beneficia d¡¯una contribuci¨®¡± (fonament 134).

El tercer pilar ¨¦s ampliar l¡¯¨ªnfima inversi¨® p¨²blica estatal, sempre ¨Csempre ¨¦s sempre¨C molt inferior al 18,5% del pes del PIB catal¨¤ en l¡¯espanyol. Una dada: del 2011 al 2015 la inversi¨® pressupostada global va baixar un 36,6%, per un 57,9% a Catalunya. I l¡¯executada va ser encara molt pitjor.

Hi ha marge per fer coses. Per, almenys, donar bossa ¨Ci vida¨C a la vida.