Mir¨® refor?a Es Baluard

¡°Concebem el museu com un ¨¦sser org¨¤nic, permeable a les mutacions de l¡¯entorn i utilitzem les pres¨¨ncies per parlar tamb¨¦ de les abs¨¨ncies¡±. Ho afirma Nekane Aramburu, directora d¡¯Es Baluard, el museu d¡¯art modern i contemporani de Palma, davant el nou muntatge de la col¡¤lecci¨® permanent del museu, que s¡¯enriqueix amb incorporacions valuoses. La m¨¦s espectacular ¨¦s el conjunt de 14 pintures de Joan Mir¨®, algunes in¨¨dites, dipositades per la fam¨ªlia de l¡¯artista, juntament amb un t¨¤pies molt mat¨¨ric del 1968 i una representaci¨® de la platja normanda de Varengeville de Braque, pertanyent a la col¡¤lecci¨® del mateix Mir¨®, que en la mostra dialoga amb una de les seves vistes de Montroig.

¡°Cada museu ha de construir la seva llegenda a partir dels essencials, que poden ser les grans marques com Mir¨® o Picasso, demanades pels turistes, que s¨®n el 70% dels nostres visitants, per¨° tamb¨¦ personatges ocults que hem de reivindicar¡±, explica Aramburu. ?s el cas de Pilar Montaner, pintora mallorquina casada amb un notable mecenes, que va fer ombra a la seva carrera en comptes d¡¯al?ar-la. La seva enigm¨¤tica obra ja s¡¯ha convertit en una de les peces essencials d¡¯un fons molt heterogeni, que treu la seva for?a precisament de les tensions, contradiccions i reflexions que pot generar. A m¨¦s de l¡¯important dip¨°sit mironi¨¤, que ofereix un recorregut cronol¨°gic per tota la traject¨°ria de l¡¯artista, revelant el seu vessant m¨¦s m¨ªstic, el museu conserva els ninots de Mori el Merma i les s¨¨ries que acompanyen l¡¯obra teatral d¡¯Alfred Jarry, Ubu aux Bal¨¦ares, formades per llibres d¡¯artista, litografies originals i fotografies, en les quals un Mir¨® emmascarat s¡¯assembla a un membre del col¡¤lectiu antisistema Anonymous ante litteram. ¡°Volem ensenyar el Mir¨® m¨¦s m¨ªstic i pol¨ªtic, que es converteix aix¨ª en un dels casos d¡¯estudi de la col¡¤lecci¨®¡±, indica Aramburu, que ha esquitxat amb diversos casos d¡¯estudi (com la investigaci¨® sobre les dones dadaistes disponible tamb¨¦ en web) un recorregut cronol¨°gic format per 124 obres de 53 artistes, realitzades entre el 1872 i el 2016, que es mantindr¨¤ un any. ¡°El museu ¨¦s un organisme viu i a partir dels grans noms ¨¦s possible construir noves lectures¡±, explica la directora, usant com a exemple les relacions transg¨¨nere que s¡¯estableixen entre un dibuix de Dal¨ª, una foto de Mapplethorpe i un dibuix d¡¯Isabel Villar, un altre personatge als marges de la hist¨°ria oficial. ¡°?s important subvertir els relats hegem¨°nics, hi ha altres narratives possibles¡±, creu la muse¨°grafa, d¡¯¨¤mplia experi¨¨ncia com a comiss¨¤ria independent.

L¡¯atenci¨® particular que el centre reserva a les noves tecnologies i als mixed media, que inclouen la participaci¨® del p¨²blic, es posa de manifest tant en la col¡¤lecci¨® permanent (que es tanca amb una pe?a d¡¯art electr¨°nic en homenatge a Malevitch formada per pantalles de diversos dispositius) com al programa d¡¯exposicions temporals, la cirereta de les quals ¨¦s la s¨¨rie Reproductibilitat, que investiga l¡¯evoluci¨® de la imatge art¨ªstica des de la protofotografia fins a les noves t¨¨cniques de postproducci¨®, passant per les pr¨¤ctiques f¨ªlmiques d¡¯avantguarda, el videoart i la comunicaci¨® hiperm¨¨dia. Fins a finals de gener Reproductibilitat presenta una selecci¨® de la col¡¤lecci¨® olorVISUAL, reunida pel creador de perfums Ernesto Vent¨®s, que rep el visitant amb una fila de potets, on es pot olorar l¡¯ess¨¨ncia de cada artista. Aix¨ª, Muntadas fa olor de la floridura dels carrers venecians de la seva obra, mentre que Eugenio Ampudia despr¨¨n olor de cremat, com la que sortiria de la biblioteca en flames de la seva videoinstalaci¨®. Daniel Canogar fa olor de les mandarines que va menjar sobre el teclat audiovisual, testimoni del pas del temps i de la relaci¨® entre humans i el m¨®n electr¨°nic.

Propostes imprevistes

¡°Les grans exposicions han de ser programades amb molta antelaci¨®, per aix¨° reservo espais per a propostes imprevistes, que permeten a la instituci¨® mantenir el dinamisme¡±, va afegir Aramburu, al¡¤ludint al Gabinet, on es presenta una proposta in¨¨dita d¡¯Ana Laura Al¨¢ez que combina escultura i art sonor, i l¡¯Espai Observatori, que acull un v¨ªdeo de Joan Bennassar, guanyador de la tercera beca a la creaci¨® videogr¨¤fica DKV, que descriu infraestructures sorprenents altament tecnol¨°giques alienes a un entorn, com una pista d¡¯esqu¨ª a Dubai o una platja tropical en una antiga f¨¤brica de zepelins de Berl¨ªn. Per al 2017 es mant¨¦ el programa Paisatges sostenibles, que es va plasmant en projectes de gran impacte sobre el territori, mentre que el turisme protagonitzar¨¤ una gran exposici¨®, que es realitzar¨¤ conjuntament amb l¡¯Arts Santa M¨°nica i l¡¯Institut Europeu del Disseny de Ven¨¨cia. La mostra s¡¯inaugurar¨¤ el maig del 2017, coincidint amb la Biennal d¡¯Art d¡¯aquesta ciutat.