La depend¨¨ncia ¨¦s una prioritat

Es compleixen deu anys de l¡¯aprovaci¨® de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoci¨® de l'Autonomia Personal i Atenci¨® a les persones en situaci¨® de depend¨¨ncia (LAPAD), m¨¦s coneguda com la Llei de la Depend¨¨ncia, una normativa sense precedents que havia de canviar la vida als m¨¦s vulnerables. Per primera vegada, es va recon¨¨ixer el dret a 1,2 milions de ciutadans a rebre una atenci¨® per part de l¡¯estat quan no poguessin valer-se per si mateixos. L¡¯aleshores president del Govern, Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero, va qualificar-la, literalment, de ¡°fita hist¨°rica¡±, i la percepci¨® majorit¨¤ria era que ten¨ªem la quarta pota, la definitiva, per soldar definitivament l¡¯estat del benestar.

Per¨° la vida pot desfer qualsevol pla. I aquella normativa excepcional d¡¯ampli consens es va anar diluint. Primer, de mica en mica, i despr¨¦s, de cop, en un terratr¨¨mol fort¨ªssim amb successius tsunamis. La crisi i les retallades. Anys de recessi¨®, de persones abandonades i d¡¯empreses baixant la persiana. Fins avui. ?s just i necessari que mirem enrere.

Des de l¡¯entrada en vigor l¡¯1 de gener de 2007, la llei ha topat amb un finan?ament opac i insuficient, amb la inefici¨¨ncia del sistema i un canvi dels graus de la depend¨¨ncia que, progressivament, ha acabat per endurir les valoracions dels serveis socials. Dit d¡¯una altra manera, el que fa vuit anys era un gran dependent potser ara ¨¦s un dependent sever per a l¡¯administraci¨®. I ja sabem que la prestaci¨® varia. A la baixa, evidentment.

Parlar de la LAPAD ¨¦s fer-ho de la crisi. Durant la passada legislatura va perdre 2.865 milions d¡¯euros en retallades. Es va suprimir un bloc sencer de finan?ament, el nivell acordat, en 285 milions, i mitjan?ant el Reial Decret 20/12 del 2012 es va reduir en un 13% l¡¯altra gran font de finan?ament, el nivell m¨ªnim, l¡¯import que destinen les administracions per cada dependent en funci¨® del seu grau de discapacitat.

En aquest context, desenes de milers de persones no han acabat rebent la prestaci¨® a la qual tenien dret d¡¯acord amb la llei. Tot aix¨°, sense tenir en compte les tensions entre l¡¯administraci¨® central i els governs auton¨°mics, que s¡¯han acusat m¨²tuament de no complir amb les seves obligacions pressupost¨¤ries.

I ara qu¨¨? Deu anys s¨®n suficients per analitzar una llei que necessita, en primer lloc, voluntat pol¨ªtica per esdevenir un pilar de l¡¯estat del benestar amb uns est¨¤ndards d¡¯implantaci¨® comparables a la sanitat, l¡¯educaci¨® i les pensions. Ara que es convoca la comissi¨® del pacte de Toledo per abordar les pensions tamb¨¦ ¨¦s hora que ens preguntem com volem que sigui la depend¨¨ncia durant les properes d¨¨cades. En un context de sobreenvelliment, hem de parlar amb responsabilitat, de drets i de deures, de finan?ament transparent i sostenible, de com reduir la llista d¡¯espera, d¡¯establir un copagament just i equitatiu, d¡¯instaurar el mateix IVA per a tot el sector... I el que ¨¦s m¨¦s important: situar els usuaris en el centre d¡¯atenci¨® per tal que puguin escollir el recurs m¨¦s adequat a les seves necessitats.

No sabem si hi haur¨¤ una nova crisi, per¨° per avan?ar-nos a qualsevol escenari incert hem d¡¯actuar amb intel¡¤lig¨¨ncia. Cal que les administracions deixin de veure la depend¨¨ncia com una despesa i entendre-la com una inversi¨®, com la prioritat social d¡¯aquesta legislatura. Ens hi juguem molt. El present i el futur.

Cinta Pascual ¨¦s la presidenta d¡¯ACRA (Associaci¨® Catalana de Recursos Assistencials)