Descobertes les c¨¨l¡¤lules que inicien la met¨¤stasi del c¨¤ncer

Met¨¤stasi ¨¦s una paraula que provoca por perqu¨¨ significa la mort en el 90% dels casos de c¨¤ncer. Per¨° aquest proc¨¦s, pel qual unes poques c¨¨l¡¤lules es desprenen del tumor i en provoquen altres en diferents parts del cos, est¨¤ m¨¦s a prop de ser compr¨¨s, almenys, en els seus inicis. Un grup d¡¯investigaci¨® liderat pel cient¨ªfic Salvador Aznar Benitah a l¡¯IRB de Barcelona, publica avui a la revista Nature un estudi en el qual identifica una prote?na crucial perqu¨¨ les c¨¨l¡¤lules tumorals puguin iniciar la met¨¤stasi. Es diu CD36 i podria millorar el diagn¨°stic, revolucionar la ter¨¤pia i fins i tot modificar la nostra dieta.

El grup de Salvador Aznar ¨¦s especialista en un tipus de c¨¨l¡¤lules mare que estan presents en els tumors i el paper dels quals ¨¦s potenciar el seu creixement. Estudiant el comportament d¡¯aquestes c¨¨l¡¤lules en mostres de carcinoma oral hum¨¤ van trobar una subpoblaci¨® que amb prou feines es dividia i que presentava caracter¨ªstiques molt similars a les de les c¨¨l¡¤lules de la met¨¤stasi. A m¨¦s, aquestes c¨¨l¡¤lules mostraven un metabolisme molt elevat dels greixos, la qual cosa va cridar l¡¯atenci¨® dels investigadors.

Els cient¨ªfics van decidir estudiar la prote?na CD36, una mol¨¨cula que transporta greixos i que ¨¦s a la superf¨ªcie d¡¯aquestes c¨¨l¡¤lules. ¡°?s la porta d¡¯entrada dels ¨¤cids grassos que provenen del medi exterior, de la dieta o d¡¯algun altre teixit¡±, comenta Aznar. El seu grup l¡¯ha trobat en c¨¨l¡¤lules metast¨¤tiques d¡¯altres tipus de tumors com el melanoma o el c¨¤ncer de mama luminal i, despr¨¦s de realitzar an¨¤lisis estad¨ªstiques en mostres de pacients, tamb¨¦ van mostrar la pres¨¨ncia d¡¯aquesta prote?na en carcinoma d¡¯ovari, de bufeta i de pulm¨®. I el m¨¦s important: quan van afegir CD36 a c¨¨l¡¤lules tumorals que no produeixen met¨¤stasis, aquestes van comen?ar a fer-ho.

Quan es va alimentar els ratolins amb una dieta un 15% m¨¦s rica en greixos, coneguda com a ¡°dieta de cafeteria¡±, prop del 80%? tenia m¨¦s met¨¤stasi i de grand¨¤ria m¨¦s gran

Van trobar aix¨ª les c¨¨l¡¤lules que inicien la met¨¤stasi. Una troballa que, en primer lloc, pot millorar el diagn¨°stic. ¡°Hem afegit un marcador [en refer¨¨ncia a CD36] que ens permet purificar les poblacions metast¨¤tiques a un nivell sense precedents¡±, afirma Aznar. ¡°No creiem ni molt menys que sigui l¡¯¨²nic, per¨° aquest sembla que ¨¦s universal. A m¨¦s nivell de CD36, m¨¦s gran ¨¦s la probabilitat que un tumor metastatitzi. No ho hem provat en tots els tumors, per¨° s¨ª en gran part dels m¨¦s comuns i en aquests hi ha una associaci¨® directa entre la pres¨¨ncia de CD36 i un pitjor pron¨°stic en pacients¡±.

Per¨° aix¨° nom¨¦s era el comen?ament. Si CD36 ¨¦s un transportador de greixos i est¨¤ present en diversos tumors que metastatitzen, llavors podria una dieta rica en greixos provocar m¨¦s met¨¤stasi? En l¡¯estudi, ratolins inoculats amb c¨¨l¡¤lules tumorals i que van seguir una dieta normal van presentar met¨¤stasi en el 30% dels casos. No obstant aix¨°, quan se¡¯ls alimentava amb una dieta un 15% m¨¦s rica en greixos, coneguda com a ¡°dieta de cafeteria¡±, prop del 80% dels ratolins tenien m¨¦s met¨¤stasi i de m¨¦s grand¨¤ria.

Aquesta uni¨® era tan directa que el grup de l¡¯IRB va estudiar quins tipus de greixos eren els m¨¦s perillosos. L¡¯¨¤cid palm¨ªtic, un ¨¤cid gras d¡¯origen vegetal i component principal de l¡¯oli de palma ¨Cpresent en una gran varietat de menjars processats¨C va demostrar ser, amb difer¨¨ncia, el major inductor de met¨¤stasi. Afegir palm¨ªtic a cultius de c¨¨l¡¤lules tumorals durant nom¨¦s 48 hores feia que aquestes c¨¨l¡¤lules fossin capaces d¡¯augmentar posteriorment la freq¨¹¨¨ncia metast¨¤tica d¡¯un 50% a un 100% en ratolins.

L'¨¤cid palm¨ªtic, un ¨¤cid gras present en una gran varietat de menjars processats, va demostrar ser, amb difer¨¨ncia, l'inductor m¨¦s gran de met¨¤stasi

¡°Aquest estudi ¨¦s molt nou¡±, confirma Joan Seoane, director d¡¯Investigaci¨® Translacional del Vall D¡¯Hebron Institut d¡¯Oncologia (VHIO), i que no hi ha estat involucrat. ¡°Ja s¡¯havia descrit que CD36 tenia relaci¨® amb el metabolisme dels l¨ªpids, per¨° aquesta ¨¦s la primera vegada que es veu que aquesta poblaci¨® de c¨¨l¡¤lules t¨¦ una capacitat metast¨¤tica superior a la resta de les c¨¨l¡¤lules¡±.

Per¨° la investigaci¨® tamb¨¦ ha explorat un possible tractament de la met¨¤stasi, ja que CD36 ¨¦s un transportador, impedir el pas d¡¯¨¤cids grassos a trav¨¦s d¡¯aquest podria bloquejar el mecanisme i impedir el desenvolupament d¡¯aquest proc¨¦s. Aix¨° es podia aconseguir usant unes mol¨¨cules anomenades anticossos, que s¡¯uneixen amb gran especificitat a altres prote?nes. ¡°Vam comprar tots els anticossos comercials de CD36 i vam veure que dos, efectivament, s¨®n neutralitzants: no nom¨¦s reconeixen la prote?na, sin¨® que la bloquegen i tenen un efecte antimetast¨¤tic enorme¡±, relata Aznar. En un 20%, la met¨¤stasi arribava a desapar¨¨ixer per complet. En la resta, es produ?a una reducci¨® del 80% - 90% del nombre de focus metast¨¤tics, aix¨ª com de la seva grand¨¤ria. A m¨¦s, el tractament no mostra efectes secundaris intolerables, la qual cosa obre un cam¨ª cap a la ter¨¤pia en humans.

El laboratori ja ha sol¡¤licitat la protecci¨® per patent dels resultats i ha comen?at una col¡¤laboraci¨® amb l¡¯empresa anglesa MRC Technology, especialitzada en desenvolupament d¡¯anticossos per a ¨²s cl¨ªnic. Aquests es provaran en assajos cl¨ªnics en humans i, si el resultat ¨¦s positiu, podrien estar disponibles en un termini de 5 a 10 anys. Per¨° aquest estudi tamb¨¦ podria apuntar a altres tractaments. ¡°Pot ser una cosa tan senzilla com modificar la dieta als pacients amb tumors. ?s una cosa que haur¨ªem d¡¯explorar perqu¨¨ el cost per al sistema sanitari seria baix¨ªssim¡±, indica Aznar. El problema ¨¦s que ¨¦s molt dif¨ªcil aconseguir finan?ament per a un estudi que no est¨¤ vinculat a un f¨¤rmac, sin¨® a un canvi de dieta. ¡°Ha de ser una iniciativa acad¨¨mica perqu¨¨ molt poques empreses tindran inter¨¨s en un assaig d¡¯aquest tipus. El finan?ament ha de venir d¡¯una entitat p¨²blica, cosa que ho complica molt¡±, explica Seoane.

Els resultats d'aquesta investigaci¨® podrien estar disponibles en un termini de 5 a 10 anys. El problema ¨¦s que ¨¦s molt dif¨ªcil aconseguir finan?ament per a un estudi que no est¨¤ vinculat a un f¨¤rmac, sin¨® a un canvi de dieta

Sens dubte, aquesta investigaci¨® pot tenir un alt impacte en futurs estudis sobre met¨¤stasis. ¡°Aquest treball ¨¦s una excel¡¤lent contribuci¨® al coneixement actual sobre les c¨¨l¡¤lules que originen les met¨¤stasis¡±, comenta Joan Massagu¨¦, director del Memorial Sloan Kettering Cancer Institute a Nova York, que tampoc ha participat en l¡¯estudi. ¡°Vivim un moment d¡¯inflexi¨® quant a definir la identitat i propietats d¡¯aquestes c¨¨l¡¤lules, i aix¨° demostra la rellev¨¤ncia del metabolisme de greixos en les mateixes. L¡¯impacte d¡¯aquest treball, com el de tots els d¡¯aquest tipus, es veur¨¤ a trav¨¦s d¡¯estudis addicionals. Per exemple, el treball est¨¤ basat gaireb¨¦ exclusivament en met¨¤stasi a n¨°duls limf¨¤tics, que no s¨®n les m¨¦s temibles¡±, afegeix.

Aix¨° s¨ª, aquests estudis, des d¡¯avui, tindran m¨¦s eines. En paraules de Gloria Pascual, primera autora del treball: ¡°Ara podem obtenir c¨¨l¡¤lules de met¨¤stasis al laboratori. Aix¨° ens permetr¨¤ rastrejar-les i preguntar, per exemple, on es localitzen en el tumor, on s¡¯ancoren quan es desprenen o per qu¨¨ s¨®n tan sensibles al greix, entre moltes altres preguntes¡±. ¡°En el fons quan comences a entendre millor com funciona una cosa comencen a apar¨¨ixer dianes. Ja hem identificat una diana. Pot ser CD36 o poden ser 30 coses m¨¦s¡± conclou Aznar.s sobre met¨¤stasis. ¡°Aquest treball ¨¦s una excel¡¤lent contribuci¨® al coneixement actual sobre les c¨¨l¡¤lules que originen les met¨¤stasis", comenta Joan Massagu¨¦, director de el Memorial Sloan Kettering Cancer Institute a Nova York, que tampoc ha participat en l'estudi. "Vivim un moment d'inflexi¨® quant a definir la identitat i propietats d'aquestes c¨¨l¡¤lules, i aix¨° demostra la rellev¨¤ncia del metabolisme de greixos en les mateixes. L'impacte d'aquest treball, com el de tots els de aquest tipus, es veur¨¤ a trav¨¦s d'estudis addicionals. Per exemple, el treball est¨¤ basat gaireb¨¦ exclusivament en met¨¤stasi a n¨°duls limf¨¤tics, que no s¨®n les m¨¦s temibles¡±, afegeix.

Aix¨° s¨ª, aquests estudis, des d'avui, tindran m¨¦s eines. En paraules de Gloria Pascual, primera autora del treball: ¡°Ara podem obtenir c¨¨l¡¤lules de met¨¤stasis en el laboratori. Aix¨° ens permetr¨¤ rastrejar-les i preguntar, per exemple, on es localitzen en el tumor, on s'ancoren quan es desprenen o per qu¨¨ s¨®n tan sensibles al greix, entre moltes altres preguntes¡±. ¡°En el fons quan comences a entendre millor com funciona alguna cosa comencen a apar¨¨ixer dianes. Ja hem identificat una diana. Pot ser CD36 o poden ser 30 coses m¨¦s¡± conclou Aznar.