Gran testament

Deu anys despr¨¦s de publicar el primer volum ¡ªMem¨°ries d¡¯un advocat laboralista (1927-1958)¡ª, Francesc Casares (Tarragona, 1927-2016) ens ha deixat posant el punt final al segon volum de les seves mem¨°ries, que llisca per l¡¯embranzida antifranquista dels anys seixanta i l¡¯esclat democr¨¤tic dels setanta. Unes mem¨°ries ben escrites, cuinades a foc lent i ¨²tils amb escreix per farcir el relat hist¨°ric de l¡¯antifranquisme. Fet i fet, recorden els Quaranta anys d¡¯advocat d¡¯Amadeu Hurtado, que el meu mestre, Josep Termes, ens esperonava a llegir per entendre el primer ter? turbulent del segle XX. Tots dos, conv¨¦ subratllar-ho, eren advocats de prestigi, amb una formaci¨® human¨ªstica envejable, d¡¯una catalanitat de pedra picada, referents de la societat civil i compromesos pol¨ªticament.

Casares escriu amb un catal¨¤ ric i polit, que dona gust de llegir. Utilitza un llenguatge planer amb tremp narratiu i imatges precises i acurades de la pila de fets que va descabdellant en una tirallonga de cap¨ªtols curts i de la corrua de persones que van desfilant en un fresc m¨¦s coral que personal. Impagable la descripci¨® dickensiana de les dues fam¨ªlies ¡ªla seva i la dels seus sogres Roca-Junyent¡ª; el retrat amable i gener¨®s de jutges, d¡¯advocats i de la muni¨® de passants que van fer estada en el seu despatx; la mirada respectuosa d¡¯uns clients procedents de la immigraci¨® ¡°gastats per les feines dures del camp [que a l¡¯enretirar la boina] deixaven al descobert una franja de pell blanca de carnadura gallin¨¤cia¡±, o b¨¦ la caricatura mofeta d¡¯un Alberto Oliart amb ¡°capote portugu¨¦s¡± sota la pluja a C¨¤ceres.

Deixa const¨¤ncia Casares de la seva veneraci¨® per Francesc Layret, l¡¯advocat dels treballadors, i del seu orgull per formar part dels ¡°altres advocats¡±, anomenats laboralistes, que van convertir els seus despatxos en aixopluc dels represaliats per la dictadura i van bregar, dia s¨ª dia tamb¨¦, a la Magistratura de Treball i, quan convingu¨¦, davant del sinistre Tribunal d¡¯Ordre P¨²blic. Casares ¨¦s un heroi de la lluita quotidiana, sorda i constant, sense fer escarafalls ni tenir ambici¨® pol¨ªtica personal (hauria pogut ser l¡¯alcalde de Barcelona el 1979 per¨° li va dir que no al seu amic Joan Revent¨®s). Comprom¨¨s amb la construcci¨® de l¡¯espai socialista, va ser qui va defensar al Congr¨¦s del PSOE l¡¯actual articulaci¨® dels socialistes catalans i espanyols.

L¡¯autor ens ha deixat amb la mel a la boca i orfes de les seves mem¨°ries d¡¯uns anys en els quals la seva implicaci¨® c¨ªvica i pol¨ªtica va pujar de to institucional com a president de l¡¯Associaci¨® d¡¯Amics de les Nacions Unides (1983-1996) i diputat al Parlament de Catalunya (1980-1988). Casares, situat a l¡¯esquerra socialista, va arrufar el nas amb el trencament de l¡¯Entesa dels Catalans (la candidatura senatorial unit¨¤ria de les esquerres), la Llei Org¨¤nica d¡¯Harmonitzaci¨® del Proc¨¦s Auton¨°mic (que els socialistes catalans es van empassar venent-se l¡¯¨¤nima ¡ªcatalanista i d¡¯esquerres¡ª al PSOE) i se¡¯n va atipar amb el canvi de posici¨® i la prepot¨¨ncia dels socialistes en el refer¨¨ndum de l¡¯OTAN, que el va emp¨¨nyer a deixar l¡¯esc¨® de diputat i tornar a l¡¯¨²ter professional del despatx d¡¯advocat. Casares justifica l¡¯abs¨¨ncia memorial¨ªstica d¡¯aquest per¨ªode per manca de temps per reflexionar a fons. No es tracta, ben segur, de fugir d¡¯estudi, sin¨® d¡¯un exercici d¡¯honestedat personal i intel¡¤lectual respecte d¡¯uns anys sobre els quals encara t¨¦ m¨¦s preguntes que respostes.

Casares posa molt amunt el llist¨® del g¨¨nere memorial¨ªstic, que cal no confondre amb el rigor i la precisi¨® hist¨°rica (la confusi¨® cronol¨°gica en els darrers cap¨ªtols ¨¦s not¨°ria). L¡¯autor no parla per parlar, ni d¡¯o?des, ni per posar el dit a l¡¯ull d¡¯altri. La seva mirada il¡¤lumina el bo i millor de cadasc¨² tot bandejant les v¨ªsceres i la morbositat. No banalitza ni busca l¡¯entreteniment, sin¨® la reflexi¨® i l¡¯empatia per les persones i les idees, que ens s¨®n alienes. Casares s¡¯estalvia els discursos ideol¨°gics i les picabaralles pol¨ªtiques, per¨° deixa ben palesos els dos binomis de la seva cultura pol¨ªtica: democr¨¤cia-socialisme i catalanisme-federalisme.

En l¡¯¨¤mbit personal, el binomi indestriable va ser amb la Carme, com un puny, que canta Raimon (el client que li va permetre ser pioner en l¡¯¨²s del catal¨¤ davant els tribunals) i que ell rebla amb la seva ploma de tinta calenta.