La vida del pare de la Nadia: un llarg rosari de mentides i estafes

Les televisions, i amb aquestes els teleespectadors, van caure als peus de Fernando Blanco. Qui no s¡¯encapritxaria amb aquella nena riallera tan greument malalta? El pare afegia dramatisme amb frases absurdes: ¡°Abans no hi veia ni caminava¡±, ¡°El cervell li ha deixat de cr¨¦ixer¡±. Era el 2008, la Nadia tenia tres anys i ja l¡¯estaven passejant pels plat¨®s amb els cabells rapats i abra?ada a un ¨®s de peluix. Sense els 60.000 euros que li demanava Blanco a l¡¯audi¨¨ncia, la nena podia morir abans dels set anys.

Ning¨² sap amb certesa el moment en qu¨¨ Blanco va comen?ar a viure de les seves mentides. Per¨° s¨ª que va ser molt abans que naix¨¦s la Nadia. ¡°Era un estafador professional. Un mentider compulsiu i un gran actor, amb una enorme capacitat inventiva. Vaig ser amic seu¡±. La confessi¨® d¡¯aquest empresari es produeix en un hotel de Ma¨®, la capital de Menorca. I exigeix anonimat malgrat el temps transcorregut. ¡°?s una illa molt petita¡±. El 1994 encara ho era m¨¦s. Blanco arriba a l¡¯illa amb 30 anys i un bon lloc: delegat de Cobega, la distribu?dora de Coca-Cola. Controla tots els refrescos que es consumeixen en una illa del Mediterrani. S¨®n molts diners.

El 1997 l¡¯empresa descobreix que s¡¯ha estat quedant milions de pessetes. L¡¯acomiada de manera fulminant i el denuncia. Tres anys despr¨¦s l¡¯Audi¨¨ncia Provincial el condemna en ferm per apropiaci¨® indeguda i falsedat documental. Li cauen quatre anys i deu mesos de pres¨®. Acaba la seva etapa a l¡¯illa. Uns anys en els quals va viure, valgui la frase feta, per sobre de les seves possibilitats. La n¨°mina inflada, de 260.000 pessetes de llavors, li quedava curta, explica una altra persona del seu cercle proper que tampoc vol veure el seu nom al diari.

Blanco i la seva parella de llavors vivien a tot drap, explica aquest home, que aporta una carpeta plena de documents en una cafeteria de Ma¨®. Demanava diners en pr¨¦stec i no els retornava. Encarregava una targeta, li treia el cr¨¨dit i la llen?ava. Apareixia amb cotxes nous que no havia pagat. ¡°Amb aquest ritme de vida, no podia ni robant¡±, assegura. Durant un temps es va dedicar ¡°a les inversions¡±. ¡°Deia a gent de l¡¯illa que els aconseguiria un bon inter¨¨s. No tornaven a veure els diners¡±. Tamb¨¦ va treballar per a dues companyies importants d¡¯assegurances i, segons aquesta font, va vendre p¨°lisses inexistents. Alg¨² el va denunciar? ¡°Que jo s¨¤piga no. Ning¨² vol recon¨¨ixer que l¡¯han estafat¡±.

Qui s¨ª que el va denunciar va ser l¡¯empresa. ¡°No era la nostra intenci¨® enviar-lo a la pres¨®. Vol¨ªem que retorn¨¦s els diners per¨° quan el vam trobar ja se¡¯ls havia gastat¡±, recorda un dels advocats que va portar l¡¯acusaci¨®. ¡°Va desapar¨¨ixer i el vam haver de buscar. Finalment el vam localitzar en una urbanitzaci¨® exclusiva plena d¡¯anglesos a prop de Sant Llu¨ªs, en una casa llogada que clarament no podia permetre¡¯s¡±, diu en el seu despatx de l¡¯Eixample de Barcelona. Els jutges van determinar que s¡¯havia quedat ¡°no menys de 20 milions de pessetes¡±.

El frau estava molt elaborat, per¨° tard o d¡¯hora es descobriria. ¡°Quan vam mirar els llibres vam veure el desfasament entre la mercaderia que sortia i els diners que entraven¡±, relata l¡¯advocat. Blanco anava trampejant girant xecs i pagar¨¦s a comptes sense fons o emetent lletres de canvi, que de vegades tenien com a acceptants persones que ni existien. En altres casos, s¨ª que eren persones reals. Com el Santiago i el seu pare. Amb el seu ¨²nic cami¨®, treballaven com a repartidors per a l¡¯empresa ja abans que Blanco hi arrib¨¦s de cap. Un dia els va demanar ¡°un favor¡±.

El Santiago s¡¯esfor?a, en un bar de Ma¨®, per explicar els detalls, per¨° encara avui no sap gaire b¨¦ el que va signar. ¡°El Fernando ens va dir que necessitava un favor i em va entabanar¡­ Que si li sign¨¤vem unes lletres de canvi ell rebria unes bonificacions i que despr¨¦s ho arreglar¨ªem i no s¨¦ qu¨¨ m¨¦s. Ens en vam refiar¡±, relata. Un any despr¨¦s van tornar a signar, ¡°la renovaci¨®¡±. ¡°Un dia ens van cridar quan es va destapar el desfalc. L¡¯empresa deia que dev¨ªem 12 milions de pessetes. El Fernando va recon¨¨ixer en un despatx que era cosa seva, per¨° el meu pare va haver de vendre el pis i pagar. Ara viu de lloguer en uns baixos¡±.

Tampoc va haver-hi den¨²ncia. ¡°Un advocat ens va dir que perdr¨ªem. Les signatures eren all¨¤¡±. Santiago recorda que anys despr¨¦s d¡¯all¨° va veure el Fernando amb una nena petita a IB3, la televisi¨® auton¨°mica balear. Plorant i demanant diners. ¡°Li deia a la meva dona: Qu¨¨ faig, truco i dic que ¨¦s un pirata? Aviso perqu¨¨ no es creguin res?¡± No va trucar. Es va quedar al sof¨¤ recordant ¡°la vida que duien¡± Blanco i la seva dona. El xalet, els menjars i els sopars en bons restaurants. Com n¡¯era de ¡°prepotent¡± amb els treballadors. ¡°Tants diners¡­ S¨¦ de clients que li compraven a ell directament en negre. Palets sencers que sortien directament del port sense passar per cap magatzem. Per¨° aix¨° no ho reconeixeran aquests hostalers, esclar¡±.

Els anys a Eivissa

Abans de Menorca, Blanco va viure i va treballar a Eivissa. Va dir a EL PA?S que havia fet de tot, fins i tot de DJ. Un dels seus ¡°amics¡± diu que es dedicava principalment a l¡¯hostaleria. D¡¯aquella ¨¨poca s¨®n les batusses amb policies que ell mateix va confessar a aquest diari i la hipoteca impagada d¡¯un apartament de 107 metres quadrats m¨¦s 20 de terrassa en una de les millors zones de la capital. Ell i la seva parella, In¨¦s Rodr¨ªguez, van arribar a deure 12 milions de pessetes (72.000 euros) a l¡¯entitat que els havia donat el cr¨¨dit. L¡¯immoble va acabar subhastant-se anys despr¨¦s.

La parella tampoc pagava la comunitat, aix¨ª que la resta de propietaris els van denunciar per un deute de 323.000 pessetes que un jutjat d¡¯Eivissa els va condemnar a pagar. Per llavors eren considerats ¡°en situaci¨® processal de rebel¡¤lia¡±. Va ser l¡¯any 2000, fins al punt que l¡¯Audi¨¨ncia de Palma tamb¨¦ condemn¨¦s definitivament Blanco per l¡¯estafa a la seva empresa. A difer¨¨ncia del que va relatar a aquest diari ¨C¡°Va ser arran de la meva separaci¨®, el de sempre: jo no pagament, tu no pagues¡­¡±¨C, van deixar de pagar el pis quan encara estaven junts, abans de mudar-se a Menorca com a parella. Rodr¨ªguez, que segueix vivint a Menorca, va refusar parlar amb EL PA?S.

Avui el pare de la Nadia es fa dir Fernando Drake Blanco, explica que ¨¦s mig irland¨¨s i que gr¨¤cies a la seva doble nacionalitat va poder entrar a l¡¯Afganistan a buscar la cova on s'ocultava un cient¨ªfic. No obstant aix¨°, Fernando Blanco Botana va n¨¦ixer el 1964 a Valladolid. Els seus pares, ja morts, es deien Francisco i Dolores, i vivien a Pajarillos, el barri m¨¦s humil de la capital castellana. Francis Drake, coincid¨¨ncia o no, va ser un fam¨®s pirata angl¨¨s del segle XVI.

Dels anys de Blanco a Valladolid no en queda m¨¦s rastre que el de nombrosos constrenyiments d'embargament de l'Ajuntament. Al Butllet¨ª Oficial de la Prov¨ªncia, digitalitzat nom¨¦s des del 2003, hi consten fins a sis notificacions. Un dels expedients, per ¡°embargament de vehicles¡±, data del 2001. N¡¯hi ha un altre del 2008. En els ¨²ltims llistats ja no hi surt ni el n¨²mero de l'expedient.

Un celler a Mallorca

Quan va sortir de la pres¨® Blanco ja no va tornar a Menorca. Es va traslladar a un petit poble mallorqu¨ª anomenat Biniali, un municipi de poc m¨¦s de 200 habitants que dep¨¨n de Sencelles, a uns 20 quil¨°metres de Palma. All¨¤ va aconseguir feina durant sis mesos, entre el 2005 i el 2006, a un celler. S'ocupava de tasques de manteniment. ¡°Amb mi no va quedar malament. No em va fer res dolent¡±, adverteix tant bon punt comen?a la conversa telef¨°nica amb el gerent del celler.

Sota promesa de no veure el seu nom publicat, relata que nom¨¦s ara, quan s'ha descobert l'engany, s'adona de totes les mentides que en el seu moment es va creure. El motiu pel qual va estar pres, per exemple. ¡°Mai va recon¨¨ixer que hagu¨¦s estat a la pres¨®, per¨° s¨ª que em parlava de temes judicials per evasi¨® de capitals. Explicava que tenia problemes amb una jutge perqu¨¨, com que treballava per a una multinacional, havia hagut de treure diners fora d'Espanya¡±.

El gerent del celler assegura que mai li va donar diners en efectiu per als suposats tractaments de Nadia, per¨° s¨ª que li regalava caixes de vi per als esdeveniments en els quals feia col¡¤lectes. Molta gent de la zona hi va col¡¤laborar, recorda. Tamb¨¦ recorda haver-lo vist amb diferents cotxes. ¡°Ell deia que els els regalaven perqu¨¨ els vengu¨¦s i aconsegu¨ªs efectiu per a la nena. Un senyor d'Ast¨²ries que s'acabava de jubilar li va regalar el seu cami¨® i em consta que el va vendre¡±.

"M'explicava que viatjava per Europa i Ar¨¤bia i que? hi havia un xeic que li comprava molt de vi"

Quan la fam¨ªlia se¡¯n va anar a Lleida van mantenir el contacte un temps. ¡°M'explicava que treballava amb Vega Sic¨ªlia i que estava sempre viatjant, que anava per Europa i Ar¨¤bia, i que hi havia un xeic que li comprava molt de vi¡±. ¡°Em costa creure-ho, per¨° ara veig que ens ha estafat a tots¡±, conclou.

De l'¨¨poca a Mallorca s¨®n els antecedents policials per una presumpta estafa en la compravenda d'un cotxe. No consta que fos condemnat.

Un poblet al Prepirineu

Fa uns tres anys, la fam¨ªlia es va traslladar a un altre poble de 200 habitants, F¨ªgols i Aliny¨¤, a Lleida. A Organy¨¤, el poble ve¨ª, de 900 habitants, van obrir-hi una botiga de vins fa una mica m¨¦s d'un any, que amb prou feines ha estat oberta dies a?llats, segons l'alcalde de la localitat. Tamb¨¦ tenien un local que feien servir de magatzem on guardaven pancartes i utensilis per a les campanyes de recollida de donatius per la Nadia. Aquest local ja est¨¤ buit.

Als ve?ns Blanco els explicava que treballava de comercial per a diferents cellers i que viatjava molt. Al seu perfil de Facebook es presenta com a director general de Grans Vins d'Espanya. No existeix cap empresa amb aquest nom. Tamb¨¦ assegura que ¨¦s coach i imparteix xerrades de motivaci¨®. Un restaurant de la Seu d'Urgell el va presentar aix¨ª quan va parlar-hi al local al mar? d'aquest any.

Al Registre de la Propietat no figura res al seu nom ni al de la seva parella. Fa anys que va deixar de ficar-se en hipoteques. Des d'Eivissa, nom¨¦s ha viscut de lloguer. La casa de F¨ªgols ¨¦s, en paraules d'un dels seus ve?ns, ¡°un xalet de gamma alta¡±. ¡°Havent-hi pisos de lloguer aqu¨ª de 250 o 300 euros al mes, i dient que necessitaven diners per a la nena, es van instal¡¤lar a la millor casa del poble. Aix¨° mai ho vaig entendre¡±, afirma.

A aquest ve¨ª tamb¨¦ li va cridar sempre l'atenci¨® el continu pas de diferents cotxes en els tres anys que la fam¨ªlia fa que viu a Lleida. N¡¯enumera quatre que recorda, un d'ells un Range Rover de gamma alta. Les fonts que el van con¨¨ixer a Balears parlen d'un Toyota blanc esportiu (era un Supra) i de molts altres luxes que no es podia permetre amb el seu sou. ¡°Se¡¯n va haver d'anar de Palma perqu¨¨ demanava diners per a la nena per¨° despr¨¦s el veien menjant en bons restaurants¡±, diu l'empresari que va ser amic seu: ¡°Gastava a dojo¡±.

¡°Com vaig poder empassar-me el que em vaig empassar? Tenia molta facilitat de paraula, per¨° no s¨¦ com vaig poder creure'm algunes coses¡±, afirma l'empresari. I explica una an¨¨cdota. Una vegada Blanco els va explicar que era molt amic del president de la cadena d'hotels Meli¨¤ i que els convidava a tots a la inauguraci¨® del seu nou establiment a Cuba. ¡°Deia que ja ten¨ªem els bitllets agafats. Jo fins i tot em vaig comprar roba¡±.