La cara i la creu de la PrEP

Una pastilla blava, com la de la viagra, est¨¤ revolucionant la lluita contra el VIH. Es coneix com a profilaxi preexposici¨® (PrEP) i amb la famosa p¨ªndola per a la disfunci¨® er¨¨ctil, no hi t¨¦ res en com¨² excepte el color. Es tracta, en realitat, d'un antiretroviral contra el VIH, que fins ara es comercialitzava amb el nom de Truvada, per rebaixar la c¨¤rrega viral de pacients infectats. Per¨° l'Ag¨¨ncia Europea del Medicament ha aprovat un nou ¨²s per a aquest f¨¤rmac: com a profil¨¤ctic ¡ªd'aqu¨ª el nom de PrEP¡ª per evitar la infecci¨® de VIH en persones sanes que tenen relacions sexuals de risc (sense preservatiu): una pastilla abans i despr¨¦s de les pr¨¤ctiques de risc salva del contagi.

L'efic¨¤cia de la PrEP est¨¤ provada ¡ªredueix el risc d'infecci¨® fins a un 90%¡ª per¨° la seva implantaci¨®, entre altres coses per l'elevat preu del f¨¤rmac (400 euros al mes), genera moltes suspic¨¤cies. Als EUA, Fran?a o Anglaterra ja es recepta. A Espanya, no obstant aix¨°, espera el vistiplau de l'Ag¨¨ncia Espanyola del Medicament.

A Catalunya, les entitats socials fa temps que reclamen la PrEP. Especialment reivindicatius s¨®n els centres que atenen grups de gran risc, com el col¡¤lectiu gai ¡ªa Catalunya es detecten unes 800 infeccions l'any, dues de cada tres entre homes que tenen sexe amb homes (HSH)¡ª. ¡°Cada dia que perdem, hi ha dos nous infectats a Catalunya. Amb la PrEP a San Francisco es van reduir un 30% les noves infeccions¡±, va advertir Ferran Pujol, del centre comunitari BCN Checkpoint.

Fonts de Salut P¨²blica de Catalunya van recon¨¨ixer que la PrEP ¨¦s cost-efectiva i preparen un estudi d'implantaci¨® sobre la controvertida mesura que posa sobre la taula moltes q¨¹estions.

Per comen?ar, qui seria beneficiari d'aquesta ter¨¤pia. La comunitat cient¨ªfica coincideix que la potencial diana s¨®n els HSH i dones transsexuals que tenen pr¨¤ctiques de risc. Segons GESIDA, el grup d'estudi de la Sida de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses, s¨®n candidats a la PrEP els grups en qu¨¨ es registrin dos o m¨¦s casos per 100 persones l'any. Aix¨° ¨¦s, HSH i dones transsexuals que compleixin a m¨¦s aquests criteris: ser seronegatius i que en els ¨²ltims sis mesos hagin tingut relacions sexuals sense preservatiu, un diagn¨°stic d'altres infeccions de transmissi¨® sexual (ITS) i consum de drogues durant les pr¨¤ctiques sexuals, entre d'altres. Pujol calcula uns 1.000 candidats a Catalunya. ¡°No ¨¦s per a tothom. Cal prioritzar¡±, adverteix el doctor Pep Coll, investigador d'IrsiCaixa.

Qui, on i com s'administra tamb¨¦ es discuteix. Fins ara el Truvada com a retroviral per a seropositius ¨¦s de dispensaci¨® ambulat¨°ria. Els experts apunten que la PrEP ha de ser prescrita per un facultatiu previ control m¨¨dic exhaustiu, encara que Gesida obre la porta al fet que tamb¨¦ s'administri en centres comunitaris o d'atenci¨® a ITS, amb acc¨¦s m¨¦s directe als col¡¤lectius de risc. ¡°Ha d'anar acompanyat d'informaci¨® i dins d'un context d'excepcionalitat. No pot convertir-se en un modus vivendi. La PrEP no ¨¦s per a tota la vida¡±, adverteix el doctor Josep Mallolas, de la unitat de malalties infeccioses de l'hospital Cl¨ªnic.

Un m¨¨tode de prevenci¨®

El tractament, que podria ser diari o a demanda (24 hores abans i despr¨¦s de pr¨¤ctiques de risc espor¨¤diques), requereix en qualsevol cas un control exhaustiu perqu¨¨ l'efic¨¤cia est¨¤ vinculada al fet que es prengui el f¨¤rmac. ¡°Cal assegurar l'adher¨¨ncia i sotmetre els pacients a proves peri¨°diques d'ITS i informar que ¨¦s un m¨¨tode de prevenci¨® m¨¦s dins d'una estrat¨¨gia global¡±, apunta l'epidemi¨°leg del Cl¨ªnic, Toni Trilla. A m¨¦s, la PrEP no est¨¤ exempta d'efectes secundaris. ¡°La toxicitat ¨¦s molt baixa per¨° despr¨¦s de molt temps d'exposici¨®, pot provocar afectaci¨® renal i ¨°ssia¡±, assenyala Bonaventura Clotet, director de l'IrsiCaixa.

Els experts tamb¨¦ temen que repuntin altres ITS perqu¨¨ la PrEP nom¨¦s protegeix del VIH. ¡°?s probable que augmentin altres ITS per¨° no cal magnificar-ho. Cal instruir les persones de la necessitat de l'¨²s del preservatiu¡±, apunta Clotet. En qualsevol cas, els metges coincideixen que, en termes de salut p¨²blica, val la pena per reduir el VIH, que no t¨¦ cura.

Sobre qui assumeix el cost del tractament tamb¨¦ hi ha disparitat. Els metges adverteixen que no nom¨¦s ¨¦s el f¨¤rmac, la patent del qual caduca l'any que ve, sin¨® tamb¨¦ els recursos precisos perqu¨¨ l'estrat¨¨gia funcioni. ¡°Som esc¨¨ptics perqu¨¨ anem justos de recursos¡±. Mallolas lamenta: ¡°Tal com va la sanitat p¨²blica, com incrustem una unitat de seronegatius i atenem aquests pacients amb les llistes d'espera que tenim?¡±

¡°La PrEP no pot convertir-se en un modus vivendi¡±, diu el doctor Mallolas